Xarxes socials en l'educació primària

Podem definir les xarxes socials com un conjunt de persones que interactuen entre elles per diferents motius: amistats, aficions, gustos, feina, treball, etc., però que comparteixen una sèrie d'informació i interessos. (Generalitat de Catalunya, 2018). No és un concepte nou, però amb l'arribada d'Internet i la tecnologia, l'entorn digital s'ha convertit en un espai habitual de relació, que ens permeten comunicar-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc.[1][2][3]

IntroduccióModifica

En general, les xarxes socials, en l'àmbit educatiu, permeten establir una triple relació: la relació entre mestres i alumnes sobre una assignatura en concret, per tal de proporcionar material addicional o establir debats...; la relació entre mestres i famílies: com a medi per a informar sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge dels més menuts, notificacions de classe...; i, per últim, entre els membres del claustre de professors, per a establir reunions, organitzar esdeveniments o compartir recursos com documentació i enllaços.

A més a més, també és important la utilització dins de l'aula i del centre, ja que com apunten les lleis educatives vigents (LOMCE), l'alumnat no ha d'aprendre de la tecnologia, sinó que ha d'aprendre a través d'ella.

També ens agradaria fer referència a un aspecte molt important que els docents han de tenir en compte quan utilitzem una xarxa social amb finalitats educatives: perquè els i les alumnes puguin crear un compte personal és necessari que tinguin, almenys, 14 anys. Al Reial Decret 1720/2007, de 21 de Desembre, al qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, concretament, l'article 13 concreta: "Podrà procedir-se al tractament de les dades dels majors de 14 anys amb el seu consentiment... En el cas dels menors de 14 anys es requerirà el consentiment dels pares o tutors”.

És per això que tots els/les mestres de l'etapa de l'Educació Primària que vulguin fer ús de les xarxes socials en el context educatiu, hauran de reunir-se amb tots els responsables del l'alumnat, perquè estiguin informats sobre com es farà ús de les xarxes socials i perquè decideixen si autoritzen els seus fills i filles o no a participar en les activitats realitzades a través d'aquest medi.

Tipus de xarxes socialsModifica

Actualment es poden trobar diferents xarxes socials segons el tipus de destinatari i el seu contingut o funcionament. Les més conegudes són:

  • Xarxes socials verticals: estan destinades a un grup de persones en concret. També s'anomenen xarxes socials especialitzades.
  • Xarxes socials horitzontals: no estan destinades a un grup de persones concret. Qualsevol persona podria participar i crear les seves pròpies comunitats. Facebook i Twitter entren dins d'aquest grup.
  • Xarxes socials professionals: en aquest tipus de xarxa interactuen diferents professionals amb un objectiu laboral. Un exemple podria ser LinkedIn.
  • Xarxes socials d'oci: giren en torn diferents temes com, per exemple, música, esports, videojocs, etc.
  • Xarxes socials universitàries: com el seu nom indica, estan destinades a l'alumnat universitari per poder comunicar-se, xatejar, compartir experiències, descarregar apunts, etc.
  • Xarxes socials verticals mixtes: és una combinació entre temàtiques professionals i laborals, juntament amb temàtiques d'oci.
  • Blogging: aquesta xarxa social està formada pel conjunt de blogs on els usuaris registren opinions, articles, enllaços, entre altres. Dos exemples són WordPress i Blogger.
  • Contingut compartit: aquestes xarxes socials permeten compartir continguts, vídeos i imatges, com ocorre amb Youtube, Flickr i Pinterest.

Avantatges i inconvenientsModifica

Són molts els avantatges de l'ús de les xarxes socials a l'Educació Primària, però també té una sèrie d´inconvenients o riscos perillosos. El més important és conèixer-los i poder evitar-los, perquè alguns d'aquests estan lligats amb la xarxa i no podem fer res per prevenir-los, però altres depenen de nosaltres mateixos i de la utilització que hi fem.[4][5][6]

AvantatgesModifica

  • Facilitar la comunicació amb diferents persones que es troben en la distància.
  • Poder crear una comunitat en línia i intercanviar experiències.
  • Ampliar la xarxa de contactes en l'àmbit professional.
  • Facilitar la de difusió de missatges i esdeveniments.
  • Augmentar la motivació, ja que s'estan utilitzant eines d'actualitat.
  • Variar l'hora de connexió respectant la disponibilitat individual.
  • Poder oferir l'aprenentatge diversos idiomes.
  • Permetre que l'alumnat aprengui fent.
  • Ajudar a assolir la competència digital i tecnològica.
  • Llevar la por a l'exposició davant del món en línia.

