Viquipèdia

X legislatura del Parlament Europeu

desena legislatura del Parlament Europeu (2024-2029)

La X legislatura del Parlament Europeu és un cicle parlamentari que va començar l'1 de juliol de 2024, després de les eleccions europees celebrades entre el 6 i el 9 de juny, i que ha de durar fins el juny de 2029, una vegada finalitzada les eleccions al Parlament Europeu de 2029. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, elegint al president i la resta de la Mesa de l'Eurocambra, i es van dividir en comissions de treball.

Plantilla:Infotaula esdevenimentX legislatura del Parlament Europeu
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslegislatura de Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps16 juliol 2024 - 2029 Modifica el valor a Wikidata
EstatUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Causaeleccions al Parlament Europeu de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Parlament Europeu
X Legislatura
Líders
Roberta Metsola, PPE
des del dia 16 de juliol de 2024
Estructura
Membres720 Modifica el valor a Wikidata
Grups polítics
(a la constitució)		     PPE: 188
     S&D: 136
     Patriotes: 84
     CRE: 78
     RE: 77
     Verds/ALE: 53
     L'Esquerra: 46
     ENS: 25
     NI: 32
     Altres: 1
Lloc de reunió
Edifici Louise Weiss, Estrasburg (França)
Secundari: Espai Léopold, Brussel·les (Bèlgica)
Lloc web
https://www.europarl.europa.eu/

Principals esdeveniments

modifica

6-9 de juny de 2024:

16 de juliol de 2024:

  • Sessió constitutiva del 10è Parlament Europeu.
    • Sessió presidida per Roberta Metsola, en virtut de presidenta del 9è Parlament Europeu.
    • Grups constituïts: PPE (188), S&D (136), Patriotes (84), CRE (78), RE (77), Verds/ALE (53), L'Esquerra (46), ENS (25), NI (32) i Altres (1).
    • Elecció de la presidència i vicepresidències del Parlament Europeu per la primera meitat de la legislatura.

18 de juliol de 2024:

Resultat de les eleccions

modifica
Article principal: Eleccions al Parlament Europeu de 2024

Les eleccions van donar com a resultat l'entrada de més d'una cinquantena de nous partits, especialment partits populistes i d'extrema dreta, com l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW) d'Alemanya, la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia, Reconquesta de França o l'Aliança per a la Unió dels Romanesos. També es va beneficiar Volt Europa, que va aconseguir entrada a dos estats.

Per formacions, el Partit Popular Europeu va ser una vegada més el guanyador de les eleccions amb 176 eurodiputats enfront dels 139 del Partit dels Socialistes Europeus. La unió d'ALDE, el PDE i Renaixement en la plataforma liberal Renovar Europa va aconseguir 74 escons, perdent 30 sobre les anteriors eleccions, però permetent mantenir la tercera plaça enfront del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i el Partit Identitat i Democràcia que en van aconseguir 58. El Partit Verd Europeu i el Partit de l'Esquerra Europea els van seguir amb 42 i 26 escons respectivament.[1][2]

Formació dels grups polítics

modifica
Vegeu també: Grups del Parlament Europeu

Durant els mesos de juny i juliol de 2024, els diferents diputats electes van negociar per a formar els grups polítics del Parlament Europeu, que necessiten un mínim de 23 eurodiputats de set estats membre de la Unió Europea.[3] Va ser un dels processos de constitució de grups amb més moviments entre faccions de la història del Parlament Europeu, i dels 7 grups que van finalitzar la 9a legislatura, 6 d'ells es van constituir amb el mateix nom, un va desaparèixer i van néixer dos nous.[4]

modifica

El Grup del Partit Popular Europeu va tornar a ser el grup més important pujant fins els 188 escons, 12 més que a la finalització de la 9a legislatura i 6 més que a la constitució de la mateixa. Si bé, el 18 de juny de 2024, Partit Popular Demòcrata Cristià (KDNP) d'Hongria va abandonar oficialment el grup i el Partit Popular Europeu per la decisió d'admetre el partit Tisza a les seves files, amb crítiques a la pèrdua dels valors democristians del PPE.[5][6][7] Malgrat aquesta sortida, el grup va créixer gràcies a nous partits com el Moviment Agrari Ciutadà (BBB) i el Nou Contracte Social (NSC) dels Països Baixos, així com el Partit Ecològic Democràtic, provinent del grup dels Verds.[8][9]

Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates

modifica

L'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates es va mantenir estable amb la participació de tots els membres del Partit dels Socialistes Europeus, i de nou, apartant a Direcció - Socialdemocràcia i Veu - Socialdemocràcia d'Eslovàquia pel seu pacte amb el Partit Nacional Eslovac, considerat ultranacionalista i d'extrema dreta, per a la constitució del nou govern al seu estat.[10] Si bé, el partit liderat per Robert Fico va decidir, a l'inici de la legislatura, no sumar-se ni construir cap grup al Parlament Europeu, amb l'objectiu de tornar a l'Aliança.[11][12]

Patriotes per Europa

modifica

El 30 de juny de 2024, el primer ministre d'Hongria i líder del partit Fidesz, Viktor Orbán, va anunciar públicament la seva intenció de formar un nou grup parlamentari, anomenat Patriotes per Europa, juntament amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), anteriorment al Grup d'Identitat i Democràcia, i l'ANO 2011 txec, que va deixar una setmana abans el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa per diferències amb els posicionaments actuals del partit.[13][14][15][16][17]

Prou! de Portugal va entrar oficialment a l'aliança el 2 de juliol,[18] mentre que la Lliga d'Itàlia va expressar públicament el seu interès a unir-se al nou grup.[13][19] El 5 de juliol, el partit Vox d'Espanya va anunciar la seva entrada al grup després de deixar el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus,[20][21] el mateix dia que el Partit per la Llibertat dels Països Baixos, anteriorment a Identitat i Democràcia.[22] L'endemà, tant el Partit Popular Danès (DF), que va declarar que la condició per participar era que el partit pogués seguir la seva pròpia política exterior, fins i tot en assumptes com la invasió russa d'Ucraïna,[23] com Interès Flamenc de Bèlgica van passar d'ID al nou grup.[24] Com a resultat, Patriotes per Europa va complir el llindar mínim del Parlament Europeu per al reconeixement formal.[19]

El 7 de juliol, una vegada acabada la segona volta de les eleccions legislatives franceses, el president de Reagrupament Nacional (RN) de França, Jordan Bardella, va anunciar l'entrada del partit a Patriotes per Europa; com a resultat, RN es va convertir en la delegació més gran dins de l'aliança, amb 30 eurodiputats.[25] L'endemà, el grup es va establir oficialment al Parlament amb 84 escons, convertint-lo en el tercer grup més gran de l'hemicicle.[26] Bardella va ser nomenat president de Patriotes per Europa, mentre que Vistisen va ser nomenat com a cap de files.[27]

La creació d'aquesta nova facció al Parlament Europeu va suposar la dissolució del grup d'Identitat i Democràcia, que va funcionar al llarg de la 9a legislatura del Parlament, i que al seu torn, va ser el substitut del grup de l'Europa de les Nacions i de la Llibertat de la 8a legislatura. Aquesta dissolució es va fer efectiva el 8 de juliol de 2024, una vegada constituït oficialment el nou grup parlamentari.[28]

Conservadors i Reformistes Europeus

modifica

El 19 de juny de 2024, el grup de Conservadors i Reformistes Europeus va anunciar en un comunicat de premsa que els diputats electes de l'Aliança per a la Unió de Romanesos (AUR), així com els quatre antics membres del partit Reconquesta de França (inclosa Marion Maréchal), s'havien unit al grup. Com a resultat, CRE es va convertir en la tercera facció més gran del Parlament Europeu, superant a Renovar Europa.[29][30] No obstant això, el 5 de juliol, el partit Vox d'Espanya va anunciar la seva intenció d'abandonar el ECR, per unir-se al grup dels Patriotes per Europa;[20][21] com a resultat, la pertinença del grup va caure a 78 diputats, només un escó més que el grup liberal, i sent superat pel nou grup de Viktor Orbán.[31]

Renovar Europa

modifica

A la caiguda electoral dels partits que formen part de Renovar Europa (Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, Partit Demòcrata Europeu i Renaixement de França) es va sumar la sortida, el 21 de juny de 2024, de l'ANO 2011 de Txèquia.[32][17] El partit va anunciar la seva decisió de retirar-se unilateralment d'ALDE, així com del grup Renovar Europa, a causa de "diferents posicions" sobre el Pacte Verd Europeu i la política de migració de la UE.[16][33] Si bé, el 2 de juliol, l'eurodiputat independent irlandès Michael McNamara, es va sumar al grup per aconseguir 77 diputats.[34]

