Xavier Rull i Muruzàbal

Xavier Rull (Falset, Priorat, 1972), doctor en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Lexicografia per la Universitat Pompeu Fabra, és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Xavier Rull i Muruzàbal

Biografia
Naixement	1972 (49/50 anys)
Dades personals
Formació	Universitat Rovira i Virgili Universitat Pompeu Fabra
Activitat
Ocupació	lingüista, escriptor, filòleg, assagista

Trajectòria acadèmica: docència

Des del juliol del 2010 exerceix com a professor titular de Filologia Catalana a la URV. Anteriorment (des del setembre del 2005) ja hi havia exercit com a professor associat.

Amb anterioritat també ha exercit la docència puntualment en altres centres universitaris dels Països Catalans, com la Universitat de Lleida (estudis de Lletres i d'Educació, 2000 i 2006-2010), la Universitat Autònoma de Barcelona (estudis d'Econòmiques, 2000), la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana (estudis d'Humanitats, 2005) i la Universitat Oberta de Catalunya (estudis d'Humanitats i d'Econòmiques, 2009).

Dins la URV, el bienni 1997-1999 i el 2004 va ser professor associat al Servei Lingüístic, per a la impartició de llenguatges d'especialitat (estudis d'Econòmiques i d'Infermeria).

Trajectòria acadèmica: recerca

En la recerca s'ha dedicat a l'estudi de la lexicologia (sobretot la formació de mots en català i els manlleus), els diccionaris catalans (lexicografia), la terminologia, el procés d'estandardització del català, la toponímia, les perífrasis verbals i la història de la llengua.

Llibres publicats:

• Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d'ús (Sevilla: AulaMagna, 2021) [1].
• Configuració de l'estàndard oral lleidatà (Lleida: Grama, 2021).
• Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català (Seattle: Amazon, 2021).
• El japonès que es barallava amb les paraules del català (Seattle: Amazon, 2020).
• Per què dels colors en diem com en diem? El món cromàtic des d'una òptica lingüística (Cornellà del Terri: MMV Edicions, 2020), juntament amb Hajar El Housaini.
• Més enllà de l'acronímia: la confixació. Els confixos, una nova classe de morfemes en català (Saarbrücken / Balti: Publicia, 2017).
• The behavior of prefixed, suffixed and compound nomina actionis in Catalan with regard to conversion: a sign of underspecification? (Aachen: Shaker Verlag, 2016).
• Base de dades de formants (Castelló de la Plana: Xarxa Vives, 2015), <https://www.llengua.info/formants/>.
• La defensa de la llengua i la difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta als anys vint i trenta del segle XX mitjançant la premsa local (Valls: Cossetània, 2015).
• Repertori andorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d'Andorra (La Seu d'Urgell: Edicions Salòria, 2014).
• El parlar d'Andorra dels segles xvii i xviii (Andorra la Vella: Govern d'Andorra, 2010).
• De la sufixació en català. Apunts i reflexions (1999-2009) (Benicarló: Onada Edicions, 2009), un recull d'articles sobre morfologia lèxica apareguts en revistes especialitzades de lingüística catalana.
• La composició culta en català (Palma: Moll, 2009).
• Els estrangerismes en català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística (Tarragona: Publicacions URV, 2008).
• La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004).
• Diccionari del vi. Amb licors i altres begudes (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999).
• Lèxic bàsic d'enologia i viticultura (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1997).

Alhora, ha publicat diversos articles en revistes especialitzades sobre estandardització, formació de mots i altres temes. També ha col·laborat en l'elaboració de la Gramàtica del català antic i ha estat membre del consell de redacció de la revista Terminàlia, editat per la Societat Catalana de Terminologia, i de la revista Llengua Nacional.

Ha rebut l'accèssit del Premi de Comunicació Jordi Costa i Riera per a projectes de l'àmbit de la comunicació que fomentin l'ús de la llengua catalana (Ajuntament de Reus i Consorci per a la Normalització Lingüística, novembre del 2003), la borsa d'estudi Abelard Fàbrega 2006, de l'Institut d'Estudis Catalans, per a la realització del treball La perifrasació verbal en català, dirigit per Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València), i l'ajut a la investigació lingüística Lídia Armengol i Vila 2007, atorgat pel Govern d'Andorra, per a l'estudi del parlar andorrà del segle xvii i del segle xviii.

Col·laboracions

Ha fet d'assessor en matèria lingüística en organismes oficials, com la Comissió de Toponímia d'Andorra (2005-2010) o el Consell de Política Lingüística de l'Ajuntament de Valls (2010-2014).

També ha col·laborat amb diverses institucions culturals, mitjans de comunicació i entitats de promoció del català: l'Institut d'Estudis Vallencs, l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida, Ràdio Falset, el col·lectiu Softcatalà, l'associació Llengua Nacional, Ràdio Barcelona (cadena SER) i l'Associació d'Amics de la Bressola (que dona suport a la xarxa d'escoles de La Bressola, de la Catalunya Nord).

Trajectòria literària

És autor de la saga de novel·les d'aventures espacials Skørdåt (publicada en català a partir del 2019 i traduïda al castellà i a l'italià).

Trajectòria política

Políticament, s'ha posicionat a favor d'un procés d'independència de Catalunya respecte d'Espanya i França i d'un procés de regeneració de la política, per tal de millorar els processos participatius de la població, limitar al màxim les pràctiques corruptes i fer més efectiva i operativa la pràctica política.

Del 2002 al 2008 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya. En aquella època va col·laborar en la confecció d'una Proposición de ley de protección y promoción de lenguas españolas distintas del castellano, presentada per grup parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats el 2005, i també en la confecció del programa electoral d'ERC per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. Va abandonar el partit en considerar que no desenvolupava correctament la seva política (manca d'avenç en el procés d'independència de Catalunya i en la regeneració democràtica).

La primavera del 2009 va fer-se membre de Reagrupament, si bé el febrer del 2010 va deixar de donar-hi suport després de qüestionar en una carta oberta els moviments interns duts a terme pel seu president. El juliol del 2010 va adherir-se al moviment Solidaritat Catalana per la Independència.