Xàbia

municipi del País Valencià

Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al segle xiv, i Duanes de la Mar (o el Port). Posteriorment s'hi va afegir, a causa del desenvolupament turístic, un nou nucli de població anomenat l'Arenal, vora la platja del mateix nom, zona que hui representa el principal focus turístic del municipi.

Plantilla:Infotaula geografia políticaXàbia
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 47′ 21″ N, 0° 09′ 47″ E / 38.7892°N,0.1631°E / 38.7892; 0.1631
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Alta Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població29.760 (2023) Modifica el valor a Wikidata (433,88 hab./km²)
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície68,59 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Francisco Chulvi Español Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03730, 03738 i 03739 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03082 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03082 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webva.ajxabia.com Modifica el valor a Wikidata

El seu nucli principal és un poble aïllat; per a visitar-lo cal desviar-se de les carreteres nacionals i autovies. L'entorn natural i el relleu costaner xabienc, format per penya-segats, xicotetes platges i una mar blava i transparent ha atret molts estrangers europeus que hi han establert la seua segona residència.

Geografia

modifica
 
La platja de la Granadella de Xàbia

El massís del Montgó s'alça sobre la població a prop dels 753 metres al vessant nord protegint-la del vent de tramuntana. Al Montgó hi ha una cova i un avenc de més de cent metres de fondària. El Montgó, juntament amb la Segària i la Serra de Bérnia, és una de les muntanyes emblemàtiques del País Valencià. Fàcilment visibles des de la mar, són i han sigut referent i punt de referència per als mariners valencians i mallorquins.

La badia de Xàbia es forma entre els caps de Sant Antoni (al nord) i el Cap Prim. El cap més important geogràficament és el cap de la Nau, que representa la part que més s'endinsa en la mar de totes les comarques del centre del País Valencià. Hi ha dues illes xicotetes: l'illa del Portitxol, enfront de la platja de la Barraca, i l'illa del Descobridor, enfront de la platja nudista d'Ambolo.

El riu Gorgos o de Xaló creua d'oest a est la comarca de la Marina Alta i desemboca al terme municipal de Xàbia. És un riu d'evacuació d'aigua quan plou, ja que durant la major part de l'any es troba sec. A diferència de localitats pròximes, Xàbia posseeix una orografia variada, des d'una vall entre el Montgó i els contraforts del cap de la Nau i el Pic del Poble Nou de Benitatxell, a la plana baixa del Pla del Saladar i l'alta planícia de la partida dels Plans.

Localitats limítrofes

modifica

El terme municipal de Xàbia limita amb les localitats de Dénia, el Poble Nou de Benitatxell i Teulada, així com amb les pedanies de la Xara i Jesús Pobre, ambdues pertanyents a Dénia.

Història

modifica

El 1244 Dénia capitulà en favor a Jaume el Conqueridor, i Pere Eiximen d'En Carròs (qui dirigia la conquesta de la Marina) procedí al seu repartiment. La repoblació de la zona serà difícil i lenta a causa de les revoltes musulmanes i fins a 1279 no començarà a haver-hi una població estable. La primera notícia documental de Xàbia són del temps de Jaume el Just, per la necessitat de reforçar la frontera sud, motivat per la guerra amb Castella (1296) i les ràtzies provinent del Regne de Granada que podrien rebre l'ajut de la població mudèjar de la zona.

El 1397 s'atorga a Xàbia el títol de Vila, amb Consell i terme, però continua dependent del Comtat de Dénia. El segle xv hi ha una recuperació i un augment de la població, i certa prosperitat, cosa que indica l'ampliació del recinte emmurallat. A causa del creixement continu de la població i dels atacs barbarescs, s'aconsella construir una fortalesa: l'església-fortalesa de Sant Bertomeu, al centre de la vila. L'altre assumpte que preocupava els habitants de Xàbia era la pesta, però la localitat no en resultà excessivament afectada: el 1510 tenia 930 habitants i un segle després va duplicar eixa xifra.

El 1609 s'efectua l'expulsió dels moriscos, que afectà greument a tota la comarca; però Xàbia, com que era lloc de «cristians vells» no resultà afectada. Durant la Guerra de Successió, Xàbia participa en el bàndol borbònic. Per això, acabada la guerra obtindrà privilegis, títols i una concessió per al port per a poder exportar mercaderies i fruits del país. Així, el port es va convertir en el motor de l'economia del municipi.

L'economia, fonamentalment agrícola, es basava en els cultius de secà: dacsa, ametler, vinya, garrofera i olivera. Un altre cultiu a destacar és la pansa, que en el segle xix es convertí en la principal exportació. La Guerra del francès afectà Xàbia amb incursions de l'exèrcit napoleònic aquarterades al castell de Dénia. Un fort augment de la demanda dels mercats nord-europeus i americans a partir de la segona meitat del segle xix farà créixer encara més la importància de la producció, elaboració i exportació de pansa. Això comporta l'aparició d'una burgesia mercantil local. Una mostra d'eixa puixança econòmica és l'enderrocament de les muralles el 1873 i l'eixamplament del poble. El creixement va continuar fins a l'aparició de la fil·loxera, que va causar la ruïna del camp.

L'any 1922 s'instal·là el subministrament d'aigua potable.[1]

El municipi seguirà sent agrícola fins als anys seixanta del segle xx, quan va aparèixer el turisme (la construcció del Parador de Turisme). Hui dia s'ha convertit en un centre turístic.