Els Verds/Aliança Lliure Europea

modifica

El grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea també va patir una important davallada a les eleccions europees, que es va fer més gran amb la sortida de Partit Ecològic Democràtic d'Alemanya i la Unió Lituana d'Agricultors i Verds, els partits més conservadors, cap al Grup del Partit Popular i els Conservadors i Reformistes respectivament.[8][30] Si bé, el partit Volt Europa va decidir, amb la recomanació dels seus cinc eurodiputats i un 87% del suport de la seva militància, sumar-se al grup i no entrar a Renovar Europa, especialment per la presència, en aquell moment, d'ANO 2011 de Txèquia i el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) dels Països Baixos, que havien acordat unir-se a una coalició amb el Partit Popular per la Llibertat (PVV) per formar el gabinet d'Schoof.[35][36][37]

L'Esquerra en el Parlament Europeu

modifica

El grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu es va mantenir en nombre d'escons en acabar les eleccions europees. Si bé, el 3 de juliol el Moviment 5 Estrelles, que a la 9a legislatura formava part dels No Inscrits, va sol·licitar la seva adhesió al grup, abandonant la idea de sumar-se a una possible facció amb l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW) d'Alemanya.[38][39] Malgrat les preocupacions inicials entre els partits, principalment relacionades amb les aliances passades del moviment amb el Partit per la Independència del Regne Unit, a la 8a legislatura, i amb la Lliga durant el primer govern de Giuseppe Conte,[40] el grup va admetre oficialment el partit el 4 de juliol, convertint-se en el segon amb més representació, només per darrere de França Insubmisa.[41][42]

Europa de les Nacions Sobiranes

modifica

El juny de 2024, es va informar que el partit Alternativa per Alemanya (AfD), que havia estat expulsat d'Identitat i Democràcia abans de les eleccions, estava mantenint converses amb altres partits d'extrema dreta per a la creació d'un nou grup parlamentari, anomenat provisionalment "Els Sobiranistes". Segons els informes, el grup també podria incloure la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia, Renaixement de Bulgària, S'ha Acabat la Festa (SALF) d'Espanya, SOS Romania, República d'Eslovàquia, Reconquesta de França, el Moviment La Nostra Pàtria d'Hongria, Victòria (NIKI) de Grècia i el Llibertat i Democràcia Directa (SPD) de Txèquia.[43][44]

El 10 de juliol, es va informar que s'havia format oficialment un nou grup parlamentari, anomenat Europa de les Nacions Sobiranes (ESN), amb 14 eurodiputats de l'Alternativa per Alemanya (el partit més gran del grup), la Confederació de Llibertat i Independència, Renaixement, l'únic diputat que mantenia Reconquesta, el partit Llibertat i Democràcia Directa, el Moviment La Nostra Pàtria, República i la Unió de Persones i Justícia (TTS) de Lituània amb un total de 25 diputats. René Aust (AfD) i Stanisawaw Tyszka (NN) van ser elegits copresidents del grup parlamentari.[45][46]

S'esperava inicialment que els membres del SALF i NIKI també s'unissin, però es van retirar en l'últim minut.[45] Tres membres de l'AfD i República no es van unir al grup per les seves declaracions antisemites,[46] mentre que només els diputats de Nova Esperança (NN) de la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia van entrar al grup, confirmant la divisió entre els partits integrants de la coalició.[47] Tampoc no va poder accedir SOS Romania per l'objectiu del partit de "redissenyar el mapa d'Europa de l'Est" per establir l'anomenada "Gran Romania", un hipotètic estat nació que s'assembla més o menys al Regne de Romania en el període d'entreguerres.[45][47]

Possible grup d'esquerra conservadora

modifica

Durant mesos, i especialment després de les eleccions, es va especular amb un possible grup d'esquerra conservadora liderat per l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia d'Alemanya i amb la participació d'altres partits com el Direcció - Socialdemocràcia eslovac de Robert Fico, suspès del Partit dels Socialistes Europeus, la coalició Stačilo! txeca o el Moviment 5 Estrelles d'Itàlia.[48][49] Aquest nou grup, que seria d'esquerres, però amb valor socioculturals conservadors, contrari a la immigració, el Pacte Verd Europeu o la diversitat de gènere, no es va poder constituir perquè no va sumar els eurodiputats suficients, especialment per l'entrada del Moviment 5 Estrelles al Grup de L'Esquerra i la intenció de Robert Fico de tornar a l'Aliança Progressista.[12][38][50] Sahra Wagenknecht va culpar als grans grups polítics i als poderosos del fracàs del seu grup.[39]

Composició dels grups a l'inici de la legislatura

modifica

Finalment, els grups es van constituir amb la següent composició:[4]

Grup polític Partit(s) polític(s) Posició Ideologia Escons
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) (PPE) - Partit Popular Europeu: 175
- Moviment Polític Cristià Europeu: 1
- Sense partit europeu: 12 		Centredreta Conservadorisme liberal
Democràcia cristiana
Neoliberalisme
Europeisme
188 / 720
Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) - Partit dels Socialistes Europeus: 133
- Sense partit europeu: 5 		Centreesquerra Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Progressisme
Europeisme
136 / 720
Grup dels Patriotes per Europa - Partit Identitat i Democràcia: 56
- Conservadors i Reformistes Europeus: 6
- Moviment Polític Cristià Europeu: 1
- Sense partit europeu: 21 		Ultradreta Populisme de dreta
Conservadorisme nacionalista
Antiimigració
Euroescepticisme
84 / 720
Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) - Conservadors i Reformistes Europeus: 52
- Aliança Lliure Europea: 3
- Moviment Polític Cristià Europeu: 2
- Partit Identitat i Democràcia: 1
- Sense partit europeu: 20 		Dreta
Ultradreta 		Conservadorisme nacionalista
Neoliberalisme
Populisme
Euroescepticisme moderat
78 / 720
Grup Renovar Europa (RE) - Liberals i Demòcrates per Europa: 51
- Partit Demòcrata Europeu: 8
- Sense partit europeu: 18 		Centre Liberalisme
Socioliberalisme
Progressisme
Europeisme
77 / 720
Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE) - Partit Verd Europeu: 42
- Volt Europa: 5
- Aliança Lliure Europea: 3
- Partit Pirata Europeu: 1
- Sense partit europeu: 2 		Centreesquerra
Transversalisme 		Ecologisme
Regionalisme
Independentisme
Europeisme
53 / 720
Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu - GUE/NGL - Partit de l'Esquerra Europea: 26
- Animal Politics EU: 2
- Sense partit europeu: 18 		Esquerra Socialisme democràtic
Marxisme
Anticapitalisme
Euroescepticisme moderat
46 / 720
Grup de l'Europa de les Nacions Sobiranes (ENS) - Partit Identitat i Democràcia: 1
- Sense partit europeu: 24 		Ultradreta Populisme de dreta
Euroescepticisme
Sobiranisme
25 / 720
No inscrits (NI) - Partit dels Socialistes Europeus: 6
- Sense partit europeu: 26
32 / 720
Sense acreditació - Sense partit europeu: 1
1 / 720
Nota:
  • L'SMER-SD i Hlas-SD estan suspesos de militància al Partit dels Socialistes Europeus, però en el moment de la constitució no havien sigut expulsats.
Estat Grups del Parlament Europeu MEP
PPE S&D Patriotes CRE RE Verds/ALE Esquerra ENS NI/Altres
  Alemanya 23 CDU
6 CSU
1 ÖDP
1 Familien 		+1 14 SPD -2 -1 5 FDP
3 FW 		+1 12 Grüne
3 Volt 		-10 3 Linke
1 PMUT 		-1 14 AfD 6 BSW
2 PARTEI
1 PdF
1 Krah 		-2 98
  França 6 LR -2 10 PS
3 PP 		+6 30 RN 1 Maréchal
1 Peltier
1 Bay
1 Trochu 		+3 6 RE
3 MoDem
2 Horizons
1 UDI
1 IV 		-10 5 LE -7 9 FI +3 1 R! -4 81
  Itàlia 8 FI
1 SVP 		-3 21 PD +6 8 Lega 24 FdI +14 -4 4 EV +1 8 M5S
2 SI 		+10 -13 76
  Espanya 22 PP +9 20 PSOE -1 6 Vox -4 1 PNB -8 1 ERC
1 BNG
1 Comuns
1 Comprom. 		+1 2 Podem
1 EH Bildu
1 Sumar 		-2 3 SALF
1 Junts 		+1 61
  Polònia 21 PO
2 PSL 		+7 3 Lewica -3 18 PiS
2 SP 		-7 1 P2050 3 NN 2 RN
1 KKP 		+2 52
  Romania 8 PNL
2 RMDSZ 		-4 11 PSD +2 5 AUR
1 PNȚCD 		+5 2 USR
1 PMP 		-4 1 Ștefănuță 2 SOS +1 33
  Països Baixos 3 CDA
2 BBB
1 NSC 		4 PvdA -2 6 PVV 1 SGP -4 4 VVD
3 D66 		4 GL
2 Volt 		+3 1 PvdD -1 31
  Bèlgica 2 CDenV
1 CSP 		-1 2 PS
2 Vooruit 		+2 3 VB 3 NV-A 3 MR
1 VLD
1 LE 		+1 1 Ecolo
1 Groen 		-1 2 PvdA +1 22
  Txèquia 2 TOP 09
2 STAN
1 KDU-CSL 		-1 7 ANO
2 Přísaha 		3 ODS -1 -5 1 Pirati -2 -1 1 SPD 2 Stačilo! +1 21
  Grècia 7 ND +1 3 PASOK +1 1 FL 2 Ellininki +1 -1 -1 4 Syriza 2 KKE
1 NIKI
1 PE 		-2 21
  Hongria 7 Tisza +6 2 DK 10 FIDESZ
1 KDNP 		-2 1 MHM -13 21
  Portugal 6 PSD
1 CDS-PP 		8 PS -1 2 Chega 2 IL +2 1 BE
1 PCP 		-2 21
  Suècia 4 MOD
1 KD 		-1 5 SAP 3 SD 2 CP
1 FP 		3 MP 2 V +1 21
  Àustria 5 ÖVP -2 5 SPO 6 FPÖ 2 NEOS +1 2 Grünen -1 20
  Bulgària 5 GERB-SDS
1 BD 		-1 2 BSP -2 1 ITN -1 3 DPS
2 PP 		+2 3 V -1 17
  Finlàndia 4 KOK +1 2 SDP 1 PS -1 2 KESK
1 SFP 		2 Vihr -1 3 VAS +2 15
  Dinamarca 1 C
1 L 		+1 3 SD 1 DF 1 DD +1 2 V
1 RV
1 M 		-1 3 SF +1 1 Ø 15
  Eslovàquia 1 KDH -3 -1 -1 6 PS +2 1 Republika 5 SMER
1 Hlas
1 Republika 		+3 15
  Irlanda 4 FG -1 1 Lab +1 4 FF
1 II
1 McNamara 		+4 -2 2 SF
1 Ming 		-1 14
  Croàcia 6 HDZ +2 4 SDP 1 DP -1 1 Možemo +1 -2 12
  Lituània 3 TS-LKD -1 2 LSDP 1 LVŽS
1 LLRA-KŠS 		+1 1 LP
1 LRLS 		+1 1 DSVL -1 1 TTS -1 11
  Letònia 2 JV 1 SDP -1 1 LPV 2 TB/LNNK
1 AS 		+1 1 LA +1 1 P +1 -1 9
  Eslovènia 4 SDS-SLS
1 N.Si 		+1 1 SD -1 2 GS 1 Vesna +1 9
  Estònia 2 Isamaa +1 2 SDE 1 Madison +1 1 REF
1 KE 		-1 7
  Xipre 2 DISi 1 DIKO -1 1 ELAM +1 1 AKEL -1 1 Fidias +1 6
  Luxemburg 2 CSV 1 LSAP 1 ADR +1 1 DP -1 1 Gréng 6
  Malta 3 PN +1 3 PL -1 6
Total 188 +12 136 -3 84 nou 78 +9 77 -25 53 -18 46 +9 25 nou 33 -29 MEP
PPE S&D Patriotes CRE RE Verds/ALE Esquerra ENS NI/Altres
Grups del Parlament Europeu
Nota:
  • Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a la finalització del novè mandat del Parlament Europeu.

