Wilfried Martens
Wilfried Martens (pronunciació neerlandesa: [β̞ɪlfɾi mɑɾtəns ˑ t]), (Sleidinge, Flandes Oriental, Flandes, Bèlgica, 19 d'abril de 1936 – Lokeren, Bèlgica, 9 d'octubre de 2013) fou un polític belga.[1]
_(cropped).jpg)
Va néixer a Sleidinge (Flandes Oriental). Martens ha estat el 58è i 60è Primer Ministre de Bèlgica en dos períodes (1979-1981) i (1981-1992).
Martens va ésser President de la CVP belga (ara anomenat Christen-Democratisch en Vlaams CD&V) entre 1972 i 1979, fou diputat a la Cambra de Representants de Bèlgica (Parlament Federal) (1974-1991, i esser un senador de 1991 al 1994. Va ser cofundador del Partit Popular Europeu (PPE) el 1976 i ha estat president del PPE des de 1990.
Des de 1993 va ser president de la Unió Europea Demòcrata Cristiana (UEDC), fins a la seva fusió amb el Grup del PPE el 1996. Martens també va negociar amb el polític conservador finès Sauli Niinistö la fusió de la Unió Demòcrata Europea (UDE) al PPE (oficialment va concloure el 2002). La fusió reeixida de tots els centredreta, les organitzacions europees en el PPE (actualment el major partit polític europeu transnacional amb 71 membres dels partits de 38 països), és àmpliament reconegut com un èxit important del seu llegat polític europeu. A partir de 1994 fins al 1998, va ser membre del Parlament Europeu, i president del grup parlamentari del PPE.
Des d'octubre de 2000 fins a novembre de 2001 va ser també president de la Internacional Demòcrata Cristiana (IDC).
Va tornar a la política belga, el 22 de desembre de 2008 per tal de contribuir a posar fi a la crisi política del país, que finalment se saldà amb la dimissió del primer ministre Yves Leterme.
Martens té un doctorat en Dret, un títol en estudis notarials, així com un batxillerat en filosofia tomista de la Universitat Catòlica de Lovaina. També va estudiar ciències polítiques internacionals a la Universitat Harvard. Ha exercit l'advocacia al Tribunal d'Apel·lació de Gant.
Entre les nombroses distincions nacionals i internacionals, va ser honrat el 1998 amb el Premi Carles V per la seva contribució a la Unió Europea.
Morí el 9 d'octubre de 2013, a la ciutat belga de Lokeren, als setanta-set anys.
Vida privada modifica
Martens té cinc fills: dues del seu primer matrimoni amb Lieve Verschroeven (Kris i Anne) i tres amb Ilse Schouteden (Sara, Sofia i Simon) que va conèixer el 1988 mentre treballava com ajudant el seu gabinet. Després del naixement dels seus bessons el 1997 es van casar el 13 de novembre de 1998. Ilse Schouteden té un fill del seu matrimoni anterior. El 2007 es va divorciar de la seva segona dona. El 27 de setembre de 2008 es va casar amb la seva examant de la dècada de 1970 Miet Smet, una antiga ministra belga. Era el seu tercer matrimoni, i el primer de Smet.
Obra destacada modifica
- Europa: lluitar i vèncer, 2008, traduït al català el 2011 per Zahara Garcia Gonzàlez i Andreu Barnils.,[2] títol inspirat en el lema de Zelanda Luctor et emergo.
Referències modifica
- ↑ «Wilfried Martens». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ Martens, Wilfried; Garcia Gonzàlez, Zahara (trad.); Barnils, Andreu (trad.). Europa: lluitar i vèncer (en català, traduït del neerlandès). Centre d'estudis europeus, 2011 [Consulta: 26 gener 2023].
| Precedit per: Paul Vanden Boeynants |
Primer ministre de Bèlgica 1979-1981 |
Succeït per: Mark Eyskens |
| Precedit per: Mark Eyskens |
Primer ministre de Bèlgica 1981-1992 |
Succeït per: Jean-Luc Dehaene |
| Precedit per: Wivina Demeester |
Ministre Belga de Pressupostos i Recerca Científica 1992 |
Succeït per: Mieke Offeciers-Van De Wiele com a Ministre de Pressupostos |
| Precedit per: Robert Houben |
President del CVP 1972-1979 |
Succeït per: Leo Tindemans |
| Precedit per: Jacques Santer |
President del Partit Popular Europeu 1990-actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilfried Martens |