Obre el menú principal

William Francis Hillebrand

químic estatunidenc

William Francis Hillebrand (1853 – 1925) va ser un químic estatunidenc.

Infotaula de personaWilliam Francis Hillebrand
Frank Wigglesworth Clarke (and others).jpg
Hillebrand second from left in top row
Biografia
Naixement 12 de desembre de 1853
Honolulu, Regne de Hawaii
Mort 7 de febrer de 1925(1925-02-07) (als 71 anys)
Estats Units
Nacionalitat Estatunidenc
Formació Universitat de Heidelberg
Activitat
Ocupació geoquímica
Organització United States Geological Survey
National Bureau of Standards
Obra
Abreviació d'autor en botànica W.F.Hillebr.
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill del botànic alemany, que treballà a Hawaii, William Hillebrand. Estudià a la Cornell University[1] i a Alemanya a la Universitat de Heidelberg on va rebre el seu Ph D. el 1875. Després treballà amb Robert Bunsen durant un any. La seva recerca científica sobre l'element metàl·lic ceri, obtingut el 1872, feta junt amb Thomas Norton va ser l'inici de la seva carrera.

Va estudiar química orgànica sota Wilhelm Rudolph Fittig a la Universitat d'Estrasburg, però es canvià a la geoquímica i la metal·lúrgia estudiant a l'Acadèmia minera de Freiberg. Tornà als Estats Units el 1878 i treballà com a químic per al United States Geological Survey el 1880. Aquell any va ser enviat a Denver per estudiar les Muntanyes Rocalloses i després va anar a Washington D.C..[2] Va passar al National Bureau of Standards l'any 1909 on va ser químic en cap.[1]

Va ser president de l'American Chemical Society el 1906; i el 1908 va ser editor de la revista Journal of Industrial and Engineering Chemistry. Va escriure diversos llibres sobre la química.[1]

l seu fill va ser professor de Literatura anglesa, Harold Newcomb Hillebrand (1887–1953).

Estudis sobre l'uraniModifica

Durant les seves anàlisi del mineral uraninita, va descobrir que en sortia un gas, el qual ell el va identificar com el nitrogen. Més tard, el1895, William Ramsay va descobrir que aquell gas era una mescla d'argó i d'heli, aquest darrer gas, fins aleshores, només s'havia detectat en la corona de les estrelles, incloent-ne el Sol, (del nom en grec del qual, Helios, prové el nom d'"heli").

Un reexamen de les mostres de Hillebrand mostraren que el gas alliberat per la uranita contenia gran quantitats de nitrogen.

ObresModifica

NotesModifica

ReferènciesModifica