Elecció de la Mesa per la primera meitat de la legislatura

modifica

En el plenari de constitució del nou Parlament Europeu, del 16 al 19 de juliol de 2024, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president, 14 vicepresidents i 5 qüestors, per la primera meitat de la legislatura.[51]

Presidència

modifica
Vegeu també: President del Parlament Europeu

Per a la presidència del Parlament, el Grup del Partit Popular Europeu va presentar a la presidència del Parlament Europeu sortint, la maltesa Roberta Metsola, amb el suport del Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i de Renovar Europa, mentre que la resta de grups no va presentar candidat alternatiu amb l'excepció del Grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu que, de manera simbòlica, va presentar a l'exministra espanyola Irene Montero, de Podem.[52][53] Metsola va ser elegida en primera votació, celebrada el dia 16 de juliol, amb 562 vots.[54]

Votació per a la presidència del Parlament Europeu
Vots emesos: 669 | Vots blancs o nuls: 46 | Majoria absoluta: 312
Candidat
 
  
Roberta Metsola Irene Montero
Estat   Malta   Espanya
Partit polític Partit Nacionalista Podem
Grup polític Grup del Partit Popular Europeu L'Esquerra en el Parlament Europeu
Votació 562   61  

Vicepresidències

modifica

Les 14 vicepresidències es van elegir desprès de la votació per a la presidència, amb tres per al Grup del Partit Popular Europeu, inclosa la primera vicepresidència, cinc per al Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, dues per al Grup Renovar Europa i per al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus i una per al Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea i per a L'Esquerra en el Parlament Europeu.[55]

Votació per a les vicepresidències del Parlament Europeu
Primera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Sabine Verheyen   Alemanya Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya PPE 604  
Ewa Kopacz   Polònia Plataforma Cívica PPE 572  
Esteban González Pons   Espanya Partit Popular PPE 478  
Katarina Barley   Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya S&D 450  
Pina Picierno   Itàlia Partit Democràtic S&D 405  
Victor Negrescu   Romania Partit Socialdemòcrata S&D 394  
Martin Hojsík   Eslovàquia Eslovàquia Progressista RE 393  
Christel Schaldemose   Dinamarca Socialdemòcrates S&D 378  
Javi López   Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol S&D 377  
Sophie Wilmès   Bèlgica Moviment Reformador RE 371  
Nicolae Ştefănuță   Romania Partit Demòcrata-Liberal Verds/ALE 347  
Segona volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Antonella Sberna   Itàlia Germans d'Itàlia CRE 490  
Roberts Zīle   Letònia Aliança Nacional CRE 314  
Younous Omarjee   França La França Insubmisa L'Esquerra 311  

Qüestors

modifica

Els qüestors són els encarregats de les qüestions administratives i financeres que afecten directament els eurodiputats i garanteixen que aquests disposin de les infraestructures necessàries per a dur a terme el seu treball. Són membres de la Mesa del Parlament Europeu, però no tenen dret a vot.[56] Van ser escollits el 17 de juliol de 2024.[55]

Votació per als qüestors del Parlament Europeu
Primera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Andrey Kovatchev   Bulgària Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària PPE 559  
Marc Angel   Luxemburg Partit Socialista dels Treballadors S&D 461  
Miriam Lexmann   Eslovàquia Moviment Democràtic Cristià PPE 459  
Fabienne Keller   França Renaixement RE 398  
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Kosma Złotowski   Polònia Llei i Justícia CRE 335  

Comissions parlamentàries

modifica
Vegeu també: Comissió del Parlament Europeu

Una vegada constituït el Parlament Europeu, els eurodiputats es divideixen en vint comissions, i tres subcomissions, per a treballar, de manera individualitzada, temàtiques concretes, que inclouen assumptes com a desenvolupament, comerç internacional, pesca, cultura i educació o drets de la dona.[57] Cada comissió va escollir un president i quatre vicepresidents per ordenar i moderar els debats.[58]

Comité MEP Presidència Vicepresidències
Comissió d'Afers Exteriors (AFET) 79  

PPE

David McAllister   S&D Hana Jalloul
  RE Urmas Paet
  CRE Alberico Gambino
  PPE Ioan-Rareș Bogdan
Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE) 30  

RE

Marie-Agnes Strack-Zimmermann   PPE Christophe Gomart
  S&D Mihai Tudose
  CRE Alberico Gambino
  PPE Riho Terras
Subcomissió de Drets Humans (DROI) 30  

Verds/ALE

Mounir Satouri   S&D Marta Temido
  PPE Łukasz Kohut
[per determinar]
[per determinar]
Comissió de Desenvolupament (DEVE) 25  

RE

Barry Andrews   V/ALE Isabella Lövin
  PPE Hildegard Bentele
  RE Abir Al-Sahlani
  S&D Robert Biedroń
Comissió de Comerç Internacional (INTA) 43  

S&D

Bernd Lange   Esq. Manon Aubry
  PPE Iuliu Winkler
  RE Karin Karlsbro
  S&D Kathleen Van Brempt
Comissió de Pressupostos (BUDG) 40  

CRE

Johan Van Overtveldt   PPE Monika Hohlmeier
  S&D Giuseppe Lupo
  PPE Janusz Lewandowski
  RE Lucia Yar
Comissió de Control Pressupostari (CONT) 30  

