XI eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona

eleccions al Barça 2003

El 15 de juny de 2003 van tenir lloc les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona. Serviren per escollir un nou president després de la presidència de Gaspart i, posteriorment i de manera breu, d'Enric Reyna. La junta gestora a partir de la dimissió de Reyna va ser presidida per Joan Trayter.

XI eleccions a la presidència del Futbol Club BarcelonaXI eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona
Data15 juny 2003 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident del FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat94.339 Modifica el valor a Wikidata
51.618
   54.72٪
Punt percentual 5.38
Nombre de vots vàlids    Nombre de vots en blanc 238   Nombre de vots nuls 98
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
Joan Laporta i EstruchElegit
27.138   52.57٪
 
Lluís Bassat i Coen
16.412   31.8٪
 
Jordi Majó i Ruaix
2.490   4.82٪
 
Josep Martínez Rovira
2.388   4.63٪
 
Josep Maria Minguella i Llobet
1.867   3.62٪
 
Jaume Llauradó i Gràcia
987   1.91٪
 
 ← X eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata XII eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata  → 

Amb sis candidats foren les eleccions amb més participació de la història del Club, votaren 50.745 dels 94.339 socis amb dret a vot (53,79%) i Joan Laporta va guanyar amb el nombre de vots més alt de la història de l'entitat blaugrana fins aleshores.

Un total de sis candidats (rècord en la història del club) van concòrrer a la contesa electoral. El guanyador va ser Joan Laporta (líder de la plataforma opositora al nunyisme, Elefant Blau) amb un 52,57% dels vots (27.138), seguit de Lluís Bassat que va tenir el 31,80% dels suports (16.412 vots). A més distància van quedar Jordi Majó amb el 4,80 dels suports (2.490 vots), Martínez Rovira amb el 4,60% (2.388 vots), Josep Maria Minguella amb el 3,60% (1.867 vots) i Jaume Llauradó amb només l'1,90% dels sufragis (987 vots).[1]

Abans d'esdevenir candidats, els precandidats van haver de recollir signatures. La recollida la va encapçalar Bassat amb més de 9.000, seguit per Llauradó i Laporta vora les 6.000. També van aconseguir superar el tall i esdevenir candidats Martínez Rovira, Minguella i Majó. Van quedar-se amb un número insuficient de signatures els precandidats Jordi Medina i Jordi Casas.[2]

Referències modifica

  1. esport3. «Història de les eleccions al Barça», 14-12-2020. [Consulta: 23 desembre 2020].
  2. «Edición del diumenge 1 juny 2003, Página 5 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 25 desembre 2020].