Witherita

mineral de la classe dels carbonats

La witherita és un mineral de la classe dels carbonats, i dins d'aquesta pertany al grup de l'aragonita.[2] Va ser descoberta l'any 1789 al districte d'Eden (Anglaterra), i rep el seu nom del naturalista anglès William Withering (1741-1799).

Infotaula de mineralWitherita
Witherite-4aa2b.jpg
Cristalls de witherita de la mina Minerva, Comtat de Hardin, Illinois, Estats Units
Fórmula químicaBaCO3
EpònimWilliam Withering (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Brownley Hill, Nenthead, Districte d'Alston, Cumbria, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.5.AB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/B.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana14.1.3.2
Heys11.5.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics curts estriats; botrioidal a esfèrica, columnar fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 5.31 Å, b = 8.9 Å, c = 6.43 Å; Z = 4
Simetriaortoròmbica dipiramidal (2/m 2/m 2/m)
Grup espacialspace group Pmcn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorincolor, blanc, gris, groc clar, marronós; incolor en llum transmesa
Maclesen {110}, universal
Exfoliaciódesigual en {010}, pobre en {110}, {012}
Fracturasubconcoidal
Duresa3 a 3,5
Lluïssorvítria, resinosa
Color de la ratllablanca
Diafanitatsubtransparent a translúcida
Densitat4,289 a 4,293 g/cm³ (mesurada); 4,29 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.529 nβ = 1.676 nγ = 1.677
Birefringènciaδ = 0,148
Angle 2Vmesurat: 16°, calculat: 8°
Dispersió òpticafeble
Fluorescènciafosforescent i fluorescent, blanc blavós sota ona curta i ona llarga
Impureses comunesCa, Sr
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1789
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

És un carbonat anhidre de bari, sense anions addicionals. A més dels elements de la seva fórmula, BaCO3, sol portar com impureses: calci i estronci. És l'anàleg amb bari de l'estroncianita (SrCO3). Cristal·litza en el sistema cristal·lí ortoròmbic, però sota pressió de CO2 s'inverteix a hexagonal, patint una transformació a isomètric si és escalfada. L'hàbit dels cristalls és universalment maclat, formant bipiràmides pseudohexagonals; també prismàtic curt o tabular a lenticular amb una base convexa. El bari és tòxic si és ingerit, però la manipulació de la whiterita no ha de donar cap problema sempre que s'eviti inhalar la seva pols, i cal rentar-se les mans després de manipular-la.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la witherita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Formació i jacimentsModifica

S'ha trobat en jaciments en filons hidrotermals de baixa temperatura, on és un component minoritari producte de l'alteració de la barita. També es pot originar en sediments anòxics a partir de bari subministrat per activitat volcànica. Molt poques vegades s'ha trobat en jaciments de carbó. Sol trobar-se associada a altres minerals com: barita, fluorita, calcita o galena.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Witherita
  1. «Witherite» (en anglès). Mindat.
  2. «Aragonite Group» (en anglès). Mindat.