PPE

Niclas Herbst   S&D Caterina Chinnici
  CRE Cristian Terheş
  S&D Claudiu Manda
[per determinar]
Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris (ECON) 60  

S&D

Aurore Lalucq   V/ALE Damian Boeselager
  RE Ludovit Odor
  PPE Ludek Niedermayer
[per determinar]
Subcomitè de Matèria Fiscal (FISC) 30  

Esquerra

Pasquale Tridico   S&D Kira Marie Peter-Hansen
Regina Doherty
  PPE Markus Ferber
  S&D Matthias Ecke
Comissió d'Ocupació i Afers Socials (EMPL) 60  

Esquerra

Li Andersson   S&D Johan Danielsson
  PPE Jagna Marczułajtis-Walczak
  V/ALE Katrin Langensiepen
[per determinar]
Comissió de Medi ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI) 90  

S&D

Antonio Decaro   PPE Esther Herranz
  CRE Pietro Fiocchi
  Esq. Anja Hazekamp
  PPE András Tivadar Kulja
Subcomissió de Salut Pública (SANT) 30  

PPE

Adam Jarubas   V/ALE Tilly Metz
  RE Stine Bosse
  S&D Romana Jerković
  CRE Emmanouil Fragkos
Comissió d'Indústria, Investigació i Energia (ITRE) 90  

PPE

Borys Budka   S&D Tsvetelina Penkova
  CRE Elena Donazzan
  S&D Giorgio Gori
  RE Yvan Verougstraete
Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) 52  

Verds/ALE

Anna Cavazzini   PPE Christian Doleschal
  RE Nikola Minchev
  S&D Maria Grapini
  PPE Kamila Gasiuk-Pihowicz
Comissió de Transports i Turisme (TRAN) 46  

PPE

Elissavet Vozemberg-Vrionidi   V/ALE Virginijus Sinkevičius
  PPE Sophia Kircher
  Esq. Elena Kountoura
  S&D Matteo Ricci
Comissió de Desenvolupament Regional (REGI) 41  

S&D

Adrian-Dragoş Benea   PPE Gabriella Gerzsenyi
  S&D Nora Mebarek
  CRE Francesco Ventola
  RE Ľubica Karvašová
Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI) 49  

CRE

Veronika Vrecionová   PPE Daniel Buda
  PPE Norbert Lins
  S&D Eric Sargiacomo
[per determinar]
Comissió de Pesca (PECH) 27  

PPE

Carmen Crespo   PPE Sander Smit
  CRE Giuseppe Milazzo
  RE Stéphanie Yon-Courtin
  PPE Jessica Polfjärd
Comissió de Cultura i Educació (CULT) 30  

Verds/ALE

Nela Riehl   PPE Bogdan Andrzej Zdrojewski
  S&D Emma Rafowicz
  V/ALE Diana Riba
  RE Hristo Petrov
Comissió d'Afers Jurídics (JURI) 25  

RE

Ilhan Kyuchyuk   PPE Marion Walsmann
  CRE Mario Mantovani
  S&D Lara Wolters
  PPE Emil Radev
Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) 75  

PPE

Javier Zarzalejos   PPE Marina Kaljurand
  CRE Charlie Weimers
  S&D Alessandro Zan
  Esq. Estrella Galán
Comissió d'Afers Constitucionals (AFCO) 30  

PPE

Sven Simon   S&D Gabriele Bischoff
  PPE Adrián Vázquez
  RE Charles Goerens
  PPE Péter Magyar
Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere (FEMM) 40  

S&D

Lina Gálvez   RE Dainius Žalimas
  Esq. Irene Montero
  PPE Rosa Estaràs
  S&D Predrag Fred Matić
Comissió de Peticions (PETI) 35  

CRE

Bogdan Rzońca   PPE Dolors Montserrat
  PPE Fredis Beleris
  S&D Nils Ušakovs
  V/ALE Cristina Guarda

Delegacions

modifica

El Parlament Europeu estableix delegacions per mantenir i desenvolupar relacions amb entitats amb les quals té interès per a cooperar. Entre ells es troben els països amb qui la Unió Europea té relacions estretes (especialment comercials) o els països que sol·liciten l'adhesió a la Unió. L'Eurocambra també coopera amb els òrgans parlamentaris d'altres organitzacions internacionals, com l'OTAN.[59]

Les comissions es divideixen en quatre tipus, segons els països o entitats amb qui es relacionen i poden ser delegacions permanents o ad hoc.[59] Aquestes van ser definides, així com la seva composició amb membres plens i substituts a la sessió de constitució del Parlament Europeu el 17 de juliol de 2024,[60] mentre que les presidències d'aquestes han de ser escollides per la mateixa comissió a la primera reunió a l'ultim trimestre de l'any.

Delegacions en les Assemblees Parlamentàries

modifica
Delegació Presidència
Delegació per a les Relacions amb l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Euro-llatinoamericana
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Euronest
Delegació en l'Assemblea Parlamentària de la Unió pel Mediterrani
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Carib-UE
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Pacífic-UE
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Àfrica-UE

Comissions Parlamentàries Mixtes

modifica
Delegació Presidència
Delegació per a la Cooperació Septentrional i per a les Relacions amb Suïssa i Noruega, en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Islàndia i en la Comissió Parlamentària Mixta de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
Delegació per a les relacions amb Bòsnia i Hercegovina i Kosovo
Delegació per a les Relacions amb els països del Magrib i la Unió del Magreb Àrab, incloses la Comissió Parlamentària Mixta UE-Marroc, la Comissió Parlamentària Mixta UE-Tunísia i la Comissió Parlamentària Mixta UE-Algèria
Delegació en la Comissió Parlamentària Cariforum-UE
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Albània
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Xile
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Mèxic
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Moldàvia
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Montenegro
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Macedònia del Nord
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Sèrbia
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Turquia
Delegació en l'Assemblea Parlamentària d'Associació UE-Regne Unit
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Ucraïna

Comissions Parlamentàries de Cooperació

modifica
Delegació Presidència
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Armènia, en la Comissió Parlamentària de Cooperació UE-Azerbaidjan i en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Geòrgia
Delegació en les Comissions Parlamentàries de Cooperació UE-Kazakhstan, UE-Kirguizstan, UE-Uzbekistan i UE-Tadjikistan, i per a les Relacions amb Turkmenistan i Mongòlia
Delegació en la Comissió Parlamentària de Cooperació UE-Rússia

Altres delegacions interparlamentàries

modifica
Delegació Presidència
Delegació per a les Relacions amb l'Afganistan
Delegació per a les Relacions amb Austràlia i Nova Zelanda
Delegació per a les Relacions amb Bielorússia
Delegació per a les Relacions amb la República Federativa del Brasil
Delegació per a les Relacions amb el Canadà
Delegació per a les Relacions amb l'Índia
Delegació per a les Relacions amb l'Iran
Delegació per a les Relacions amb l'Iraq
Delegació per a les Relacions amb Israel
Delegació per a les Relacions amb el Japó
Delegació per a les Relacions amb Mercosur
Delegació per a les Relacions amb Palestina
Delegació per a les Relacions amb Sud-àfrica
Delegació per a les Relacions amb la Península Aràbiga
Delegació per a les Relacions amb els països de l'Amèrica Central
Delegació per a les Relacions amb els països de l'Àsia meridional
Delegació per a les Relacions amb els països del Sud-est Asiàtic i l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN)
Delegació per a les Relacions amb els països de la Comunitat Andina
Delegació per a les Relacions amb la Península de Corea
Delegació per a les Relacions amb els països del Màixriq
Delegació per a les Relacions amb el Parlament Panafricà
Delegació per a les Relacions amb la República Popular de la Xina
Delegació per a les Relacions amb els Estats Units

Secretaria del Parlament Europeu

modifica
Vegeu també: Secretaria del Parlament Europeu
 
Alessandro Chiocchetti, secretari general del Parlament Europeu.

La Secretaria del Parlament Europeu és l'organisme administratiu encarregat de coordinar els treballs legislatius i d'organitzar les sessions plenàries i d'altres reunions d'aquesta institució legislativa de la Unió Europea. La seu es troba a la ciutat de Luxemburg, no molt lluny de les seus oficial (Estrasburg) i de treball (Brussel·les) de l'Eurocambra. Al cap de la seu es troba un secretari general, nomenat per la Mesa del Parlament, i es divideix en tretze direccions generals.

