Obre el menú principal

Wilhelm Backhaus (Leipzig, Alemanya, 26 de març de 1884Villach, Àustria, 5 de juliol de 1969) fou un pianista. Primer va estudiar a Leipzig i el 1899 fou deixeble a Frankfurt d'Eugen d'Albert. El 1900, als setze anys, debutà a Londres com a pianista. El 1905, guanyà el Premi Rubinstein de piano i fou nomenat professor del Royal College of Manchester: a partir de 1908, es dedicà a una fructífera carrera de pianista professional. Fou un dels primers pianistes que enregistrà discs, ja que s'inicià en aquest terreny el 1909.

Infotaula de personaWilhelm Backhaus
Wilhelm Backhaus um 1920.jpg
Biografia
Naixement 26 març 1884
Leipzig
Mort 5 juliol 1969 (85 anys)
Villach
Lloc d'enterrament Melaten-Friedhof Tradueix
Educació Conservatori de Leipzig
Activitat
Ocupació Pianista, pedagog de música, compositor i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Professors Eugen d'Albert
Instrument Piano
Signatura

Musicbrainz: c96542bf-9a0d-489f-b4ad-a2a90e08a92d
Modifica les dades a Wikidata

Malgrat que intentà establir-se als Estats Units, canvià de pensament i actuà en la majoria de les ciutats europees, donant recitals i tocant amb prestigioses orquestres. Es distingí sobretot en llurs interpretacions de Beethoven i Brahms, i va ser el primer pianista que defensà la vàlua dels dos concerts de piano de Brahms, en lloc de cenyir-se a un de sol, com s'estilava llavors.

També fou el primer que gravà la integral dels 24 estudis de Chopin, registre realitzat el 1928 i que durant molts anys fou considerat de referència.

Després de trobar refugi a Suïssa durant la Segona Guerra Mundial, retornà la seva carrera. El 1954, tronà per primera vegada en trenta anys als Estats Units i actuà en un programa Beethoven en el Carnegie Hall de Nova York, del qual es féu un enregistrament. Malgrat la seva longevitat, morí quan encara estava en actiu.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Backhaus  
  1. La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 33 d'Enciclopèdies Planeta