Xavier Rull i Muruzàbal
Xavier Rull (Falset, Priorat, 1972), doctor en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Lexicografia per la Universitat Pompeu Fabra, és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1972  (47/48 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Rovira i Virgili Universitat Pompeu Fabra |
| Activitat | |
| Ocupació | Lingüista, filòleg, escriptor i assagista |
| Partit | no-res |
Trajectòria acadèmica: docència[1]Modifica
Des del juliol del 2010 exerceix com a professor titular de Filologia Catalana a la URV. Anteriorment (des del setembre del 2005) ja hi havia exercit com a professor associat.
Amb anterioritat també ha exercit la docència puntualment en altres centres universitaris dels Països Catalans, com la Universitat de Lleida (estudis de Lletres i d'Educació, 2000 i 2006-2010), la Universitat Autònoma de Barcelona (estudis d'Econòmiques, 2000), la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana (estudis d'Humanitats, 2005) i la Universitat Oberta de Catalunya (estudis d'Humanitats i d'Econòmiques, 2009).
Dins la URV, el bienni 1997-1999 i el 2004 va ser professor associat al Servei Lingüístic, per a la impartició de llenguatges d'especialitat (estudis d'Econòmiques i d'Infermeria).
Trajectòria acadèmica: recerca[1]Modifica
En la recerca s'ha dedicat a l'estudi de la lexicologia (sobretot la formació de mots en català i els manlleus), els diccionaris catalans (lexicografia), la terminologia, el procés d'estandardització del català, la toponímia, les perífrasis verbals i la història de la llengua.
Llibres publicats:
- Més enllà de l'acronímia: la confixació. Els confixos, una nova classe de morfemes en català (Saarbrücken: Publicia, 2017)
- The behavior of prefixed, suffixed and compound nomina actionis in Catalan with regard to conversion: a sign of underspecification? (Aachen: Shaker Verlag, 2016)
- La defensa de la llengua i la difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta als anys vint i trenta del segle XX mitjançant la premsa local (Valls: Cossetània, 2015)
- Repertori andorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d'Andorra (La Seu d'Urgell: Edicions Salòria, 2014)
- El parlar d'Andorra dels segles XVII i XVIII (Andorra la Vella: Govern d'Andorra, 2010)
- De la sufixació en català. Apunts i reflexions (1999-2009) (Benicarló: Onada Edicions, 2009), un recull d'articles sobre morfologia lèxica apareguts en revistes especialitzades de lingüística catalana.
- La composició culta en català (Palma: Moll, 2009)
- Els estrangerismes en català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística (Tarragona: Publicacions URV, 2008)
- La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004)
- Diccionari del vi (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999)
- Lèxic bàsic d'enologia i viticultura (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1997)
Actualment té en preparació, juntament amb Sandra Montserrat (de la Universitat d'Alacant), un treball sobre perífrasis verbals en català.
També ha publicat diversos articles en revistes especialitzades sobre estandardització, formació de mots i altres temes, i ha col·laborat en la confecció del Diccionari d'ús dels verbs catalans (Barcelona: Edicions 62, 1999, reeditat el 2009), de Jordi Ginebra i Anna Montserrat. També col·labora en l'elaboració de la Gramàtica del català antic i ha estat membre del consell de redacció de la revista Terminàlia, editat per la Societat Catalana de Terminologia.
Ha rebut l'accèssit del Premi de Comunicació Jordi Costa i Riera per a projectes de l'àmbit de la comunicació que fomentin l'ús de la llengua catalana (Ajuntament de Reus i Consorci per a la Normalització Lingüística, novembre del 2003), la borsa d'estudi Abelard Fàbrega 2006, de l'Institut d'Estudis Catalans, per a la realització del treball La perifrasació verbal en català, dirigit per Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València), i l'ajut a la investigació lingüística Lídia Armengol i Vila 2007, atorgat pel Govern d'Andorra, per a l'estudi del parlar andorrà del segle XVII i del segle xviii.
Col·laboracionsModifica
Xavier Rull ha fet d'assessor en matèria lingüística en organismes oficials, com la Comissió de Toponímia d'Andorra (2005-2010) o el Consell de Política Lingüística de l'Ajuntament de Valls (2010-2014).
També ha col·laborat amb diverses institucions culturals, mitjans de comunicació i entitats de promoció del català: l'Institut d'Estudis Vallencs, l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida, Ràdio Falset, el col·lectiu Softcatalà, l'associació Llengua Nacional, Ràdio Barcelona (cadena SER) i l'Associació d'Amics de la Bressola (que dóna suport a la xarxa d'escoles de La Bressola, de la Catalunya Nord).
Trajectòria literàriaModifica
Xavier Rull és autor de la saga de novel·les de ciència-ficció Skørdåt (publicada a partir del 2019).
Trajectòria políticaModifica
Políticament, Xavier Rull s'ha posicionat a favor d'un procés d'independència de Catalunya respecte d'Espanya i França i d'un procés de regeneració de la política, per tal de millorar els processos participatius de la població, limitar al màxim les pràctiques corruptes i fer més efectiva i operativa la pràctica política en benefici de la societat.
Del 2002 al 2008 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquella època va col·laborar en la confecció d'una Proposición de ley de protección y promoción de lenguas españolas distintas del castellano, presentada per grup parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats el 2005,[2] i també en la confecció del programa electoral d'ERC per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Va abandonar el partit en considerar que no desenvolupava correctament la seva política (manca d'avenç en el procés d'independència de Catalunya i en la regeneració democràtica).
La primavera del 2009 va fer-se membre de Reagrupament, si bé el febrer del 2010 va deixar de donar-hi suport després de qüestionar en una carta oberta[3] els moviments interns duts a terme pel seu president. El juliol del 2010 va adherir-se al moviment Solidaritat Catalana per la Independència.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Web acadèmic URV http://www.urv.cat/dfilcat/departament/personal/view.php?ID=15
- ↑ Boletín oficial de las Cortes Generales, 202-1.
- ↑ Regeneració democràtica a Reagrupament: sí però sempre, blog 'Lo bloc de la Piga'.