A l'inici de la legislatura, aquesta era la seva estructura:[61]

  • Secretari General: Alessandro Chiocchetti (  Itàlia)
  • Secretari General adjunt: Markus Winkler (  Alemanya)
  • Secretari General adjunt: Anders Rasmussen
  • Cap dels serveis legals: Freddy Drexler (  França)
  • Direccions Generals:
    • Direcció General de la Presidència (DG PRES): Markus Winkler (  Alemanya)
    • Direcció General de Polítiques Internes de la Unió (DG IPOL): Christian Mangold (  Alemanya)
    • Direcció General de Polítiques Exteriors de la Unió (DG EXPO): Pietro Ducci (  Itàlia)
    • Direcció General de Comunicació (DG COMM): Jaume Duch Guillot (  Espanya)
    • Direcció General de Serveis de Recerca Parlamentaris (DG EPRS): Anders Rasmussen
    • Direcció General d'Associacions per a la Democràcia Parlamentaria (DG PART): Sannaleena Lepola-Honig
    • Direcció General de Personal (DG PERS): Kristian Knudsen (  Dinamarca)
    • Direcció General d'Infraestructures i Logística (DG INLO): Leena Maria Linnus (  Finlàndia)
    • Direcció General de Traducció (DG TRAD): Valter Mavrič (  Eslovènia)
    • Direcció General de Logística i Interpretació per a Conferències (DG LINC): Agnieszka Walter-Drop (  Polònia)
    • Direcció General de Finances (DG FINS): Didier Klethi (  França)
    • Direcció General d'Innovació i Suport Tecnològic (DG ITEC): Lorenzo Mannelli (  Itàlia)
    • Direcció General de Seguretat (DG SAFE): María José Martínez Iglesias (  Espanya)

Elecció de la Comissió Europea

modifica
Article principal: Comissió Von der Leyen II
 
Ursula von der Leyen compareix enfront del Parlament Europeu per defensar la seva candidatura a presidenta el 18 de juliol de 2024.

Després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu es converteix en peça fonamental per a l'elecció de la nova Comissió Europea. El president de la Comissió Europea és proposat per la majoria qualificada del Consell Europeu, sobre la base dels resultats electorals i després de consultar al president de l'Eurocambra, i ha de ser ratificat per la majoria absoluta dels eurodiputats reunits en sessió plenària.

Després d'aquesta elecció, el Consell Europeu nomena, d'acord amb el president electe de la Comissió i amb majoria qualificada, a l'alt representant, que és automàticament un vicepresident de la Comissió, i en el si de la qual s'encarrega de la gestió de les relacions internacionals i coordina, sota la supervisió i l'autoritat del president, l'acció exterior de la Unió Europea.

Una vegada elegits tots dos càrrecs, els governs dels estats membre de la Unió Europea es reuneixen amb el president de la Comissió Europea per a coordinar una adequada composició de la Comissió Europea. Després d'això, el Consell Europeu i el president, presenten una llista de candidats que han de comparèixer davant les comissions del Parlament Europeu perquè aquestes elevin un informe. Posteriorment, el ple de l'Eurocambra vota la llista completa, amb els canvis exigits pel mateix Parlament, amb majoria simple, i la Comissió Europea vota la nova Comissió, per majoria qualificada.[62][63]

Elecció del president de la Comissió

modifica
Vegeu també: President de la Comissió Europea

Després de la victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions de 2024, la família conservadora va proposar a Ursula von der Leyen per un segon mandat al capdavant de la presidència de la Comissió. En les negociacions posteriors, liderades per Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis pels conservadors i Pedro Sánchez i Olaf Scholz pel Partit dels Socialistes Europeus,[64] a la que es van sumar posteriorment els liberals, es va acordar proposar a Von der Leyen com a candidata junt amb altres càrrecs importants de la Unió Europea.[65]

La candidatura d'Ursula es va aprovar el 27 de juny de 2024, al Consell Europeu, amb els vots favorables de la gran majoria d'estats membres de la Unió, amb l'excepció d'Hongria i Itàlia, països liderats per Viktor Orbán i Giorgia Meloni i amb partits d'extrema dreta al govern.[66][67]

Votació de designació d'Ursula von der Leyen (PPE) com a candidata
Necessària majoria qualificada
Posició Estat Vots
  Sí Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txèquia i Xipre. 25
  No Hongria i Itàlia. 2
Abstenció 0

El 18 de juliol, i dins la primera sessió de la legislatura, el Parlament Europeu va debatre en plenari la candidatura d'Ursula von der Leyen. La candidata del Partit Popular Europeu va fer un discurs amb l'objectiu d'acontentar al centreesquerra i la dreta per aconseguir els vots de socialistes, verds i conservadors, oferint el manteniment del Pacte Verd Europeu i millores en matèria d'habitatge, però a la vegada, un enduriment de les polítiques migratòries i de defensa comú.[68]

El Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, així com Renovar Europa i Els Verds/Aliança Lliure Europea van anunciar el seu suport a la candidata, junt amb el PPE, i recomanaven el vot a favor dels partits integrants dels grups. Per contra, L'Esquerra en el Parlament Europeu i Patriotes per Europa van anunciar el seu vot contrari, mentre que els Conservadors i Reformistes Europeus van donar llibertat de vot, encara que els Germans d'Itàlia van anunciar que votarien en bloc contra la candidatura.[69][70]

Votació d'investidura d'Ursula von der Leyen (PPE)
Majoria absoluta: 360 de 719
Posició Posició prèvia a la votació dels grups polítics i partits estatals Vots
PPE S&D Patriotes CRE RE V/ALE Esquerra ENS NI
  Sí   Sí   No   Sí   Sí   No   No
  Sí   CDU [71]
  CSU [71]
  ÖDP [72]
  ÖVP [73]
  CD&V[74]
  BD [75]
  HDZ [76]
  N.Si [77]
  PP [78]
  I [79]
  FG [80]
  FI [81]
  TS [82][83]
  PNL [84]
  MOD [85]
  KD [85]
  KDU [86] 		  SPD [71]
  SPO [73]
  Vooruit[74]
  SDP [76]
  PSOE[78]
  PD [87]
  PvdA [88]
  PSD [84]
  SAP [89] 		  NV-A [90]
  ODS [91] 		  NEOS[73]
  MR [74]
  VLD [74]
  LE [74]
  PP [75]
  GS [92]
  PNB [78]
  LP [93]
  USR [84]
  PMP [84]
  CP [94]
  FP [85] 		  Grüne[71]
  Grün. [73]
  Groen[95]
  M! [76]
  SF [96]
  Vihr [97]
  EV [81]
  DSVL [98]
  GL [88]
  MP [85]
  Pirati [99]
  Volt [100] 		401
  No   SDS [101]
  LR [102] 		  BSP [103]
  SD [104]
  Lab [80]
  DIKO[105] 		  FPÖ [73]
  VB [74]
  Vox [78]
  RN [106]
  Kdnp [107]
  Lega [108]
  CH [109]
  ANO [110]
  Pris.[111] 		  ITN [112]
  DP [113]
  J.M.[79]
  Ind. [114]
  FdI [115]
  LVŽS[116]
  ADR [117]
  SGP [118]
  PiS [119]
  AUR [84]
  SD [120] 		  FDP [71]
  FW [71]
  FF [80]
  II [80]
  M.M. [80] 		  Ecolo [74]
  V [121]
  ERC [78]
  BNG [78]
  Comu.[78]
  Comp.[78]
  LE [122] 		  Linke [123]
  PvdA [124]
  Pod. [78]
  Sumar[78]
  Bildu [78]
  SF [80]
  Ming [80]
  M5S [81]
  SI [81]
  PCP [125]
  V [85]
  Ø [126] 		  AfD [127]
  V [128]
  Rep.[129]
  R! [130]
  MHM[131]
  TTS [132]
  NN [133]
  SPD [134] 		  BSW[135]
  Part.[136]
  PdF [137]
  Krah [138]
  Smer[139]
  Hlas [140]
  Rep.[129]
  SALF [78]
  KKE [141]
  NIKI [142]
  PE [143]
  RN [133]
  KKP [133]
  SOS [144]
  S! [145]
  F.P. [146] 		284
Abstenció   PS [74] 22
Nota:
  • La votació es secreta i, per tant, no es coneix la posició exacta de cada eurodiputat. El sentit indicat son les posicions oficials anunciades pels partits o eurodiputats.

Elecció del President del Consell Europeu

modifica
 
António Costa al podi durant la Cerimònia Europea d'Honor a Jacques Delors el 2024.

El president del Consell Europeu és una de les més altes posicions institucionals de la Unió Europea. Les seves funcions principals són la de presidir i impulsar els treballs del Consell Europeu, així com vetllar per la preparació i continuïtat d'aquests treballs, en cooperació amb el president de la Comissió Europea i basant-se en els treballs del Consell d'Assumptes Generals.[147]

Després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el president del Consell Europeu és triat pels propis membres del Consell Europeu.[148] El seu cessament es produeix, a més de per dimissió i mort, per terminació natural del seu mandat, o per destitució deguda a impediment o falta greu apreciats pel Consell Europeu en votació resolta per majoria qualificada.[149] En aquest cas, no intervé en la seva designació el Parlament Europeu.