InconvenientsModifica

  • Patir problemes físics i psíquics: malestar físic, ansietat, depressió, fatiga, cansament visual, trastorns del son, etc.
  • No saber quina informació és fiable i quina no; en quines pàgines buscar i en quines altres no.
  • Accedir a espais dirigits a un públic d'elevada edat.
  • Ser enganyat per persones desconegudes.
  • Perdre el control de la informació publicada en les xarxes: fotos, vídeos, dades personals, dades familiars, entre d'altres.
  • No tenir unes normes prèviament establertes per part de la família i per part del centre.

Diferents rolsModifica

Aquests rols ajudaran a l'alumnat a construir els seus propis coneixements. Tot i això l'haurem d'ajudar a construir el seu propi rol i mantenir els valors educatius.[7]

Rols de l'alumnatModifica

  • Actiu.
  • Autònom.
  • Responsable de l'ús que fa sobre les xarxes socials.
  • Autosuficient.

Rols del professorat [8]Modifica

  • Vigilant de les xarxes socials: creant una normativa, informant els alumnes del que poden fer i del que no.
  • Mediador: a causa dels conflictes que puguin aparèixer, s'haurà de treballar amb els xiquets i les xiquetes els valors educatius i les diferents opinions que puguin sorgir a partir dels conflictes ocasionats dins i fora de l'aula.
  • Dinamitzador de les xarxes: s'encarregarà d'impulsar les diferents activitats proposades a l'aula. També animarà i motivarà a l'alumnat a participar-hi.

Rols de les famíliesModifica

  • El primer i més important, parlar amb l'alumne/a sobre el bon ús de les xarxes socials.
  • Treballar la privacitat amb ells.
  • Involucrar el desenvolupament de valors.
  • Limitar certes hores per a l'ús de les xarxes socials.
  • Utilitzar sistemes de control parental, per limitar el temps o simplement per poder veure que busquen els nostres xiquets i les nostres xiquetes.
  • Conscienciar-los de les seves responsabilitats davant les xarxes socials.
  • Reflexionar sobre l'ús de les xarxes socials en una certa edat.

Aplicació a les aules [9][10]Modifica

Com ja sabem, els més menuts utilitzen les xarxes socials, però, quins són els principals usos que fan d'aquestes? Les accions més realitzades per l'alumnat són les següents: compartir o pujar fotos (70%), d'enviar missatges provats (62%), comentar fotografies d'amics (55%) i etiquetar a gent a les fotografies (35%). Altres accions que també es porten a terme en les xarxes socials, amb menys freqüència, són: buscar informació d'interès (25%), descarregar informació (19,3%) i descarregar jocs (9,5%).

A l'hora de parlar de les xarxes socials en l'educació és necessari fer-ho des de tres perspectives diferents:

  • Aprendre amb xarxes socials: aprenentatges que es porten a terme a l'educació formal i no formal. És cert que els més menuts utilitzen les xarxes socials i, per aquest motiu és necessari aprofitar aquests espais d'interacció i comunicació.
  • Aprendre a través de les xarxes socials, un l'aprenentatge informal en el qual els usuaris de les xarxes socials poden aprendre de manera autònoma i independent en formar part d'aquesta xarxa.
  • Aprendre a viure en un món de xarxes socials, en referència a la necessitat d'informar i conscienciar als nous usuaris d'aquestes ferramentes de què són les xarxes socials i com de l'ús que es faci ampliarà les possibilitats que ofereixen i, a més, determinarà el paper que aquestes tenen en la nostra vida.

Segons la moda, edat i tendències canvien i apareixen noves xarxes socials. Com a docents, i també com a pares/mares, hem d'estar al corrent de les que utilitzen els xiquets i les xiquetes i informar-se’n del seu ús.

