Wenceslao González Oliveros

polític espanyol

Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona.

Infotaula de personaWenceslao González Oliveros
Biografia
Naixement28 setembre 1890 modifica
Toro (Zamora) modifica
Mort30 març 1965 modifica (74 anys)
Madrid modifica
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
31 maig 1961 – 6 juny 1964
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
16 maig 1958 – 18 abril 1961
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
14 maig 1955 – 14 abril 1958
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
14 maig 1952 – 13 abril 1955
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
13 maig 1949 – 5 abril 1952
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
12 maig 1946 – 4 maig 1949
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
16 març 1943 – 1r maig 1946
Escudo de la provincia de Barcelona.svg Governador civil de Barcelona
juliol 1939 – desembre 1940
← Claudi Ametlla i CollAntonio de Correa y Veglison →
Greater Royal Coat of Arms of Spain (c.1883-1931) Version with Golden Fleece and Charles III Orders.svg Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Governador civil de la província de Jaén
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid modifica
Activitat
OcupacióPolític i jurista modifica
OcupadorUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Granada
Universitat de Salamanca
Universitat Complutense de Madrid modifica
PartitFalange Espanyola de les JONS modifica
Membre de
Premis

BiografiaModifica

Va servir com a auxiliar a les Universitats de la Laguna i Santiago. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomenà governador civil de Jaén, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banco Exterior de España a proposta de José Calvo Sotelo. També formà part de l'Assemblea Nacional Consultiva.

Durant la Segona República Espanyola milità a la Unión Monárquica Nacional i marxà a París com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milità a Acción Española. Durant la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol revoltat i en 1938 va formar part de la Comissió creada per dictaminar jurídicament sobre la Il·legitimitat dels poders actuants durant la Segona República.[1]

Anticatalà militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompanyà a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al Doctor Robert, ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85% de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.[2][3]

El 1940 fou substituït per Antonio de Correa y Veglison. Després fou nomenat president del Tribunal de Responsabilitats Polítiques fins al 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación. Fou procurador en Corts des de 1943 fins a 1964,[4] Director General d'Ensenyament Mitjà i Superior i en 1949 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Entre altres condecoracions va rebre la de comanador de la Legió d'Honor, la Medalla d'Or d'Ultramar, les grans creus de l'Orde d'Alfons X el Savi, de l'Orde del Mèrit Civil i de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.[5]

ObresModifica

  • Traducció al castellà de De comunione rerum de Lluís Vives.
  • Falange y Requeté, orgánicamente solidarios (1937)
  • Introducción al estudio de las modernas tendencias políticas (1954)
  • Cataluña y la tradición política española (1965)

ReferènciesModifica

  1. Biografia al web de la Fundació Francisco Franco
  2. Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistència catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978
  3. J. SOLÉ I SABATÉ: La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953, Edicions 62, Barcelona, 1985, pág. 97.
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Manuel Álvaro Dueñas EL DECORO DE NUESTRO AIRE DE FAMILIA» PERFIL POLÍTICO E IDEOLÓGICO DE LOS PRESIDENTES DEL TRIBUNAL NACIONAL DE RESPONSABILIDADES POLÍTICAS

Enllaços externsModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Claudi Ametlla Coll
Governador Civil de Barcelona
 

juliol 1939 – desembre 1940
Succeït per:
Antonio de Correa y Veglison
Precedit per:
Nou càrrec
President del Consell Nacional d'Educació
 

1948 – desembre 1962
Succeït per:
Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón
Premis i fites
Precedit per:
José Rogerio Sánchez García
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 15

1949-1965
Succeït per:
Venancio Diego Carro