En el mateix Consell Europeu on es va nomenar a Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió i a Kaja Kallas com a Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat, els estats membres de la Unió Europea van acordar el nomenament de l'ex-primer ministre de Portugal António Costa com a president per aquesta legislatura.[65]

Presidències rotatòries del Consell de la Unió Europea

modifica
Vegeu també: Consell de la Unió Europea

El Consell de la Unió Europea és una de les tres institucions de la UE implicades en el procés legislatiu. És la cambra alta de facto de la legislatura, sent el Parlament Europeu la cambra baixa, amb un paper igual en el procediment legislatiu ordinari. El Consell està format per representants ministerials dels governs nacionals dels Estats membres, i els seus acords es decideixen per majoria qualificada.

Cada sis mesos, un nou estat membre de la Unió assumeix la presidència. Com a país que presideix, organitza les reunions del Consell (amb l'ajuda de la Secretaria General) i decideix sobre les seves agendes. Aquestes es preparen en cooperació amb altres dos Estats membres que formen part de cada trio, que acorden agendes polítiques comunes durant el seu període de 18 mesos.[150]

Estat membre Trio Dates Partit Presidència
  Hongria T-12 1 de juliol de 2024
31 de desembre de 2024 		Viktor Orbán  
  Polònia T-13 1 de gener de 2025
30 de juny de 2025 		PPE Donald Tusk  
  Dinamarca 1 de juliol de 2025
31 de desembre de 2025
  Xipre 1 de gener de 2026
30 de juny de 2026
  Irlanda T-14 1 de juliol de 2026
31 de desembre de 2026
  Lituània 1 de gener de 2027
30 de juny de 2027
  Grècia 1 de juliol de 2027
31 de desembre de 2027
  Itàlia T-15 1 de gener de 2028
30 de juny de 2028
  Letònia 1 de juliol de 2028
31 de desembre de 2028
  Luxemburg 1 de gener de 2029
30 de juny de 2029

Situació de l'eurodiputat Toni Comín

modifica
Vegeu també: Procés independentista català
 
Toni Comín en un acte de Junts per Catalunya el 2021.

Després de les eleccions europees, i tal com va succeir després de les eleccions de 2019, l'ex-conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Toni Comín, que va guanyar l'escó a la candidatura de Junts per Catalunya, no va poder anar a jurar la Constitució a la Junta Electoral Central, per la seva ordre de detenció encara vigent malgrat l'aprovació de la llei d'amnistia de 2024. La Junta va decidir, per tant, no acreditar-lo com a eurodiputat electe a l'estat espanyol,[151][152] malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que, el 19 de desembre de 2019, va considerar que el dret de representació política és més important que la literalitat de la llei i els tràmits administratius necessaris per a adquirir l'acta.[153][154]

Posterior a aquesta decisió de la Junta, Toni Comín va demanar a la presidenta en funcions del Parlament Europeu, la italiana Roberta Metsola, que complís la sentència del TJUE de 2019 i l'acredités com a eurodiputat. Si bé, l'Eurocambra va considerar que Toni Comín podia anar a Madrid a acatar la Constitució perquè té immunitat parlamentària i, per tant, li va negar la petició.[155][156] L'eurodiputat de Junts va decidir recórrer al TJUE amb una petició de mesures cautelaríssimes, que no van arribar abans de la constitució del plenari al juliol, quedant el seu escó vacant.[157][158]

