Willebrord Snel van Royen

Willebrord Snellius –nascut Willebrord Snel van Royen i conegut simplement com a Snel, Snelleius o Snell– (Leiden, Països Baixos, 13 de juny de 1580 - 30 d'octubre de 1626), fou un astrònom i matemàtic neerlandès. El seu nom s'ha associat a la llei de refracció de la llum durant uns quants segles, però és sabut que aquesta llei fou descoberta primer per Ibn Sahl en 984. La mateixa llei també fou investigada per Ptolemeu i en l'edat mitjana per Witelo, però a causa de manca d'instruments matemàtics adequats (funcions trigonomètriques) els seus resultats es registraren com a taules i no pas funcions.

Snellius

Nom original	(nl) Willebrord Snel van Royen
Biografia
Naixement	(nl) Willebrord Snel van Rayen 13 juny 1580 Leiden
Mort	30 octubre 1626 (46 anys) Leiden
Sepultura	Pieterskerk (en)
Dades personals
Residència	Províncies Unides
Nacionalitat	Holandès
Formació	Universitat de Leiden
Director de tesi	Ludolph van Ceulen i Rudolph Snellius (en)
Es coneix per	Llei de Snell
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, física i astronomia
Ocupació	Astrònom i matemàtic
Organització	Universitat de Leiden
Professors	Ludolph van Ceulen
Obra
Obres destacables llei de Snell
Estudiant doctoral	Jacobus Golius
Família
Pare	Rudolph Snellius (en)

Una imatge de Tiphys Batavus.

Willebrord Snellius succeí el seu pare, Rudolph Snel van Royen (1546-1613), el 1613 com a professor de matemàtiques a la Universitat de Leiden. El 1615 planejà i posà a prova un nou mètode per trobar el radi de la Terra, determinant la distància d'un punt a la seva superfície de la paral·lela de latitud d'un altre, per mitjà de la triangulació. El seu treball Eratosthenes Batavus ("L'Eratòstenes holandès"), publicada el 1617, descriu el mètode i dona com el resultat de les seves operacions entre Alkmaar i Bergen op Zoom dues ciutats separades per un grau de meridià- que mesurà ser igual a 117,449 iardes (107,395 km). La distància real és aproximadament 111 km. Snellius fou també un matemàtic distingit, produint un nou mètode per calcular el nombre π la primera millora des de temps antics. Redescobrí la llei de refracció el 1621.

A més de Eratosthenes Batavus, publicà Cyclometria sive de circuli dimensione (1621), i Tiphys Batavus (1624). També edità Coeli et siderum in eo errantium observationes Hassiacae (1618), contenint les observacions astronòmiques del landgravi Guillem el Savi de Hessen. Un any després de la seva mort fou publicada una trigonometria creada per Snellius (Doctrina triangulorum).

El cràter lunar Snellius fou anomenat en el seu honor.

• 

  Cyclometricus, 1621

Bibliografia

• N. Haasbroek: Gemma Frisius, Tycho Brahe and Snellius and their triangulations Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.. Delft 1968.
•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Willebrord van Royen Snell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Snellius (Willebrord)». A: Nieuw Nederlandsch Biografisch Woordenboek. VII. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willebrord Snel van Royen

• Snell's Law Song
• Clifford A. PickoverWillebord Snell in Archimedes to Hawking: Laws of Science and the Great Minds Behind Them (2008).
• «Willebrord (Snel van Royen) Snellius a Mathematics Genealogy Project».