Economia

modifica

Encara que a principi del segle xx l'economia de Xàbia es basava en l'agricultura i pesca, va ser transformada cent anys més tard en una economia totalment turística, a causa de les condicions favorables amb què compta per a desenvolupar-hi el turisme de sol i platja característic de la zona mediterrània. El turisme és l'activitat econòmica de major importància de la població, activitat que va ser molt espentada des de prou aviat, gràcies a la creació del Parador de Turisme Costa Blanca a la dècada del 1960.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica de Xàbia
Any 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2014 2019
Població 1.339 2.018 6.606 5.866 6.072 5.503 6.136 5.941 6.029 7.130 10.964 16.603 24.645 29.279 29.923 29.067 27.604

Política i govern

modifica
 
Ajuntament de Xàbia

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 2 de Ciudadanos por Javea (CPJ), 2 de Compromís per Xàbia (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xàbia

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   José Francisco Chulvi Español 3.873 45,32% 11 ( -3)
Partit Popular   Rosa Vicenta Cardona Vives 1.832 21,44% 5 ( +3)
Ciudadanos por Javea Juan Bautista Ortolá Bas 995 11,64% 2 ( -2)
Compromís per Xàbia   Vicent Josep Colomer Mayans 827 9,68% 2 ( +1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Enrique Escrivà Teran 564 6,60% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   407 4,76% 0
Vots en blanc   48 0,56%
Total vots vàlids i regidors 8.546 100 % 21
Vots nuls 101 1,17%
Participació (vots vàlids més nuls) 8.647 55,43%**
Abstenció 6.953* 44,57%**
Total cens electoral 15.600* 100 %**
Alcalde: José Francisco Chulvi Español (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 11 de PSPV i 2 de Compromís[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de Zona de Dénia.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2011 l'alcalde de Xàbia és José Francisco Chulvi Español de PSPV-PSOE.[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Enrique Bas Espinos PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Bautista Moragues Pons PP 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Bautista Moragues Pons PP 17/06/1995 --
1999–2003 Eduardo Julián Monfort Bolufer
Jaime Sapena Gual
UC-CDS
PP
03/07/1999
21/10/2000
Moció de censura PP+GIJ+UV
--
2003–2007 Juan Bautista Moragues Pons
Eduardo Julián Monfort Bolufer
PP
BLOC-CX
14/06/2003
22/11/2005
Moció de censura BLOC-CX+PSOE+PUGIJ
--
2007–2011 Eduardo Julián Monfort Bolufer BLOC-CX 16/06/2007 --
2011–2015 José Francisco Chulvi Español PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 José Francisco Chulvi Español PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 José Francisco Chulvi Español PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 Rosa Cardona Vives PPCV 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments i elements d'interès

modifica
 
Església de Sant Bertomeu.
 
Far del Cap de la Nau.
 
Molins de vent al pla de Sant Antoni.

Monuments religiosos

modifica
  • Església de Sant Bertomeu, església gòtica construïda fonamentalment al segle xvi. És una gran construcció que combina la funció d'església amb la de fortalesa (amb grans murs i matacans).
  • Església de la Mare de Déu del Loreto, construcció moderna (però amb el precedent d'una església anterior) situada al Port. El seu sostre imita la forma del buc de les embarcacions, a l'exterior fa gran ús del formigó armat en els pilars.
  • Monestir Mare de Déu dels Àngels, monestir jerònim situat a la plana, prop del Cap de Sant Antoni.
  • Ermita de Santa Llúcia, situada sobre un turó de 163 metres, data dels segles XIV-XV.
  • Ermita del Pòpul, situada en la carretera que va cap a Jesús Pobre, té el seu origen al segle xiii.
  • Ermita de Jesús Natzaré, el Calvari, que data del segle xix.

Monuments civils

modifica

Llengua

modifica

La llengua pròpia dels habitants de Xàbia és el valencià. Els xabiencs sovint reben el malnom de sabocs pel seu parlar. El fenomen fonètic de l'harmonia vocàlica és freqüent en el seu parlar i, a més a més, és molt pronunciada per l'obertura de la vocal tònica precedent.

Quant al lèxic local, hi ha diverses paraules que diferencien el parlar dels xabiencs del parlar dels pobles de la contornada són bogamarí (eriçó de mar), aquí (freqüent a la comarca, a diferència del valencià general ací), volta (vegada), etc.

Gastronomia

modifica

La seua festa major és Sant Joan i se celebra el 24 de juny. Al nucli de duanes la festa més important és la Mare de Déu del Loreto i se celebra el 8 de setembre.

Esports

modifica

El microclima de Xàbia permet practicar esports d'aire lliure durant tot l'any sense patir les inclemències de l'oratge. A Xàbia es pot fer senderisme i ciclisme per rutes específiques marcades i ben senyalitzades. També es poden practicar esports aquàtics; surf, windsurf, submarinisme, vela, pesca, etc.

Personatges destacats

modifica

Fotografies

modifica
  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Podem (407 vots, 4,76%).

Referències

modifica
  1. Catalá Bover, Vicente «Alcaldes sin calles». Semanal Jávea, 1522, 01-09-2013, pàg. 24.
  2. Garcia, Sergi «Chulvi (PSPV) repeteix com a alcalde amb majoria absoluta a Xàbia». lamarinaplaza.com, 15-06-2019.
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 28 març 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Dénia «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 29-33. inserció 4556/2019 [Consulta: 28 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catarroja», 26-05-2019. [Consulta: 28 març 2020].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xàbia. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Enllaços externs

modifica