Referències

modifica
  1. ↑ «Resultats de les eleccions europees de 2024» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 16 juny 2024].
  2. ↑ «Eleccions al Parlament Europeu 2024» (en anglès). Europe Elects. [Consulta: 22 juny 2024].
  3. ↑ «Els grups polítics al Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 13 desembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Resultats electorals de les eleccions de 2024» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juliol 2024].
  5. ↑ «El KDNP deixarà el Partit Popular Europeu i el seu grup del PE» (en hongarès). Partit Popular Demòcrata Cristià, 18-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  6. ↑ Leitner, Attila. «El Grup del PPE vota per admetre l'oposició hongaresa del Partit Tisza a les seves files, el KDNP deixarà el PPE» (en anglès). Budapest Times, 18-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  7. ↑ Wax, Eddy. «Els nous membres hongaresos del PPE s'oposen a enviar armes a Ucraïna» (en anglès). Politico, 18-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 Wax, Eddy. «14 eurodiputats es presenten per unir-se al Partit Popular Europeu al Parlament Europeu» (en anglès). Politico, 18-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  9. ↑ Rundfunk, Saarländischer. «La eurodiputada de la UE Manuela Ripa canvia de grup polític» (en alemany). Saarländischer Rundfunk, 07-05-2024. [Consulta: 16 juliol 2024].
  10. ↑ Villamor, Javier. «El Partit Socialista Europeu expulsa als seus membres eslovacs per pactar amb la dreta» (en castellà). El Debate, 13-10-2023. [Consulta: 12 juliol 2024].
  11. ↑ Roun, Roman. «A Stačilo! no intercanviarem faccions ni programes» (en txec). KSČM, 09-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 Silenská, Natália. «El Smer de Fico no s'incorporarà al nou grup Patriots for Europe, cita la divisió ideològica» (en anglès), 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 «El nou grup sobiranista de dreta europea, que també agrada a Matteo Salvini» (en italià). Il Post, 01-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  14. ↑ «L'Orban d'Hongria es mou per formar un nou Grup Parlamentari de la UE» (en anglès). Barron's, 30-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  15. ↑ «El partit del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, crearà un nou grup europeu amb els partits d'extrema dreta d'Àustria i la República Txeca: s'anomenarà Patriotes per Europa.» (en italià). Il Post, 30-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  16. ↑ 16,0 16,1 Wax, Eddy; Jochecová, Ketrin. «L'exprimer ministre txec Andrej Babi abandona el grup liberal Renew al Parlament de la UE» (en anglès). Politico, 21-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  17. ↑ 17,0 17,1 Olivos, Jamie. «L'ex primer ministre txec Babiš abandona grup liberal a UE» (en castellà). News World, 21-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  18. ↑ Hernández-Morales, Aitor. «El partit Chega de Portugal s'uneix a la nova aliança d'extrema dreta d'Orbán» (en anglès). Politico, 01-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 «El grup de dretes de Viktor Orbán arriba a la quota de reconeixement del parlament de la UE» (en anglès). The Guardian, 07-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Vox abandona Giorgia Meloni al Parlament Europeu i s'unirà al nou grup que fundarà Orbán». 3/24, 05-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  21. ↑ 21,0 21,1 Castro, Irene. «Vox abandona a Meloni pel nou grup ultra d'Orbán en el Parlament Europeu» (en castellà), 05-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  22. ↑ Bakker, Alexander. «PVV s'uneix als Patriots per Europa d'Orbán» (en alemany). De Telegraaf, 05-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  23. ↑ Thomsen, Bang. «El Partit Popular Danès s'uneix a Orbán i els seus nous aliats al Parlament Europeu» (en danès). DR, 06-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  24. ↑ «Vlaams Belang s'unirà al nou grup d'extrema dreta "Patriotes per Europa".» (en anglès). The Brussels Times, 08-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  25. ↑ Wax, Eddy. «El Reagrupament Nacional de Le Pen pren el control de Patriotes d'extrema dreta al Parlament de la UE» (en anglès). Politico, 08-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  26. ↑ Baró, Jordi. «Neix Patriotes per Europa, l'intent d'Orbán d'aglutinar l'extrema dreta a l'Eurocambra». 3/24, 08-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  27. ↑ «Els patriotes europeus són el tercer grup de la UE: Bardella (RN) president i Vannacci (Lega) entre els diputats» (en italià). Domani, 08-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  28. ↑ Fortuna, Gerardo. «El grup d'extrema dreta Patriots arriba a la tercera força al Parlament Europeu» (en anglès). Euronews, 08-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  29. ↑ Wax, Eddy. «El grup de dretes ECR es converteix en la tercera força més gran del Parlament Europeu» (en anglès). Politico, 19-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  30. ↑ 30,0 30,1 Pugnet, Aurélie; Nielsen, Magnus Lund. «El Conservador ECR ara és el tercer grup del Parlament Europeu, però Fidesz abandona la llista» (en anglès). Euroactiv, 20-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  31. ↑ Soler, Paula. «El Vox d'Espanya i el Partit de la Llibertat holandès s'uneixen als "Patriotes per Europa" d'Orbán» (en anglès). Euronews, 05-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  32. ↑ Pacheco, Marta. «Què va fallar per als Verds i els Liberals en les eleccions?» (en castellà). Euronews, 11-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  33. ↑ «Declaració sobre la decisió de l'ANO d'abandonar el Partit ALDE» (en anglès). Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, 21-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  34. ↑ De Melo Ponce, Clara. «El Grup Renew Europe dona la benvinguda al diputat independent Michael McNamara» (en anglès). Renovar Europa, 02-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  35. ↑ Schickler, Jack. «El pro-EU Volt opta per quedar-se amb els Verds» (en anglès). Euronews, 24-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  36. ↑ Haeck, Pieter; Wax, Eddy. «Un nou contratemps per a Renew, ja que 5 eurodiputats trien els Verds» (en anglès). Politico, 20-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  37. ↑ Bakker, Alexander. «Volt escull els Verds a Renovar al Parlament Europeu: "Mesures insuficients contra el VVD"» (en neerlandès). De Telegraaf, 20-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  38. ↑ 38,0 38,1 Wax, Eddy; Ahmatovi, Ejla. «El Moviment 5Star d'Itàlia demana unir-se al Grup d'Esquerra al Parlament Europeu» (en anglès). Politico, 03-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  39. ↑ 39,0 39,1 Alipour, Nick. «El nou grup d'esquerra de la UE fracassa, el partit de Wagenknecht culpa als grups de majoria.» (en anglès britànic), 03-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  40. ↑ Baccini, Federico. «El Moviment 5 Estrelles vol unir-se al grup d'Esquerra» (en italià). EU News, 03-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  41. ↑ «El Moviment 5 Estrelles s'ha incorporat al grup d'Esquerra al Parlament Europeu» (en italià). Il Post, 04-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  42. ↑ Girardi, Annalisa. «El Moviment Cinc Estrelles s'ha incorporat al grup d'Esquerra al Parlament Europeu» (en italià). FanPage, 04-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  43. ↑ Lehmann, Timo; Müller, Ann-Katrin. «AfD llança la facció "Els Sobiranistes"» (en alemany). Spiegel, 22-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  44. ↑ Baccini, Federico. «L'extrema dreta al Parlament de la UE en agitació. AfD intenta liderar un nou grup amb els exclosos» (en anglès). EU News, 24-06-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Liboreiro, Jorge; Genovese, Vincenzo. «AfD i aliats formen un nou grup d'extrema dreta a Brussel·les anomenat Europa de les Nacions Sobiranes» (en anglès). Euronews, 10-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  46. ↑ 46,0 46,1 Neubert, Kjeld. «L'AFD d'alemanya llança el tercer grup d'extrema dreta “Europa de les Nacions Sobiranes”» (en anglès). Euroactiv, 10-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  47. ↑ 47,0 47,1 Caddle, Peter. «La polonesa Confederació dividida entre Patriotes i Sobirans» (en anglès). Brussels Signal, 10-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  48. ↑ Schminke, Tobias Gerhard. «Un grup europeu de Wagenknecht?» (en anglès). Europe Elects, 23-04-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  49. ↑ Alipour, Nick. «El misteri del nou grup d'“esquerres conservadora” d'Europa» (en anglès britànic). Euroactiv, 28-05-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  50. ↑ Borrás, Marta. «El grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu suma al moviment Cinc Estrelles» (en castellà). EFE-Euroactiv, 04-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  51. ↑ «El Parlament Europeu dona inici a la desena legislatura» (en castellà). Parlament Europeu, 16-07-2024. [Consulta: 16 juliol 2024].
  52. ↑ «Irene Montero i Roberta Metsola, les úniques candidates a presidir el Parlament Europeu». Diari Ara, 15-07-2024. [Consulta: 16 juliol 2024].
  53. ↑ Castro, Irene. «Irene Montero será la candidata de La Izquierda a la presidencia del Parlamento Europeo» (en castellà). El Diario, 15-07-2024. [Consulta: 16 juliol 2024].
  54. ↑ «Roberta Metsola, reelegida presidenta del Parlament Europeu» (en castellà). Parlament Europeu, 16-07-2024. [Consulta: 16 juliol 2024].
  55. ↑ 55,0 55,1 «Elegida la Mesa del Parlament Europeo» (en castellà). Parlament Europeu, 17-07-2024. [Consulta: 17 juliol 2024].
  56. ↑ «Òrgans polítics» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 16 juliol 2024].
  57. ↑ «El Parlament confirma la llista i la mida de les seves comissions i delegacions» (en anglès). Parlament Europeu, 17-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  58. ↑ «Presidents i vicepresidents electes» (en anglès). Parlament Europeu, 23-07-2024. [Consulta: 26 juliol 2024].
  59. ↑ 59,0 59,1 «Delegacions» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 18 juliol 2024].
  60. ↑ «Proposta de decisió sobre el nombre i la força numèrica de les delegacions interparlamentàries» (en anglès). Parlament Europeu, 15-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  61. ↑ «La Secretaria General» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 18 juliol 2024].
  62. ↑ «Comissió Europea» (en castellà). Hablemos de Europa. [Consulta: 16 desembre 2023].
  63. ↑ «Procés de nomenament de nous alts càrrecs de les institucions de la UE en 2019» (en anglès). Consell Europeu. [Consulta: 17 desembre 2023].
