White Shadows in the South Seas

pel·lícula de 1928 dirigida per Robert J. Flaherty i W. S. Van Dyke

White Shadows in the South Seas (Ombres Blanques en els Mars Del sud) és un film mut del 1928 produït per Cosmopolitan Productions i la Metro-Goldwyn-Mayer(MGM) i distribuït per MGM. Va ser dirigit per W.S. Van Dyke i protagonitzat per Monte Blue i Raquel Torres. Basat en la novel·la del mateix nom de Frederick O'Brien, la pel·lícula és coneguda per ser la primera de MGM realitzada amb una banda sonora pre-enregistrada i per l'Oscar a la millor fotografia per Clyde De Vinna.

Infotaula de pel·lículaWhite Shadows in the South Seas
Fitxa
DireccióW.S. Van Dyke i Robert Flaherty Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióIrving G. Thalberg, Hunt Stromberg i William Randolph Hearst Modifica el valor a Wikidata
GuióJack Cunningham Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaClyde De Vinna Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBen Lewis Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCosmopolitan Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1928 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeTahití Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut, drama, cinema d'acció i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióOceania insular Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0019574 Filmaffinity: 706622 Allocine: 201182 Letterboxd: white-shadows-in-the-south-seas Allmovie: v54335 TCM: 21746 TMDB.org: 53161 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Matthew Lloyd, un doctor alcohòlic està molest per l'explotació dels nadius en una illa de la Polinèsia per part dels blancs. Els nadius es capbussen al mar a la recerca de perles i es produeixen nombrosos accidents. Donada la mort d'un bussejador, Lloyd increpa a Sebastian, l'empresari. Aquest, com a revenja i per impedir la interrupció de les seves activitats, burla Lloyd i l'embarca en un vaixell amb tripulació difunta (pensant que están malalts) enviant-lo cap a una tempesta. Lloyd sobreviu i arriba a una illa on cap dels nadius mai han vist un home blanc.

Producció modifica

La pel·lícula està basada en la novel·la de 1919 del mateix nom escrita per Frederick O'Brien, qui va passar un any en l'oceà Pacífic del sud amb illencs natius. El 1927 s'inicià la coproducció entre Robert Flaherty, cineasta documental, i la MGM. Els exteriors van ser filmats a Tahiti, 4000 milles lluny de Hollywood.

La pel·lícula és coneguda per ser la primera de la MGM realitzada amb una banda sonora pre-enregistrada. La banda sonora fou una creació romàntica de William Axt i David Mendoza. El rodatge a Tahití fou realitzat pels càmeres Clyde De Vinna i Bob Roberts. De Vinna guanyà l'Oscar a la millor fotografia l'any 1929.

Anteriorment, De Vinna filmà a Tahiti amb el director Raoul Walsh el film d'aventures de 1923 Lost and Found on a South Sea Island per Goldwyn Pictures.

Frederick O'Brien estigué un any a Samoa (1919-1920) vivint entre illencs samoans nadius. Robert Flaherty visqué amb la seva família a Samoa des d'abril de 1923 fins a desembre de 1924 filmant el documental Moana presentat el gener de 1926 per Paramount Pictures.

El film es realitzà amb un equip de suport format per gairebé illencs a excepció només dels actors principals i alguns altres de Hollywood. Flaherty inicià el rodatge a Tahiti a un ritme lent que no fou de la conveniència de MGM i provocà el xoc amb Van Dyke. Per aquest motiu abandonà la producció, deixant Van Dyke com a director únic de la pel·lícula i que finalitzà el projecte en el temps previst. No obstant Flaherty rodà algunes escenes abans de deixar la producció i algunes d'elles es conserven (per exemple la llacuna en l'escena de jungla).[1]

Crítica modifica

El crític Mordaunt Hall considerà el film normal però expressà la seva decepció per la forma en què va ser anunciat com film sonor quan l'únic so (amb excepció dels efectes de so: xiulant, cridant, plorant, etc) eren els crits de la paraula "Hola" més semblants a un murmuri.[2]

Repartiment modifica

  • Monte Blue: Dr.Lloyd
  • Raquel Torres: Faya Way
  • Robert Anderson: Sebastian
  • Renee Bush: amic de Faya Way

Premis modifica

  • 1930, Oscar a la millor fotografia per Clyde De Vinna

Referències modifica

  1. Leff, Leonard and Jerold Simmons. The Dame in the Kimono, Weidenfeld and Nicolson, 1990.
  2. El The New York Times

Bibliografia modifica

  • Cinema Journal, Imagined Islands: White Shadows in the South Seas and Cultural Ambivalence, by Jeffrey Geiger c.2002

Enllaços externs modifica