Wintus
Els wintu (també wintun del Nord) són amerindis dels Estats Units que viuen a l'actual Nord de Califòrnia. Formen part d'una associació llunyana de pobles coneguts col·lectivament com a wintun (o wintuan). Altres són els nomlakis i els patwins. La llengua wintu forma part del grup penutià.
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 2.500 (tres grups grans)[1] |
| Llengua | Wintu, anglès |
| Religió | Religió de la Casa Rodona. |
| Grups relacionats | Patwins, nomlakis (wintun). |
| Regions amb poblacions significatives | |
EUA ( Califòrnia) | |
Històricament el wintu van viure principalment al costat oest de la part nord de la vall del Sacramento, des del riu Sacramento a la Serralada Costanera Californiana. El territori wintu també va incloure les parts meridionals de l'Alt riu Sacramento (al sud de la conca de Salt Creek), la part meridional del riu McCloud i la part superior del riu Trinity. També vivien en les proximitats de l'actual Chico, al costat oest del riu que s'estén fins a la cadena costanera.
Molts wintu viuen a la reserva Round Valley i a les ranxeries Colusa, Cortina, Grindstone Creek, Redding, i Rumsey.
Història modifica
La primera trobada registrada entre els wintu i els euroamericans data l'expedició de Jedediah Smith el 1826, seguit per una expedició liderada en 1827 per Peter Skene Ogden. Entre 1830 i 1833 molts wintu van morir de malària: una epidèmia que va matar un 75% de la població indígena a la part superior i el centre de la Vall del Sacramento.
En els anys següents els debilitats wintus van caure víctima de la competència pels recursos per part dels colons europeus-americans nouvinguts. Llurs ramats de bestiar destrueixen el subministrament d'aliments wintu i les activitats de mineria d'or van causar la contaminació dels rius. Els wintu també van ser forçats a treballar com a jornalers en les operacions d'extracció d'or. El 1846 John C. Frémont i Kit Carson van matar 175 wintus i yanes.[2]
Els colons van tractar de controlar la terra wintu i reubicar el poble a l'oest de Clear Creek. En una "festa de l'amistat" l'any 1850, els blancs serviren menjar enverinat als indis locals, provocant la mort de 100 Nomsuu i 45 wenemem. Les morts i destrucció de terra wintu continuaren en 1851 i 1852 en incidents com la massacre de Bridge Gulch.[3]
Cultura modifica
La llengua wintu és una de les llengües wintun. Les històries i llegendes dels wintu del riu Trinity foren contades per Grant Towendolly a Marcelle Masson, qui les publicà a A Bag of Bones (1966).
Població modifica
Els erudits discrepen sobre la població històrica de les tribus abans de contacte europeu-americà. Alfred L. Kroeber estimà el 1770 la població combinada de wintus, nomlakis, i patwins en 12.000.[4] Sherburne F. Cook va calcular inicialment la població wintu pròpiament dita en 2.950, però més tard va gairebé doblar l'estimació a 5.300.[5][6] Frank R. LaPena estimà un total de 14.250 en la seva obra dels 1970.[7]
Kroeber estimà la població combinada de wintus, nomlakis, i patwins en 1910 en uns 1.000. Avui la població s'ha recuperat una mica i hi ha al voltant de 2.500 wintun. Molts viuen a la reserva Round Valley i a les ranxeries Colusa, Cortina, Grindstone Creek, Redding, i Rumsey.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 "Wintun", California Indians and Reservations, San Diego State University, Library, accessed 30 Jun 2010
- ↑ McMurtry, 2005
- ↑ LaPena, 1978:324
- ↑ Kroeber, p. 883
- ↑ Cook, The Conflict between the California Indian and White Civilization, p. 180
- ↑ Cook, The Population of the California Indians, 1769-1970, p. 19
- ↑ LaPena, p. 325
Bibliografia modifica
- Christopher Chase-Dunn, Christopher K., and Kelly M. Mann. 1998. The Wintu and Their Neighbors: A Very Small World-system in Northern California. University of Arizona Press, Tucson. ISBN 0-8165-1800-9.
- Cook, Sherburne F. 1976. The Conflict between the California Indian and White Civilization. University of California Press, Berkeley.
- Cook, Sherburne F. 1976. The Population of the California Indians, 1769-1970. University of California Press, Berkeley.
- Demetracopoulou, Dorothy. 1935. "Wintu Songs". Anthropos 30:483-494.
- Du Bois, Cora A. 1935. "Wintu Ethnography", University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 36:1-148.
- Du Bois, Cora A., and Dorothy Demetracopoulou. 1931. "Wintu Myths", University of California Publications in American Archaeology and Ethnology 28:279-403.
- Hogue, Helen S., and Margaret Guilford-Kardell. 1977. Wintu Trails. Revised edition; originally published in 1948. Shasta Historical Society, Reading, California.
- Hoveman, Alice R. 2002. Journey to Justice: The Wintu People and the Salmon. Turtle Bay Exploration Park, Redding, California. ISBN 1-931827-00-1.
- Kroeber, A. L. 1925. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. Washington, D.C.
- LaPena, Frank R. 1978. "Wintu", in California, edited by Robert F. Heizer, pp. 324–340. Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor, vol. 8. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
- LaPena, Frank R. 1987. The world is a Gift. Limestone Press, San Francisco.
- LaPena, Frank R. 2004. Dream Songs and Ceremony: Reflections on Traditional California Indian Dance. Great Valley Books, Berkeley, California. ISBN 1-890771-79-1.
- McLeod, Christopher. 2001. In the Light of Reverence. Videocassette. Bullfrog Films, Oley, Pennsylvania. ISBN 1-56029-890-1.
- McKibbin, Grace, and Alice Shepherd. 1997. In My Own Words: Stories, Songs, and Memories of Grace McKibbin, Wintu. Heyday Books, Berkeley, California. ISBN 0-930588-85-1.
- Towendolly, Grant. 1966. A Bag of Bones: The Wintu Myths of a Trinity River Indian. Edited by Marcelle Masson. Naturegraph, Oakland, California. ISBN 0-911010-26-2; ISBN 0-911010-27-0.
Enllaços externs modifica
- "Wintu" Arxivat 2005-08-27 a Wayback Machine., Siskiyou State University
- "Native Tribes, Groups, Language Families and Dialects of California in 1770", (mapa després de Kroeber)," California PreHistory
- "Wintu language", Ethnologue