Xarxes socials més utilitzades per l'alumnat a l'Educació PrimàriaModifica

  • Instagram. Actualment aquesta aplicació és de les més atractives per als nens i nenes, ja que aquest espai els permet poder compartir fotografies o vídeos amb els altres companys/es o familiars sense haver de pensar profundament en el significat de les seves aportacions. A més a més, la xarxa social ajuda a tenir la sensació de proximitat amb les celebritats o altres persones que els infants admiren, ja que la majoria d'aquestes també la fan servir.
  • Facebook. Tot i que no és tan popular entre els estudiants de Primària, ja que sembla que actualment és utilitzat per gent més gran o adulta, Facebook és un espai que també pot fer-se servir per compartir fotografies, vídeos, pensaments i per crear un perfil personal que pot ajudar a conèixer més els gustos o les aficions de les altres persones.
  • WhatsApp.[11] Aquesta és una altra de les aplicacions més utilitzades per part de la societat actual. Els nens i nenes de Primària poden veure WhatsApp com una oportunitat d'enviar missatges instantanis de diverses maneres (format missatge, àudio, fotografia, vídeo, etc.) als altres companys/es o familiars. Si es disposa d'un dispositiu mòbil i d'Internet, utilitzar aquesta aplicació pot semblar una forma molt "natural" de comunicar-se amb altres persones i també de crear vincles.
  • Twitter. Twitter es pot presentar d'una manera menys atractiva a l'hora de crear vincles amb els infants de Primària, ja que es demana un grau de profunditat més elevat quan s'ha de publicar quelcom. Generalment, s'expressen opinions sobre algun tema, però aquestes han de tenir una extensió determinada. Per tant, els nens i nenes que utilitzin Twitter estarien treballant habilitats tan importants com són la capacitat de resumir informació i d'extreure el més rellevant del que es vol dir.
  • YouTube. En aquest espai web es poden compartir vídeos propis i també visualitzar els de les altres persones. La seva audiència pot ser molt variada, però hi ha un gran nombre de persones amb les edats pertinents a l'Educació Primària que consumeixen vídeos penjats a la plataforma i també, alguns d'altres, creen el seu propi contingut.
  • Musical.ly. Fins fa poc de temps, la xarxa social Musical.ly era activa i el seu objectiu principal era fusionar la música de diferents artistes amb els vídeos creats per part dels mateixos usuaris per tal de fer petits videoclips personalitzats. Actualment, aquesta xarxa s'ha fusionat amb Tik Tok i, compartint els mateixos propòsits que Musical.ly, és molt consumida per joves d'edats primerenques.
  • Spotify. És una aplicació que, tot i que el seu propòsit principal no és el d'establir vincles socials, sinó el de consumir música en streaming, sí que poden generar aquests vincles socials perquè hi ha la possibilitat de seguir l'activitat musical d'altres usuaris, compartir música, entre d'altres.

Activitats amb xarxes socials a l'Educació Primària[12]Modifica

  • Aprendre sobre la comunicació visual i la creativitat amb Instagram. Es pot demanar a l'alumnat que documenti un dia a dia de la seva vida o una fotografia o vídeo i els publiquen. Aprendran a fer i tractar fotografies i vídeos i a utilitzar-los per a transmetre informació sense haver d'exposar la seva intimitat i, per tant, es podrien conèixer els riscos d'utilitzar aquesta plataforma i aprendre a fer un bon ús.
  • Estimular el debat en Facebook. Es pot crear un grup privat per als estudiants en el qual cada setmana es tractarà un tema d'interès, relacionat amb l'assignatura desitjada. L'alumnat anirà fent les seves aportacions, on a més pot aportar enllaços per a sostenir els seus arguments. Aprendran, entre altres coses a expressar les seves opinions o tractar amb respecte les aportacions de la resta.
  • Promoure el pensament crític i desenvolupar la creativitat amb WhatsApp. El docent pot realitzar diferents preguntes fora de l'horari educatiu, que conviden a la reflexió, l'anàlisi i el debat. L'alumnat tindrà dos dies per poder respondre a les preguntes. Això comportarà que tots els i elles hauran d'estar atents a respondre i analitzar les respostes dels seus companys i companyes. Per desenvolupar la creativitat, el mestre o la mestra podrà realitzar activitats a través de relats o vídeos que puguin ser creats pels xiquets i xiquetes, sigui en grup o individualment. Les millors creacions de vídeos o relats podran compartir-se a les xarxes socials, proporcionant així molta motivació en la cerca de coneixement i els esforços dels alumnes i les alumnes, ja que les seves creacions podrien ser vistes no sols pel seu grup, sinó per tota la comunitat educativa.
  • Jugar a les endevinalles en Twitter. El mestre o la mestra pot crear un compte i cada setmana escriure un missatge com si fos un personatge històric, un escriptor o un científic que l'alumnat ha d'endevinar. El docent pot donar pistes perquè descobreixin un animal o planta, una paraula en anglès, entre d'altres. Podem establir un hashtag per a tota la classe i tindre la informació a l'abast.
  • Presentar un treball en YouTube. El docent pot animar el seu grup-classe a gravar, individualment, la presentació final amb una càmera o telèfon mòbil i després pujar-la. Aprendran així la creació i edició de vídeo, a més de millorar la comunicació oral.
  • Treballar la Intel·ligència emocional amb Spotify. El professor o la professora introduirà diverses cançons dins l'aula, on els alumnes i les alumnes intentaran gestionar i comprendre les seves pròpies emocions. Escoltant cançons l'alumnat podrà desenvolupar millors relacions interpersonals entre ells i elles.

