Wellington
Wellington (en maori: Te Whanga-nui-a-Tara, Pōneke o Te Upoko-o-te-Ika-a-Māui) és la capital de Nova Zelanda, la tercera àrea metropolitana més gran del país, i la ciutat capital nacional més poblada d'Oceania. Wellington es troba a la punta sud de l'illa del Nord, al centre del país. Les institucions financeres més importants de Nova Zelanda estan dividides entre Wellington i Auckland, i algunes organitzacions tenen oficines a ambdues ciutats. Wellington és el centre polític de Nova Zelanda, seu del Parlament i de les oficines de tots els departaments i ministeris governamentals.
 Wellington | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Te Whanga-nui-a-Tara (mi) Wellington (en)  | |||||
 | |||||
| Epònim | Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Nova Zelanda | ||||
| Regions | Regió de Wellington | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 418.500 (2018) | ||||
| • Densitat | 942,57 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 444 km² | ||||
| Banyat per | estret de Cook | ||||
| Altitud | 0 m | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Creació | 1839 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 5010, 5011, 5012, 5013, 5014, 5016, 5018, 5019, 5022, 5024, 5026, 5028, 6011, 6012, 6021, 6022, 6023, 6035 i 6037 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 04 | ||||
EtimologiaModifica
El nom de Wellington prové d'Arthur Wellesley, el primer duc de Wellington i vencedor de la batalla de Waterloo. El títol del duc prové del poble de Wellington, del comtat anglès de Somerset. En la llengua maori, Wellington té tres noms: Te Whanga-nui-a-Tara es refereix al port de Wellington, i significa «el gran port de Tara». L'ús del nom alternatiu Pōneke no es recomana, atès que es creu que és una transliteració del sobrenom anglès «Port Nick», que prové de Port Nicholson, l'antic nom de Wellington. Te Upoko-o-te-Ika-a-Māui, significant «el cap del peix de Maui», un nom tradicional per a la porció més austral de l'illa del Nord.
GeografiaModifica
Wellington es localitza a la punta sud-oest de l'illa del Nord a l'estret de Cook, estret que connecta l'illa del Nord i l'illa del Sud. En dies clars es poden veure les muntanyes Kaikoura Ranges de l'illa del Sud a través de l'estret de Cook. Al nord es localitzen les platges de Kapiti Coast. A l'est les muntanyes Rimutaka Range divideixen Wellington i les planes de Wairarapa, una regió vinícola de notorietat nacional.
Amb una latitud de 41° 17′ sud, Wellington és la capital més austral del món.[1] Wellington és, a més, la ciutat capital més remota del món, ja que és la que es troba més lluny de qualsevol altra capital. Wellington és de les ciutats més densament poblades de Nova Zelanda degut a grans àrees restringides entre el port i les muntanyes. La ciutat té poques àrees on poder expandir, i això ha causat el desenvolupament de pobles suburbans en l'àrea urbana.
Més que altres ciutats neozelandeses, l'activitat a Wellington es veu principalment al central business district (CBD). Aproximadament 62.000 persones treballen en el CBD, tan sols 4.000 menys que els que treballen en el CBD d'Auckland, tot i que aquesta ciutat té més de tres vegades més persones.
Els habitants de Wellington gaudeixen d'un sou més alt que el normal a Nova Zelanda, amb Wellington tenint el sou medià més gran de qualsevol ciutat neozelandesa.[2] Wellington té una proporció de persones amb qualificacions d'educació terciària més gran que el mitjà nacional.[3]
PoblacióModifica
L'àrea urbana de Wellington té una població total de 397.300 habitants segons una estimació del juny de 2011.[4]
| Ciutat | Total | Homes | Dones |
|---|---|---|---|
| Wellington City | 179.466 | 86.932 | 92.532 |
| Lower Hutt City | 97.701 | 47.703 | 49.998 |
| Upper Hutt City | 38.415 | 19.088 | 19.317 |
| Porirua City | 48.546 | 23.634 | 24.912 |
| Total àrea urbana | 364.128 | 177.369 | 186.759 |
Distribució per edatsModifica
La distribució per edats de l'àrea urbana de Wellington és similar a la distribució per edats a nivell nacional. Wellington City, però, té una població relativament petita d'ancians.
