Xarxa informàtica

Tipus de xarxes informàtiques per àmbit geogràfic
	Nanoxarxa; Camp proper (NFC); Body (BAN); Personal (PAN); Near-me (NAN); Local (LAN) Domèstica (HAN); D'emmagatzematge (SAN); ; Campus (CAN); Backbone; Metropolitana (MAN); Llarg abast (WAN); Internet; Internet interplanetari;
Aquesta caixa:

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat d'ordinadors.^[1] La finalitat principal per a la creació d'una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distància, assegurar la comfiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.

Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. El model OSI estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles;^[2] el model TCP/IP es redueix a 4 capes.^[3] Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.^[4]

Es diu que una màquina o unitat és en línia (anglès on-line), quan pot connectar-hi de manera automàtica i sense intervenció humana.^[5]

ClassificacióModifica

Les xarxes es poden caracteritzar per diverses propietats: escala, organització, propòsit, capacitat, mètode d'autorització, tipus d'accés i d'altres.

Per escalaModifica

Nanoxarxa: una xarxa de comunicació a nanoescala consta de components també a nanoescala incloent els portadors de senyal que apliquen principis físics diferents dels de la comunicació a macroescala. S'estén a la comunicació entre sensors i actuadors de mida microscòpica com els que es troben en sistemes biològics i que s'acostumen a trobar en entorns massa extrems pels mètodes de comunicació habitual.
Xarxa d'àrea personal (PAN): és una xarxa d'ordinadors usada per a la comunicació entre ordinadors i dispositius tecnològics a prop d'una persona. Per exemple ordinadors personals, impressores, fax, escàners, telèfons, PDAs, consoles de videojocs i fins i tot dispositius digitals d'ajuda personal. Una PAN pot incloure dispositius amb i sense fils. El seu abast típic pot arribar fins als 10 metres. Les xarxes PAN alàmbriques acostumen a ser USB o FireWire, i les sense fils Bluetooth o raigs infrarojos.
Xarxa d'àrea local (LAN): és una xarxa que es limita a una àrea espacial relativament petita i limitada, com una habitació, un edifici, una nau o un avió. Normalment les LAN alàmbriques utilitzen la tenconlogia Ethernet. També hi ha nous estàndards com ITU-T o G.hn que permeten crear una LAN utilitzant cablejat preexistent com línies telefòniques, cables coaxials i cables elèctrics. Característiques típiques de les LANs son una frequència de transmissió de dades relativament alta, un abast geogràfic limitat i poca fiabilitat en la connectivitat de les línies físiques que utilitza. Els protocols Ethernet (o altres tecnologies IEEE 802.3) operen a frequències de transferència de fins a 100 Gbit/s, segons estandards de IEEE de 2010. S'estan desenvolupant tecnologies per Ethernet per arribar a 400 Gbit/s. Una xarxa LAN es pot connectar a una xarxa WAN mitjançant un encaminador.

Xarxa d'àrea metropolitana (MAN): és una xarxa d'alta velocitat (banda ampla) que dona cobertura en una àrea geogràfica extensa.
Xarxa d'àrea àmplia (WAN): és una xarxa que s'estén sobre una àrea geogràfica extens
Xarxa d'àrea virtual (VPN): és un grup de computadores amb un conjunt comú de recursos a compartir i de requeriments, que es comuniquen com si estiguessin adjunts a una divisió lògica de xarxes de computadores en la qual tots els nodes poden arribar als altres pel medi de difusió(domini del medi de difusió) en la capa d'enllaç de dades.

Per relació funcionalModifica

Client-servidor
Igual-a-Igual (p2p)

Per topologiaModifica

Per tipus de connexióModifica

Cable Coaxial, es fa servir per transportar senyals elèctrics d'alta freqüència. consta de dos conductors, un per transportar la informació i l'altre com a referència del terra i de retorn dels corrents.
Cable parell trenat, és una forma de connexió en què els cables estan trenats per tal de reduir les interferències i augmentar la potència.
Fibra òptica, es fa servir habitualment per transportar dades, és un cable molt fi pel qual s'envien pulsacions de llum.

Comunicació en xarxaModifica

La comunicació per mitjà d'una xarxa es duu a terme en dues categories diferents: la capa física i la capa lògica.

La capa física inclou tots els elements dels que fa ús un equip per a comunicar-se amb altres equips dins de la xarxa, com per exemple, les targetes de xarxa, els cables, les antenes, etc.

La comunicació a través de la capa física es regeix per normes molt rudimentàries, que per si mateixes resulten d'escassa utilitat. Tanmateix, fent ús d'aquestes normes, és possible construir els denominats protocols, que són normes de comunicació més complexes (conegudes com d'alt nivell), capaces de proporcionar serveis que resulten útils.

Els protocols són un concepte molt similar al dels idiomes de les persones. Si dues persones parlen el mateix idioma, és possible comunicar-se i transmetre's idees.

La raó més important de l'existència de la diferenciació entre la capa física i la lògica és senzilla: quan existeix una divisió entre ambdues, és possible utilitzar un nombre quasi infinit de protocols diferents, la qual cosa facilita l'actualització i migració entre diferents tecnologies.

Xarxes segons la direccionalitat de les dades (tipus de transmissió)Modifica

simplex unidireccionals, un ETD transmet i un altre rep.
half-duplex bidireccionals, només transmet una cada vegada. També s'anomenen semi-duplex.
full-duplex, ambdues poden transmetre i rebre a la vegada una mateixa informació

Alguns protocols de xarxa que són estàndards (a diferents nivells dels models)Modifica

Xarxa Token Ring.

InternetworkModifica

Dos o més segments de xarxa connectats amb dispositius que operen al nivell 3 (la capa de xarxa) del model OSI, com ara un encaminador. Qualsevol connexió entre xarxes públiques, privades, comercials, industrials o governamentals també es considerara una internetwork..

Maquinari bàsic de les xarxes informàtiquesModifica

Xarxes d'emmagatzematgeModifica

ReferènciesModifica

↑ «xarxa d'ordinadors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Shaw, Keith. «The OSI model explained and how to easily remember its 7 layers» (en anglès). Network World, 04-11-2021. [Consulta: 9 desembre 2021].
↑ «TCP/IP Four Layer Architecture Model». A: Network Communication Architecture and Protocols (en anglès). Javvin Technologies, 2005, p. 5. ISBN 0974094528.
↑ «Computer network definition». Arxivat de l'original el 2012-01-21. [Consulta: 12 novembre 2011].
↑ «en línia». GEC. [Consulta: 21 febrer 2021].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarxa informàtica

Viccionari

[1] «xarxa d'ordinadors». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Shaw, Keith. «The OSI model explained and how to easily remember its 7 layers» (en anglès). Network World, 04-11-2021. [Consulta: 9 desembre 2021].

[3] «TCP/IP Four Layer Architecture Model». A: Network Communication Architecture and Protocols (en anglès). Javvin Technologies, 2005, p. 5. ISBN 0974094528.

[4] «Computer network definition». Arxivat de l'original el 2012-01-21. [Consulta: 12 novembre 2011].

[5] «en línia». GEC. [Consulta: 21 febrer 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]