Xàntip d'Atenes
Xàntip (Xanthippus, Ξάνθιππος) fill d'Arifró i pare de Pèricles.
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle VI aC Atenes | ||||
| Mort | segle V aC | ||||
478 aC – 477 aC
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Polític i militar | ||||
| Família | |||||
| Cònjuge | Agariste (en)  | ||||
| Fills | Pericles | ||||
| Pare | Arifró (ancestre) | ||||
 | |||||
El 489 aC va acusar a Milcíades al seu retorn de l'expedició fracassada a Paros, i amb la caiguda d'aquest va esdevenir la figura més important d'Atenes, però actuà a la defensiva i el 484 aC fou condemnat a l'ostracisme però cridat de nou en 480 aC quan Xerxes I de Pèrsia s'acostava amb el seu exèrcit i el 479 aC va succeir a Temístocles com a comandant de la flota atenenca.[1]
Va dirigir als atenencs a la decisiva batalla de Mícale que es va lliurar a la costa de Jònia al mateix dia que la batalla de Platees (setembre del 470 aC); la flota grega va anar llavors cap a l'Hel·lespont i quan van veure que el pont persa havia estat destruït, Leotíquides i els peloponesis van retornar a casa, però Xàntip va restar amb la idea de conquerir el Quersonès traci, on molts atenencs havien tingut propietats anteriorment; els perses es van tancar a la ciutat de Sestos, que Xàntip va assetjar i que fou obligada a rendir-se a la primavera següent (478 aC); el governador persa Artaictes va tractar d'escapar, però fou capturat i Xàntip el va entregar a la venjança dels habitants d'Eleaos que el van crucificar. Llavors Xàntip va tornar a Atenes.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xàntip d'Atenes |
- ↑ Sacks, David; Murray, Oswyn. Encyclopedia of the Ancient Greek World (en anglès). Infobase Publishing, 2009. ISBN 1438110200.