| Ciutat | 0-20 | 20-39 | 40-59 | 60-79 | 80+ |
|---|---|---|---|---|---|
| Wellington | 25% | 37% | 26% | 10% | 2% |
| Lower Hutt | 30% | 27% | 27% | 12% | 3% |
| Upper Hutt | 30% | 25% | 28% | 14% | 3% |
| Porirua | 34% | 27% | 26% | 10% | 1% |
| Total àrea urbana | 28% | 32% | 27% | 11% | 2% |
| Nova Zelanda | 29% | 27% | 27% | 14% | 3% |
ClimaModifica
| Paràmetres climàtics mitjans de Wellington | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mes | Gen. | Feb. | Mar. | Abr. | Mai. | Jun. | Jul. | Ago. | Set. | Oct. | Nov. | Des. | Anual |
| Temperatura diària màxima °C (°F) | 20,3 (69) |
20,6 (69) |
19 (66) |
16,7 (62) |
14,2 (58) |
12 (54) |
11,4 (53) |
12 (54) |
13,5 (56) |
15 (59) |
16,6 (62) |
18,5 (65)
|
15,8 (60) |
| Temperatura diària mínima °C (°F) | 13,4 (56) |
13,6 (56) |
12,6 (55) |
10,9 (52) |
8,8 (48) |
6,9 (44) |
6,3 (43) |
6,5 (44) |
7,7 (46) |
9 (48) |
10,3 (51) |
12,2 (54)
|
9,9 (50) |
| Precipitació total mm (polzades) | 72 (3) |
62 (2) |
92 (4) |
100 (4) |
117 (5) |
147 (6) |
136 (5) |
123 (5) |
100 (4) |
115 (5) |
99 (4) |
86 (3)
|
1.249 (49) |
| Font: NIWA[6] | |||||||||||||
EducacióModifica
La Universitat Victòria de Wellington té quatre campus i té en funcionament un sistema de tres trimestres que comencen el març, el juliol i el novembre.[7] El 2011 tenia 22.234 estudiants. Dels 22.234 estudiants, un 54% eren dones i un 46% homes. Mentre que la majoria d'estudiants eren neozelandesos de descendència europea, 1.980 eren maoris, 1.064 eren illencs pacífics i 2.953 eren estudiants internacionals. 5.958 graus, diplomes i certificats van ser guardonats el 2011. La universitat té 1.974 empleats.[8]
La Universitat Massey, basada principalment a Palmerston North, té un campus a Wellington. Aquest campus ofereix programes en comunicació, negoci, inginyeria, tecnologia, salut i art. L'escola de disseny va ser establerta el 1886.
La Universitat d'Otago, basada principalment a Dunedin, té un campus a Wellington. Wellington té una facultat de medicina i salut.
EsportModifica
Els següents equips esportius es basen a Wellington:
- Hurricanes — equip de rugbi a 15 del Super Rugby
- Wellington Lions — equip de rugbi a 15 de l'ITM Cup
- Wellington Phoenix — equip de futbol de l'A-League
- Team Wellington — equip de futbol del Campionat de Futbol de Nova Zelanda
- Central Pulse — equip de netball de l'ANZ Championship
- Wellington Firebirds — equip de criquet masculí
- Wellington Blaze — equip de criquet femení
PolíticaModifica
- Vegeu també: Eleccions generals neozelandeses de 2011
Nacionalment, Wellington s'ubica en diverses circumscripcions electorals de la Cambra de Representants de Nova Zelanda.
| Circumscripció | Diputat | Partit |
|---|---|---|
| Hutt South | Trevor Mallard | Laborista |
| Mana | Kris Faafoi | Laborista |
| Ōhariu | Peter Dunne | Unit Futur |
| Rimutaka | Chris Hipkins | Laborista |
| Rongotai | Annette King | Laborista |
| Wellington Central | Grant Robertson | Laborista |
| Ikaroa-Rāwhiti (maori) | Meka Whaitiri | Laborista |
| Te Tai Hauāuru (maori) | Tariana Turia | Maori |
| Te Tai Tonga (maori) | Rino Tirikatene | Laborista |
ReferènciesModifica
- ↑ Guinness World Records 2009, pàgina 277.
- ↑ (anglès) «Comparison on New Zealand's Cities». Emigrate New Zealand. [Consulta: 22/07/2012.]
- ↑ (anglès) «Wellington Facts & Figures – Census Summaries – 2006 – Occupation & Qualifications». Pàgina web oficial de Wellington. [Consulta: 22/07/2012.]
- ↑ (anglès) «Subnational population estimates at 30 June 2011 (boundaries at 1 July 2011)». Statistics New Zealand. [Consulta: 22/07/2012.]
- ↑ (anglès) «Tables About Wellington Region». Statistics New Zealand. [Consulta: 22/07/2012.]
- ↑ (anglès) «Climate Data and Activities». NIWA. [Consulta: 22/07/2012.]
- ↑ (anglès) «About Victoria». Universitat Victòria de Wellington. [Consulta: 22/07/2012.]
- ↑ (anglès) «University Snaphot». Universitat Victòria de Wellington. [Consulta: 22/07/2012.]
BibliografiaModifica
- Guinness World Records 2009. Londres (Regne Unit): Guinness World Records Ltd., 2008. ISBN 978-1-904994-36-7.