  64. ↑ «Pedro Sánchez i Olaf Scholz seran els negociadors a Brussel·les per al repartiment de càrrecs en les institucions de la UE» (en castellà). Cadena SER, 10-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  65. ↑ 65,0 65,1 Castro, Irene. «Acord per al repartiment del poder de la UE: Von der Leyen seguirà en la Comissió Europea i António Costa presidirà el Consell» (en castellà). El Diario, 25-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  66. ↑ Moens, Barbara; Hernández-Morales, Aitor; Vela, Jakob Hanke; Barigazzi, Jacopo; Leali, Giorgio. «Von der Leyen, Costa y Kallas sacan los puestos de trabajo de la UE» (en anglès). Politico, 27-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  67. ↑ Liboreiro, Jorge. «Els líders de la UE arriben a un acord sobre els alts càrrecs: Ursula von der Leyen, António Costa i Kaja Kallas» (en castellà). Euronews, 27-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  68. ↑ Castro, Irene; Gil, Andrés. «Von der Leyen, reelegida presidenta de la Comissió Europea amb el 'sí' de populars, socialistes, liberals i verds» (en castellà). El Diario, 18-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  69. ↑ Moens, Barbara; Wax, Eddy; Griera, Max. «Ursula von der Leyen guanya el segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea» (en anglès). Politico, 18-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  70. ↑ Vizner, Jose. «Meloni vota en contra de Von der Leyen: "habría traicionado nuestros principios"» (en castellà). Negocios TV, 18-07-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 71,3 71,4 71,5 Lehmann, Timo. «Per això el FDP vota en contra de von der Leyen, i per això els Verds la donen suport.» (en alemany). Spiegel, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  72. ↑ «L'eurodiputada Manuela Ripa (ÖDP - Partit per a la Conservació de la Natura) per la reelecció d'Ursula von der Leyen» (en alemany). Manuela Ripa, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 73,3 73,4 Techt, Hans Klaus. «El Parlament de la UE confirma von der Leyen com a cap de la Comissió» (en alemany). APA, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  74. ↑ 74,0 74,1 74,2 74,3 74,4 74,5 74,6 74,7 «Els partits polítics belgues estan dividits pel suport a Von der Leyen» (en belarús). European News Room, 19-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  75. ↑ 75,0 75,1 «Piulada de Radan Kanev» (en búlgar). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  76. ↑ 76,0 76,1 76,2 «Ursula von der Leyen va rebre el suport de tots els eurodiputats croats excepte Bartulice» (en croat). N1 HRV, 18-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  77. ↑ «Missatge de Matej Tonin» (en eslovè). Facebook, 12-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  78. ↑ 78,00 78,01 78,02 78,03 78,04 78,05 78,06 78,07 78,08 78,09 78,10 78,11 Sanhermelando, Juan. «Els socis de Sánchez i Vox voten en contra de Von der Leyen, que sí que compta amb el suport de PSOE i PP» (en castellà). El Español, 19-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  79. ↑ 79,0 79,1 Kryukov, Alexander. «Ursula von der Leyen continuarà com a presidenta de la Comissió Europea» (en estonià). ERR, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 80,4 80,5 80,6 «Ursula von der Leyen guanya la segona legislatura: com van votar els eurodiputats d'Irlanda» (en anglès). Breaking News, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  81. ↑ 81,0 81,1 81,2 81,3 Baccini, Federico. «Foc creuat sobre Meloni. Eurodiputats italians davant el segon mandat de von der Leyen» (en anglès). EU News, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  82. ↑ «Missatge d'Andrius Kubilius» (en lituà). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  83. ↑ «Missatge de Saudargas Paulius» (en lituà). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  84. ↑ 84,0 84,1 84,2 84,3 84,4 Ilie, Adrian. «La reelecció de Von der Leyen, acollida per PSD i PNL. AUR anuncia que va votar en contra d'ella.» (en romanès). HotNews, 18-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  85. ↑ 85,0 85,1 85,2 85,3 85,4 Bengtsson, Olle. «S'espera que Suècia doni una nova confiança a von der Leyen» (en neerlandès). SVT, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  86. ↑ «Missatge de Tomáš Zdechovský» (en txec). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  87. ↑ «Missatge d'Eurodeputati PD» (en italià). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  88. ↑ 88,0 88,1 «Piulada de Bas Eickhout» (en neerlandès). X, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  89. ↑ «Les reivindicacions dels socialdemòcrates han donat resultats, per això hem votat sí a von der Leyen» (en suec). Partit Socialdemòcrata de Suècia, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  90. ↑ «N-VA dona suport condicionalment al nou mandat del president de la Comissió Europea von der Leyen» (en neerlandès). Nova Aliança Flamenca, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  91. ↑ «Piulada d'Ondřej Krutílek» (en txec). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  92. ↑ «Missatge de Marjan Šarec» (en eslovè). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  93. ↑ «Missatge de Dainius Žalimas» (en lituà). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  94. ↑ «Piulada d'Emma Wiesner» (en suec). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  95. ↑ «Missatge de Sara Matthieu» (en neerlandès). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  96. ↑ «Missatge de Kira Marie Peter-Hansen» (en danès). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  97. ↑ «Els eurodiputats Ohisalo i Niinistö: Accelerar l'acció climàtica i defensar l'estat de dret són els motius per donar suport a von der Leyen per un altre mandat com a cap de la Comissió» (en finès). Els Verds al Parlament Europeu, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  98. ↑ «Missatge de Virginijus Sinkevičius» (en lituà). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  99. ↑ «Piulada de Markétka Gregorová» (en tx). X, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  100. ↑ «Missatge de Damian Boeselager» (en anglès). Instagram, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  101. ↑ «Piulada de Romana Tomc» (en eslovè). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  102. ↑ «Piulada de François-Xavier Bellamy» (en francès). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  103. ↑ «Christian Vigenin: Votaré en contra de la candidatura d'Ursula von der Leyen a la presidència de la CE» (en búlgar). BNT News, 17-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  104. ↑ «Piulada de Matjaž Nemec» (en singalès). X, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  105. ↑ «Missatge de Costas Mavrides» (en gr). Facebook, 19-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  106. ↑ «Piulada de Reagrupament Nacional» (en francès). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  107. ↑ «Missatge d'Hölvényi György» (en hongarès). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  108. ↑ «Piulada de Lega - Salvini Premier» (en italià). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  109. ↑ «Missatge de Prou!» (en portuguès). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  110. ↑ «Missatge de Klára Dostálová» (en txec). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  111. ↑ «Missatge de Nikola Bartůšek» (en txec). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  112. ↑ «Missatge d'Existeix Tal Poble» (en búlgar). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  113. ↑ «Bartulica: No vaig demanar resposta a Ursula von der Leyen, vaig arribar massa tard» (en croat). N1 Hrvatska, 17-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  114. ↑ «Piulada de Marion Maréchal» (en francès). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  115. ↑ Mancini, Donato Paolo; Albanese, Chiara. «Enfrontament Meloni-EU mentre els seus eurodiputats s'oposen al nou mandat de Von Der Leyen» (en anglès). Bloomberg, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  116. ↑ «Missatge d'Aurelijus Veryga» (en lituà). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  117. ↑ «Missatge del Partit Reformista d'Alternativa Democràtica» (en luxemburguès). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  118. ↑ «SGP vota en contra de Von der Leyen» (en neerlandès). Partit Polític Reformat, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  119. ↑ «Missatge d'Anna Zalewska» (en polonès). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  120. ↑ «Missatge d'SD i Europaparlamentet» (en suec). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  121. ↑ «Missatge de Vladimir Prebilič» (en eslovè). Facebook, 12-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  122. ↑ «Elecció d'Ursula von der Leyen: la delegació d'Europe Écologie no ofereix el seu suport» (en francès). Europe Écologie, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  123. ↑ «Piulada d'Özlem Alev Demirel» (en alemany). X, 16-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  124. ↑ «Serem l'oposició social a Ursula Von der Leyen» (en neerlandès). Partit dels Treballadors de Bèlgica, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  125. ↑ «Missatge dels diputats del PCP a PE». Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  126. ↑ «Missatge de Per Clausen» (en danès). Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
  127. ↑ «Missatge d'Alternativa per Alemanya» (en alemany). Facebook, 17-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  128. ↑ «Missatge de Renaixement» (en búlgar). Facebook, 17-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  129. ↑ 129,0 129,1 «Missatge de Milan Uhrík» (en eslovac). Facebook, 16-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  130. ↑ Pimentel, Martin. «"Tinc la intenció de representar els francesos que volen oposar-se a la senyora von der Leyen durant cinc anys"» (en francès). Causeur, 20-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  131. ↑ «Missatge del Moviment La Nostra Patria» (en hongarès). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  132. ↑ Zulonaitė, Greta. «Alguns eurodiputats lituans van votar en contra d'Ursula von der Leyen» (en lituà). LRT, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  133. ↑ 133,0 133,1 133,2 «Piulada del Moviment Nacional» (en polonès). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 abril 2024].
  134. ↑ «Els eurodiputats decidiran el cap de la Comissió Europea. La majoria dels txecs no donaran suport a von der Leyen» (en txec). Forum 24, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  135. ↑ «Von der Leyen reelegida pel Parlament de la UE» (en alemany). ZDF, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  136. ↑ Maier, Michael. «Les paraules clares de Martin Sonneborn contra Ursula von der Leyen» (en alemany). Berliner Zeitung, 17-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  137. ↑ «Piulada del Partit del Progrés» (en alemany). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  138. ↑ «Von der Leyen elegit: Què passa després, senyor Krah?» (en alemany). YouTube, 19-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  139. ↑ «Missatge de Judita Laššáková». Facebook, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  140. ↑ «Estudi 24 sobre von der Leyen amb l'eurodiputat Branislav Ondruš» (en eslovac). Estudi 24, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  141. ↑ «Grup Parlamentari Europeu del KKE: ratifica l'"acord" dels governs -conservadors, socialdemòcrates i d'extrema dreta- burgesos a la UE» (en grec). 902.gr, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  142. ↑ «Missatge de Nikos Anadiotis» (en grec). Instagram, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  143. ↑ «Missatge de Zoe Konstantopoulou» (en grec). Instagram, 19-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  144. ↑ «Denunciem censura!» (en romanès). SOS Romania, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  145. ↑ «Piulada de Kateřina Konečná» (en txec). X, 18-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  146. ↑ «Piulada de Fidias Panayiotou» (en grec). X, 17-07-2024. [Consulta: 23 juliol 2024].
  147. ↑ «President del Consell Europeu» (PDF) (en castellà). Marc de referència, abril 2019 [Consulta: 17 desembre 2023].
  148. ↑ «Funcions del president» (en anglès). Consell de la Unió Europea. [Consulta: 17 desembre 2023].
  149. ↑ «Versió consolidada del Tractat de la Unió Europea - TÍTOL III : DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITUCIONS - Article 15» (en castellà). EUR-lex, 09-05-2008. [Consulta: 17 desembre 2023].
  150. ↑ «Consell de la Unió Europea: funcions» (en castellà). Consell de la Unió Europea. [Consulta: 11 agost 2024].
  151. ↑ Prieto, Alberto. «La JEC contradiu Europa i es nega a acreditar l’escó de Comín». El Món, 01-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  152. ↑ «La Junta Electoral no acredita Comín com a eurodiputat per no acatar la Constitució» (en castellà). La Vanguardia, 01-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  153. ↑ Pardo Torregrosa, Iñaki. «Totes les claus de la sentència del TJUE sobre Junqueras» (en castellà). La Vanguardia, 19-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  154. ↑ Rincón, Reyes. «Un revés per al Suprem sense clars efectes pràctics» (en castellà). El País, 20-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  155. ↑ Fageda, Gerard. «El Parlament Europeu deixa Comín sense escó fins a una nova sentència de la justícia europea». Diari Ara, 02-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  156. ↑ March, Oriol. «El Parlament Europeu nega per ara l'escó a Toni Comín». Nació Digital, 02-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  157. ↑ Nuñez, Ivet. «Comín estudia demanar cautelars al TJUE per no perdre la immunitat». El Món, 07-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
  158. ↑ Mira, Gerard. «Comín demana cautelaríssimes al TJUE per poder exercir com a eurodiputat». El Món, 11-07-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=X_legislatura_del_Parlament_Europeu&oldid=33826667»