William Whewell

filòsof i historiador de la ciència anglès


William Whewell (Lancaster, 24 de maig de 1794 - Cambridge, 6 de març de 1866) va ser un teòleg, filòsof i científic anglès.[1]

Plantilla:Infotaula personareverend Modifica el valor a Wikidata
William Whewell
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1794 Modifica el valor a Wikidata
Lancaster (regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1866 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Cambridge (regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTrinity College Chapel, Cambridge 52° 12′ 27″ N, 0° 07′ 01″ E / 52.20742899°N,0.11691668°E / 52.20742899; 0.11691668 Modifica el valor a Wikidata
Degà Trinity College
1841 – 1866
← Christopher WordsworthWilliam Hepworth Thompson →
President de l'Associació Britànica de la Ciència
1841 – 1842
← John Campbell, 2nd Marquess of BreadalbaneFrancis Egerton, 1st Earl of Ellesmere →
President de la Societat Geològica de Londres
1837 – 1839
← Charles LyellWilliam Buckland → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College (1812–1816)
Lancaster Royal Grammar School (–1810)
Dallam School (1810–1812) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia, filosofia de la ciència i mecànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, professor d'universitat, matemàtic, geòleg, teòleg, escriptor, historiador, filòsof, físic, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge (1828–1866)
Trinity College (1817–1828) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJohn Gough Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAugustus De Morgan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEverina Frances Ellis (1858–1865), mort
Cordelia Marshall (1841–1855), mort Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg (autor): 38180
Find a Grave: 21199Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Whewell va néixer a Lancaster (Lancashire), fill d'un mestre fuster i primer de set germans. Va ser escolaritzat primer a Lancaster i, en veure les seves habilitats, a una escola d'Heversham (Cúmbria) per preparar el seu ingrés a la universitat.[2] El 1812 va ingressar al Trinity College (Cambridge)[3] en el que es va graduar el 1816, essent el segon de la seva classe en matemàtiques.[4] Durant aquest període va ser partidari de les tesis de l'Analytical Society dels seus col·legues Herschel, Babbage i Peacock per promoure l'anàlisi matemàtica continental al Regne Unit.[5] Però tampoc no va negligir els estudis d'humanitats i el 1814 va obtenir el Premi del Canceller per un poema titulat Boadicea,[6] (una reina celta revoltada contra els romans).

 
Estàtua de William Whewell al Trinity College, Cambridge.

A continuació va ser fellow del Trinity College. El 1819 va publicar el seu primer llibre, An Elementary Treatise on Mechanics[7] i el 1825 va ser ordenat sacerdot anglicà.[8] Whewell va començar ràpidament a retractar-se de la seva anterior aprovació de l'anàlisi continental: mentre que Herschel i Babbage esperaven trobar el món extern en l'estructura de l'anàlisi, Whewell esperava trobar primer el món etern i després veure si s'hi podia aplicar l'anàlisi.[9]

El 1828 va ser nomenat professor de mineralogia de la universitat, càrrec que va mantenir fins el 1834.[10] En aquest any va passar a se professor de filosofia moral[11] i, finalment, a partir de 1841 va ser el master (degà) del Trinity College fins a la seva mort a Cambridge el 1866.

Whewell va ser un autèntic polímata que es va interessar per molts camps de la ciència, de les arts i de la cultura en general. A part de les matemàtiques es va interessar en l'arquitectura,[12] la mecànica,[13] l'economia política,[14] les marees,[15] l'astronomia,[16] la filosofia moral, l'ensenyament,[17] i la història i filosofia de la ciència.[18]

Filosofia i història de la ciència

modifica

William Whewell és especialment conegut per la seva investigació en el camp de la història de la ciència i la filosofia de la ciència. Va encunyar el terme científic el 1833,[19] que aviat va substituir el terme més antic de filòsof natural.

Des d'una òptica neokantiana i presa com a model a la física newtoniana, Whewell considera que el mètode científic se sustenta en la "confluència d'induccions" o consiliència. L'avanç del coneixement científic depèn de l'adequació progressiva entre els fets i les idees fonamentals que les posen en connexió.[20] Les idees, per a Whewell, són els conceptes genèrics de l'espai, el temps, la causa i d'altres propis de cada ciència: "afinitat electiva" en química, "força vital" en biologia i "tipus salvatge" en taxonomia, etc.

Geologia i teoria evolutiva

modifica

En geologia, Whewell es va oposar a l'actualisme de Charles Lyell i defensava l'actuació de causes sobrenaturals en la història de la Terra per explicar el buit del registre fòssil.

La seva concepció de la relació entre forma i funció orgànica es correspon amb la teoria del disseny intel·ligent, què va col·laborar activament en divulgar, motiu pel qual va ser escollit per a la redacció d'un dels vuit Bridgewater Treatises.[21]

Publicacions

modifica

La producció escrita de Whewell es molt abundant i inclou també llibres de poemes i traduccions d'obres literàries (sobre tot de l'alemany).[22] Pot considerar-se que els seus llibres més influents van ser:

Referències

modifica
  1. «William Whewell». Encyclopædia Britannica [Consulta: 30 juliol 2017].
  2. Todhunter, 2011, p. 1.
  3. Verburgt, 2024, p. Cap. 1.
  4. Todhunter, 2011, p. 6.
  5. Verburgt, 2024, p. Cap. 2.
  6. Robson i Cannon, 1964, p. 169.
  7. Todhunter, 2011, p. 13.
  8. Todhunter, 2011, p. 8.
  9. Ashworth, 2004, p. 194.
  10. Rapp, 2014, p. 1-9.
  11. Todhunter, 2011, p. 91-92.
  12. Verburgt, 2024, p. Cap. 4.
  13. Verburgt, 2024, p. Cap. 3.
  14. Verburgt, 2024, p. Cap. 5.
  15. Verburgt, 2024, p. Cap. 7.
  16. Verburgt, 2024, p. Cap. 8.
  17. Verburgt, 2024, p. Cap. 15.
  18. Verburgt, 2024, p. Cap. 9, 10 i 13.
  19. Snyder2022, p. Stanford Encyc..
  20. Ashworth, 2004, p. 195.
  21. Todhunter, 2011, p. 67 i ss.
  22. Verburgt, 2024, p. App. A.
  23. Todhunter, 2011, p. 67-68.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Whewell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Butts, Robert E. «Whewell, William» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 maig 2025].
  • Snyder, Laura J. «William Whewell» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2022. [Consulta: 22 maig 2025].
  • Yeo, Richard. «Whewell, William» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 22 maig 2025].