William Roxburgh
William Roxburgh (29 de juny de 1759, Underwood, Craigie (Ayrshire) - 10 d'abril de 1815, Edimburg) va ser un metge i botànic escocès,[1] anomenat el pare de la Botànica de l'Índia.[2]
  | |
| Nom original | (en) Williams Roxburgh |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 juny 1751 Ayrshire (Escòcia) |
| Mort | 10 abril 1815 (63 anys) Edimburg (Escòcia) |
| Sepultura | cementiri de Greyfriars |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Escòcia |
| Formació | Universitat d'Edimburg Universitat d'Aberdeen |
| Director de tesi | John Hope (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | botànic, metge |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Roxb. |
| Família | |
| Fills | William Roxburgh, Junior (en) |
Premis | |
 | |
Va estudiar medicina a Edimburg i s'emprà de cirurgià de bord de navilis de la Companyia Britànica de les Índies Orientals als 17 anys, completant dos viatges a l'orient, fins als 21. A Edimburg, també va estudiar botànica amb John Hope.
S'instal·là com a cirurgià assistent, contractat pel "Madras Medical Service" a Madras, i segueix interessat en la botànica. Fa ràpids progressos en aquesta disciplina i adquireix reputació. La "East Índia Company" reconeix els seus coneixements botànics i ho fa superintendent en el "Jardí Samalkot" a "Northern Circars", en 1781.[3] Allà fa experiències de botànica econòmica. Empra artistes natius per il·lustrar plantes, realitzant 700 il·lustracions per 1790. Poc temps després, és convidat pel governador de Bengala a esser el director del Jardí botànic de Calcuta, i després serà succeït per Francis Buchanan-Hamilton (1762-1829). Fa un catàleg del Jardí l'any 1814 - Hortus Bengalensis.
Va ser membre de la Societat Asiàtica d'Història Natural, i va anar publicant nombrosos articles sobre vegetals, i a més sobre insectes de la laca, d'homòpters Coccoidea de la família Tarchardiidae.
L'any 1805, rep la medalla d'or de la Society for the Promotion of Arts per a recompensar-ho per la seva sèrie de publicacions sobre les produccions d'Àsia. El 1808, rep una segona medalla daurada per una comunicació sobre el creixement dels arbres en Índia. Cap a 1814, una tercera recompensa, en presència d'una gran assemblea, de mans del duc de Norfolk, que era president de la Society for the Promotion of Arts. Poc després d'aquests honors, retorna a Edimburg on mor.
L'any 1820, William Carey (1761-1834) publica la seva obra pòstuma amb el primer volum de la seva Flora Indica; or Descriptions of Indian Plants.L'any 1824, Carey edita el segon volum enriquit per anotacions del botànic Nathaniel Wallich (1786-1854).
Referències modifica
- «Detall de l'autor» (HTML) (en anglès). Índex Internacional de Noms de Plantes. International Organization for Plant Information (IOPI).
- ↑ Grove, R. H. (1997) Ecology, Climate and Empire, The White House Press, UK, ISBN 1874267189 p. 128
- ↑ Bole, P. V. «Review of Flora Indica or Descriptions of Indian Plants by William Roxburgh, William Carey». The Quarterly Review of Biology, 51, 3, 1976, pàg. 442–443. DOI: 10.1086/409525. JSTOR: 2824918.
- ↑ Noltie, H.J. (1999) Indian botanical drawings 1793–1868. ISBN 1-872291-23-6
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
Enllaços externs modifica
- Obres de Roxburgh indexades pel SCD de la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg. Arxivat 2007-06-12 a Wayback Machine.
- Plants of the coast of Coromandel on Botanicus(anglès)
- Searchable online version of Flora Indica Arxivat 2006-08-14 a Wayback Machine. llibres escanejats (anglès)
- Biodiversity library Biodiversity library 2