William Alwyn, nom de naixement William Alwyn Smith[1] CBE (Northampton, 7 de novembre de 1905 - 11 de setembre de 1985), fou un compositor, director d'orquestra i professor de música anglès.

Infotaula de personaWilliam Alwyn
Biografia
Naixement7 novembre 1905
Northampton (Anglaterra)
Mort11 setembre 1985 (79 anys)
Southwold (en) Tradueix
FormacióRoyal Academy of Music
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra, professor, pedagog musical, professor d'universitat i compositor de bandes sonores
OcupadorRoyal Academy of Music
GènereÒpera i simfonia
InstrumentFlauta
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0005944 Allocine: 48559 Allmovie: p79479
Spotify: 33yO64zQ3GSPwEC6ok4BDP Musicbrainz: 843c7b2e-4bdb-4a89-88d2-a1c51048a9b2 Discogs: 1558192 Allmusic: mn0001388041
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Alwyn va néixer a Northampton on des de primerenca edat va mostrar el seu interès per la música i va començar a aprendre el flautí. Als quinze anys va ingressar a la Royal Academy of Music a Londres on va estudiar flauta i composició musical. Va ser un virtuós flautista, treballant durant algun temps com a solista a l'Orquestra Simfònica de Londres. Va treballar a més com a professor de composició des de 1926 a 1955.[2]

William Alwyn té un ampli rang de talents: és un reconegut poliglota, poeta i artista, així com músic.[2]

La seva producció musical ha estat variada, incloent-hi cinc simfonies, quatre òperes, diversos concerts i quartets de corda. També va compondre més de 70 bandes sonores per a pel·lícules, des de 1941 a 1962, incloent-hi títols com Llarga és la nit, Desert Victory, Fires Were Started, The History Of Mr Polly, L'ídol caigut, The Black Tent i El temible burleta. Algunes de les seves partitures s'han perdut, però en anys recents s'han gravat CDs, amb reconstruccions efectuades per Philip Lane a partir de les bandes sonores.

Alwyn pot ser considerat un compositor romàntic tardà, amb un estil que no s'allunya -per exemple- del de William Walton.

Li fascinava la dissonància, i estructurà la seva alternativa pròpia al serialisme dodecafònic, explicada en les notes del programa de la seva Tercera Simfonia (1956): «les dotze notes usades en una forma diferent, de manera tonal. Vuit notes de les dotze possibles són usades al primer moviment, amb les quatre restants (re,Mi,Fa i Fa#) al segon moviment, i les dotze combinades al final.(...) Tot això sona molt complicat, però no crec que tinguin dificultats per escoltar-lo.»

El concert per a arpa i orquestra de cordes Lyra Angelica va ser utilitzat per l'esportista Michelle Kwan en la seva presentació durant les olimpíades d'Hivern de 1998.

Principals obresModifica

  • The Fairy Fiddler, òpera (1922)
  • Concert per a piano núm. 1 (1930)
  • Tragic interlude per a 2 corns, timbales i orquestra de cordes. (1936)
  • Concert per a violí. (1938)
  • Pastoral fantasia per a viola i orquestra de cordes. (1939)
  • Concerto grosso núm. 1 a Sib major (1943)
  • Concert per a oboè, arpa i cordes (1945)
  • Simfonia núm. 1 (1949)
  • The Magic Island, preludi simfònic (1952)
  • Simfonía núm. 2 (1953)
  • Autumn legend per a corn anglès i orquestra (1954)
  • Lyra angelica, concert per a arpa i orquestra de cordes (1954)
  • Farewell Companions, radio òpera (1955)
  • Simfonia núm. 3 (1956)
  • Elizabethan Dances (1957)
  • Simfonia núm. 4 (1959)
  • Derbi Day, obertura (1960)
  • Concerto grosso núm. 3 (1964)
  • Sinfonietta per a cordes (1970)
  • Juan, or The Libertine, òpera (1971)
  • Simfonia núm. 5 'Hydriotaphia' (1973)
  • Miss Julie, òpera (1977)

ReferènciesModifica

  1. Ian Johnson William Alwyn: The Art of Film Music (Woodbridge: Boydell, 2005), ISBN 1-84383-159-7
  2. 2,0 2,1 Mervyn Cooke, "Alwyn, William," The New Grove Dictionary of Music and Musicians, editat per Stanley Sadie i John Tyrrell (Nova York: Grove's Dictionaries, 2001).

Enllaços externsModifica