X Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)
El X Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Durant la contesa va estar desplegat als fronts d'Aragó, Segre i Catalunya.
Tipus | unitat militar |
---|---|
Data de lleva | juny de 1937 |
Dissolució | març de 1939 |
País | Segona República Espanyola |
Branca | Exèrcit Popular de la República |
Quarter general | Barbastre |
Comandants | |
Oficials destacats | José González Morales Juan Perea Capulino |
Historial
modificaLa unitat va ser creada al juny de 1937, en el si de l'Exèrcit de l'Est. Cobria la línia del front que anava des de la frontera franco-espanyola fins a la serra d'Alcubierre,[1] amb la seva caserna general a Barbastre.[2][3] Durant els següents mesos algunes de les seves forces van intervenir en les ofensives d'Osca (juny), Saragossa (agost) o Biescas (setembre-octubre), les quals, no obstant això, no van tenir èxit: tant Osca com Jaca van romandre en mans de les forces franquistes.
En la primavera de 1938, durant la campanya d'Aragó, el X Cos d'Exèrcit va tenir un mal acompliment. Des del primer moment les seves forces van retrocedir davant l'embranzida enemiga, particularment la 31a Divisió,[4] la retirada de la qual —que acabaria convertint-se en una desbandada— va deixar desprotegit el flanc sud de la 43a Divisió.[n. 1] Al començament d'abril el X Cos d'Exèrcit, després d'una llarga retirada, mantenia les seves posicions en la línia defensiva del riu Segre. Alguns elements del seu 34a Divisió van intervenir en l'ofensiva de Balaguer, a la fi del mes de maig. Al començament de la campanya de Catalunya el X Cos d'Exèrcit continuava cobrint la línia del Segre. Els seus efectius van oferir resistència a l'assalt franquista, si bé al començament de 1939 la formació es va veure obligada a retirar-se cap a la frontera francesa al costat de la resta de l'Exèrcit de l'Est.
Comandaments
modifica- Comandants
- coronel d'infanteria José González Morales;[6]
- tinent coronel d'infanteria Juan Perea Capulino;
- comandant d'infanteria Miguel Gallo Martínez;[7]
- tinent coronel d'infanteria Rafael Trigueros Sánchez-Rojas;[8]
- major de milícies Gregorio Jover Cortés;[9][10]
- Comissaris
- Julián Borderas Pallaruelo, del PSOE;[11]
- Gregorio Villacampa Gracia, de la CNT;
- Juan Manuel Molina Mateo, de la CNT;[12]
- Caps d'Estat Major
- coronel d'Estat Major Joaquín Alonso García;
- comandant d'Estat Major Pascual Miñana de la Concepción;[13]
- comandant d'infanteria Magí Doménech Pujol;[n. 2]
- comandant d'infanteria Enrique López Pérez;[9]
Ordre de Batalla
modificaJuny de 1937 | Exèrcit de l'Est | 28a, 29a i 43.ª | Aragó |
17 de juliol de 1937 | Exèrcit de l'Est | 28a, 43a i 31a | Aragó |
Desembre de 1937 | Exèrcit de l'Est | 43a i 31a | Aragó |
Maig de 1938 | Exèrcit de l'Est | 24a i 34a | Segre |
3 de setembre de 1938 | Exèrcit de l'Est | 31a i 55a | Segre |
27 de desembre de 1938 | Exèrcit de l'Est | 32a, 55a i 31a | Segre |
2 de gener de 1939 | Exèrcit de l'Est | 32a, 34a i 55a | Segre |
Notes
modifica- ↑ La 43a Divisió va haver de retirar-se i quedaria encerclada en el que es va conèixer com la «bossa de Bielsa».[5]
- ↑ Amb anterioritat havia exercit com a cap d'Estat Major de la 34a Divisió.[14]
Referències
modifica- ↑ Maldonado, 2007, p. 202.
- ↑ Martínez Bande, 1975, p. 218.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 171.
- ↑ Ripol, 2007, p. 55.
- ↑ Tuñón de Lara, 2000, p. 744.
- ↑ de Paz Sánchez, 2004, p. 211.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 239.
- ↑ Martínez Bande, 1975, p. 133.
- ↑ 9,0 9,1 Martínez Bande, 1979, p. 30.
- ↑ Alpert, 2013, p. 215.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 179.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 187.
- ↑ Martínez Bande, 1975, p. 84.
- ↑ Engel, 1999, p. 214.
Bibliografia
modifica- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013.
- de Paz Sánchez, Manuel. Militares masones de España: diccionario biográfico del siglo XX. UNED Alzira-Valencia, 2004.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Maldonado, José María. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936-1938). Mira Ediciones, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3.
- Martínez Bande, José Manuel. La llegada al mar. Madrid: San Martín, 1975. 84-7140-115-0.
- Martínez Bande, José Manuel. La Campaña de Cataluña. Madrid: San Martín, 1979.
- Ripol, Marc. Las rutas del exilio. Barcelona: Alhena ediciones, 2007.
- Tuñón de Lara, Manuel. La España del siglo XX.. III. Madrid: Akal, 2000. ISBN 84-460-1105-0.