Viquipèdia

Xavo (peix)

espècie de peix

El xavo (castellanisme) o el gallet (de rei), galet, aguileta, mula, músic[2][3] (Capros aper) és una espècie de peix pertanyent a la família dels caproids i comuna a les costes dels Països Catalans.[4][5]

Infotaula d'ésser viuXavo
Capros aper Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198557 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCaproiformes
FamíliaCaproidae
GènereCapros
EspècieCapros aper Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Perca brunnich (Lacépède, 1802)
  • Perca pusilla (Brünnich, 1768)
  • Zeus aper (Linnaeus, 1758)[1]
Exemplar de Sardenya

Morfologia modifica

  • Fa 30 cm de llargada màxima, tot i que 13 n'és la més comuna.
  • Cos curt, elevat, oval i comprimit lateralment.
  • Té escates molt petites, adherents i eriçades de punts espinosos que, en tocar-lo, fa la impressió de paper de vidre.
  • Perfil del cap còncau per sobre de l'ull.
  • Ulls grans ben desenvolupats.
  • Color vermellós al dors i vermell amb reflexos argentats al ventre, de vegades amb franges verticals grogues.
  • Boca petita que pot obrir-se cap endavant, formant un tub llarg.
  • Aletes de radis espinosos molt robustos.
  • Nombre de vèrtebres: 21-23.
  • Els mascles són més petits que les femelles.[6][7][8][9][10]

Reproducció modifica

Es reprodueix a la primavera i a l'estiu a la Mediterrània, i entre el juny i l'agost al sud-oest d'Irlanda.[6][11]

Alimentació modifica

Es nodreix de cucs, mol·luscs i crustacis.[6][12][13]

Depredadors modifica

A Portugal és depredat pel bèrix comú (Beryx decadactylus), el bèrix esplèndid (Beryx splendens), el congre (Conger conger), el lluç (Merluccius merluccius), la mòllera roquera (Phycis phycis), el serrà mascle (Serranus atricauda), el besuc blanc (Pagellus acarne), el besuc de fonera (Pagellus bogaraveo), el peix corretja (Lepidopus caudatus), el peix espasa (Xiphias gladius), la clavellada (Raja clavata) i la mussola caralló (Galeorhinus galeus).[14][15][16][17][18][19][20][21]

Hàbitat modifica

És marí, demersal, de clima subtropical (62°N-10°N, 18°W-36°E) i viu sobre fons fangosos, sorrencs o rocallosos entre 40 i 600/700 m de fondària (entre 288 i 700 a l'est de la mar Jònica).[6][22][10][23]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a la Mediterrània (principalment, a la part occidental) i a l'Atlàntic oriental (des de l'oest de Noruega, Skagerrak, les illes Shetland i l'oest d'Escòcia fins al Senegal, incloent-hi les illes Açores, Canàries i Madeira).[10][6][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52]

Costums modifica

És gregari i forma moles.[6][10]

Ús comercial modifica

Se'n captura amb arts d'arrossegament, però no és apreciat gastronòmicament car té molta espina. La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.[53][6]

Observacions modifica

  • En alguns indrets han esdevingut plagues.[53]
  • Pot nedar cap enrere amb la mateixa facilitat que ho fa cap endavant.[54]
  • Tolera molt bé la vida en captivitat dins d'un aquari.[55]
  • És inofensiu per als humans.[10]

Referències modifica

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ [enllaç sense format] https://peixosimariscs.blogspot.com/2019/03/el-xavo.html
  3. ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  4. ↑ «Xavo (peix)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 El museu de la pesca (català)
  7. ↑ Base de datos terminológica y biológica de especies pesqueras de las costas de Cádiz y Huelva (castellà)
  8. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  9. ↑ Quéro, J.-C., 1986. Caproidae. p. 777-779. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 FishBase (anglès)
  11. ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2018-06-24 a Wayback Machine. (anglès)
  12. ↑ Quéro, J.-C., 1986.
  13. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  14. ↑ Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.
  15. ↑ Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  16. ↑ Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O: 7.
  17. ↑ Hernández-Garcia, V., 1995. The diet of swordfish Xiphias gladius Linnaeus, 1758, in the central east Atlantic, with emphasis on the role of cephalopods. Fish. Bull. 93:403-411.
  18. ↑ Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  19. ↑ Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
  20. ↑ Morato, T., R.S. Santos i J.P. Andrade, 2000. Feeding habits, seasonal and ontogenetic diet shift of blacktail comber, Serranus atricauda (Pisces: Serranidae), from the Azores, north-eastern Atlantic. Fish. Res. 49(1):51-59.
  21. ↑ FishBase (anglès)
  22. ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  23. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  24. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  25. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  26. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  27. ↑ Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  28. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  29. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  30. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  31. ↑ Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  32. ↑ Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
  33. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  34. ↑ Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  35. ↑ Krefft, G., 1979. Caproidae. p. 353-354. A: J. C. Hureau i Th. Monod (editors) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  36. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  37. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editors), Roma. 244p.
  38. ↑ Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  39. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  40. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  41. ↑ Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biometricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  42. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  43. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  44. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  45. ↑ Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  46. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  47. ↑ Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  48. ↑ Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
  49. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  50. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  51. ↑ Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (editors). 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  52. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  53. ↑ 53,0 53,1 Revista Presència i Obra Social de Caixa Catalunya Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine. (català)
  54. ↑ British Marine Life Study Society (anglès)
  55. ↑ Via rural Arxivat 2010-09-02 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia modifica

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bent J. Muus: Die Meeresfische Europas. In Nordsee, Ostsee und Atlantik. Franckh-Kosmos Verlag, ISBN 3-440-07804-3.
  • Costello, M.J., Emblow, C.S. & White, R. (editors), 2001. European Register of Marine Species. A check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Patrimoines naturels, 50.
  • Karrer, C. i A. Post, 1990. Caproidae. p. 641-642. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Lighthill, J. i R. Blake, 1990. Biofluidynamics of balistiform and gymnotiform locomotion. Part 1. Biological background and analysis by elongated-body theory. J. Fluid Mech. 212:183-207.
  • Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. p. 1-100. A: W. S. Hoar i D. J. Randall (editors) Fish Physiology VII. Academic Press, Nova York.
  • Louisy P., 2006. Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milà, Il Castello. ISBN 88-8039-472-X.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0-471-25031-7.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Vitturi, R. i F. Lafargue, 1992. Karyotype analyses reveal inter-individual polymorphism and association of nucleolus-organizer-carrying chromosomes in Capros aper (Pisces: Zeiformes). Marine Biology 112:37-41.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs modifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavo_(peix)&oldid=32895788»