Formació dels agents educatius sobre l'ús de les xarxes socials[13]Modifica

L'ús responsable de les tecnologies és obvi que s'inicia en la família i queda reforçat a l'escola. Però en les famílies és on més dubtes sorgeixen sobre l'ús de les xarxes socials a l'escola. Són nous reptes als quals s'ha de donar una resposta tant en formació com en informació, perquè les famílies adquireixin un mínim de coneixements que els permetin fer un seguiment de la utilització que fan els seus fills de les xarxes socials.

És per això que actualment les Administracions Educatives estan promovent actuacions en aquest sentit. Existeixen així ferramentes en els sistemes operatius que afavoreixen l'ús de les xarxes socials i de les TIC en general. Aquests mitjans estan a la disposició de les famílies i dels/les mestres. Podem destacar, entre altres:

  • Antivirus
  • Tallafocs
  • Filtres de continguts

Ciberassetjament EscolarModifica

Potser el que més preocupi a les famílies és el ciberassetjament escolar, el qual implica agredir, intimidar i sotmetre a l'assetjat, però d'una manera molt més ràpida: a través del correu electrònic, telèfon mòbil o xarxes socials, per ofendre de manera hostil i continuada als companys i companyes.

Les dades que tenim d'aquest tipus d'assetjament són preocupants. Segons l'últim estudi de l'Observatori Estatal de Convivència Escolar, el sofreixen un 3,8% de l'alumnat.

Com prevenir el Ciberassetjament Escolar?Modifica

  • En l'àmbit familiar a través del diàleg, amb un estil educatiu democràtic, a través de l'escolta activa, afavorint als xiquets l'adquisició de valors com la tolerància, el respecte, la veritat, aprenent a conviure amb habilitats socials, assertivitat i intel·ligència emocional.
  • En l'àmbit escolar, el professorat ha de conèixer a l'alumnat, el que passa a les aules, les relacions entre ells i elles, aprenent a escoltar, a observar i no deixar passar el que pot parèixer insignificant però, pot ser, es transformi en algun fet més preocupant.

ReferènciesModifica

  1. Generalitat De Catalunya. «Xarxes socials», 2018. [Consulta: 18 octubre 2018].
  2. Jimeno, Jonathan. Las redes sociales en E. Primaria (en castellà), 2016 [Consulta: 23 octubre 2018]. 
  3. Junta De Andalucía. «Educar para proteger» (en castellà). [Consulta: 24 octubre 2018].
  4. Apsis. «Xarxes socials a l'adolescència, ¿a favor o en contra?». [Consulta: 18 octubre 2018].
  5. Ferrera, Laura. «8 beneficios de usar las redes sociales en educación» (en castellà). [Consulta: 19 octubre 2018].
  6. Real, Eliseo. «El uso de las redes sociales en Primaria» (en castellà). Gigas de tiza, 2014. [Consulta: 27 octubre 2018].
  7. Astudillo, Martha; Chévez, Florlenis. «Las redes sociales: un apoyo para docentes y estudiantes en el proceso educativo universitario» (en castellà), 2013. [Consulta: 18 octubre 2018].
  8. Toribio, Gregorio. «El blog de la classe de Gregorio. El rol del docente en las redes sociales con su alumnado» (en castellà), 2010. [Consulta: 25 octubre 2018].
  9. MGS Seguros. «Las redes sociales más utilizadas según la edad» (en castellà), 2018. [Consulta: 24 octubre 2018].
  10. Casteñeda, Linda; Gutiérrez, Isabel. MAD Eduforma. Aprendizaje con Redes Sociales. Tejidos educativos en los nuevos entornos (en castellà), 2010 [Consulta: 29 octubre 2018]. 
  11. Acuña, Marit. «Whatsapp como herramienta educativa» (en castellà). [Consulta: 20 octubre 2018].
  12. AulaPlaneta. «Ocho propuestas para utilizar las redes sociales en el aula» (en castellà). [Consulta: 21 octubre 2018].
  13. Pérez, Nélida. Las tecnologías de la información y la comunicación. Intervención educativa para su uso y aplicaciones en las diferentes àreas de conocimiento (en castellà) [Consulta: 26 octubre 2018].