Was Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 100

cantata religiosa de Johann Sebastian Bach

Was Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 100 (Allò que Déu disposa, ben fet està),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per a una ocasió indeterminada, estrenada a Leipzig probablement entre 1732 i 1735.

Infotaula obra musicalWas Gott tut, das ist wohlgetan, BWV 100
Títol originalWas Gott tut, das ist wohlgetan Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enWas Gott tut, das ist wohlgetan (en) Tradueix(Severus Gastorius) Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 100 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 563ee27c-e85d-409e-8082-0e1208aad053 IMSLP: Was_Gott_tut,_das_ist_Wohlgethan,_BWV_100_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Origen i context modifica

Igual que en les dues cantates anteriors del catàleg, l'autor anònim es basa en l'himne de Samuel Rodigast (1674) que li dona títol, però en aquesta ocasió agafa literalment les sis estrofes per als sis números de la cantata, i tots ells comencen amb el mateix versicle que és el mateix títol. És una de les sis cantates de Bach que no està destinada a cap festivitat determinada, les altres cinc són les BWV 97, BWV 117, BWV 131, BWV 150 i BWV 192. Composta entre 1732 i 1735 fou reinterpretada sovint fet que li atorga, de ple dret, la categoria de cantata per ogni tempo.

Anàlisi modifica

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; dues trompes, timbals, flauta travessera, oboè d'amor, corda i baix continu. Consta de sis números que tots ells comencen amb el títol de la cantata; en els punts següents es dona el segon versicle de cada número.

  1. Cor: Es bleibt gerecht sein Wille (Els seus designis esdevenen justos)
  2. Ària (duet de contralt i tenor): Er wird mich nicht betrügen (I no m'enganyarà pas)
  3. Ària (soprano): Er wird mich wohl bedenken (I em tindrà sempre present)
  4. Ària (baix): Er ist mein Licht, mein Leben (Ell és la meva llum i la meva vida)
  5. Ària (contralt): Muß ich den Kelch gleich schmecken (Hauré de beure del seu calze)
  6. Coral: Derbei will ich verbleiben (A la seva vora vull romandre)

En el cor inicial Bach aprofita el de la cantata anterior, BWV 99, amb la diferència de la introducció de dues trompes i timbals, que minimitzen el paper del concertino. El número 2, un duo de contralt i tenor, es presenta com un cànon sobre una base quasi ostinato. A l'ària següent, el soprano va acompanyat per la flauta amb un gran virtuosisme que recorda les millors obres de Bach per a aquest instrument. Amb l'ària de baix es passa d'un ambient de sonata al d'un concerto italianitzant, i a l'ària següent, número 5, el contralt canta en un estil més recollit com de siciliana, en què l'oboè agafa protagonisme amb un ritornello que després assumeix la veu. El caràcter intimista d'aquest número destaca l'entrada del cor final, el qual, en contra del que és habitual, no comença a cappella amb els instruments doblant les veus del cor, sinó que l'orquestra conjuntament amb el cor introdueixen les frases del coral que canten les quatre veus, que, de fet, és una revisió del cor de la cantata BWV 75. Té una durada aproximada d'uns vint-i-cinc minuts.

Discografia seleccionada modifica

Referències modifica

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia modifica

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs modifica