Willebrord Snel van Royen

Willebrord Snellius[1] –nascut Willebrord Snel van Royen i conegut simplement com a Snel, Snelleius o Snell[2][3] (Leiden, Països Baixos, 13 de juny de 1580 - 30 d'octubre de 1626),[4] fou un astrònom i matemàtic neerlandès. El seu nom s'ha associat a la llei de refracció de la llum durant uns quants segles, però és sabut que aquesta llei fou descoberta primer per Ibn Sahl en 984. La mateixa llei també fou investigada per Ptolemeu i en l'edat mitjana per Witelo, però a causa de manca d'instruments matemàtics adequats (funcions trigonomètriques) els seus resultats es registraren com a taules i no pas funcions.

Infotaula de personaSnellius

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Willebrord Snel van Royen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Willebrord Snel van Rayen Modifica el valor a Wikidata
13 juny 1580 Modifica el valor a Wikidata
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1626 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Leiden Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPieterskerk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaProvíncies Unides
NacionalitatHolandès
FormacióUniversitat de Leiden
Director de tesiLudolph van Ceulen i Rudolph Snellius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perLlei de Snell
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, física i astronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstrònom i matemàtic
OrganitzacióUniversitat de Leiden
ProfessorsLudolph van Ceulen Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralJacobus Golius
Família
PareRudolph Snellius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Una imatge de Tiphys Batavus.

Willebrord Snellius succeí el seu pare, Rudolph Snel van Royen (1546-1613), el 1613 com a professor de matemàtiques a la Universitat de Leiden. El 1615 planejà i posà a prova un nou mètode per trobar el radi de la Terra, determinant la distància d'un punt a la seva superfície de la paral·lela de latitud d'un altre, per mitjà de la triangulació. El seu treball Eratosthenes Batavus ("L'Eratòstenes holandès"), publicada el 1617, descriu el mètode i dona com el resultat de les seves operacions entre Alkmaar i Bergen op Zoom dues ciutats separades per un grau de meridià- que mesurà ser igual a 117,449 iardes (107,395 km). La distància real és aproximadament 111 km. Snellius fou també un matemàtic distingit, produint un nou mètode per calcular el nombre π la primera millora des de temps antics. Redescobrí la llei de refracció el 1621.

A més de Eratosthenes Batavus, publicà Cyclometria sive de circuli dimensione (1621), i Tiphys Batavus (1624). També edità Coeli et siderum in eo errantium observationes Hassiacae (1618), contenint les observacions astronòmiques del landgravi Guillem el Savi de Hessen. Un any després de la seva mort fou publicada una trigonometria creada per Snellius (Doctrina triangulorum).

El cràter lunar Snellius fou anomenat en el seu honor.

Notes modifica

  1. Willebrord Snellius Arxivat 2011-07-18 a Wayback Machine. at the Leiden Digital Family Tree.
  2. «Willebrord Snel van Royen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Encarta Winkler Prins, Grote Oosthoek, Eerste Nederlandse Systematisch Ingerichte Encyclopaedie
  4. Asimov, Isaac. «Snell, Willebrord». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 90. ISBN 8429270043. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willebrord Snel van Royen