Xibec cap-roig

espècie d'ocell
(S'ha redirigit des de: Xibec)

El xibec,[1][2][3][4] ànec becvermell,[5] becvermell,[6][3] xibec cap-roig o sivert[7][3] (Netta rufina) és un ocell anseriforme i el més gros dels ànecs capbussadors.

Infotaula d'ésser viuXibec cap-roig
Netta rufina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes56 g (pes al naixement)
1,115 kg (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura87 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries8,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou27 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22680348 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereNetta
EspècieNetta rufina Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1773)
Nomenclatura
ProtònimAnas rufina Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Morfologia modifica

  • Té el port rodanxó.
  • El mascle presenta en plomatge estival el bec roig vermelló, el cap roig terrós, pit i ventre negres i flancs del cos blancs, el dors i la part superior de les ales terrós fosc. En vol tots dos sexes presenten una franja alar de color crema.
  • La femella és de color terrós clar amb la part superior del cap terrós fosc i les galtes blanques.

Reproducció modifica

A l'abril-maig la femella farà un niu -amb boga (Typha) o amb jonc (Juncus)- prop de l'aigua, en forma de con truncat, de vegades, surant a l'aigua, tant dolça com salabrosa, però que tingui prats submergits perquè és d'on treu l'aliment. Hi pon 6 o 12 ous que la mateixa femella haurà d'escalfar durant 27 dies.[8]

És corrent l'existència de femelles que parasiten altres nius, no ja de la seua mateixa espècie, sinó d'espècies diferents. Al Delta de l'Ebre han estat comprovats nius amb 20 i fins a 30 ous, fruit de la posta de diverses femelles en un mateix niu.[9]

Alimentació modifica

Menja sobretot plantes aquàtiques i de vegades alguns petits peixos que captura capbussant-se. També és granívor a l'hivern.

Hàbitat modifica

Freqüenta molt les aigües dolces o salabroses lliures.

Distribució geogràfica modifica

La seua àrea de cria és el sud d'Europa i sud i centre d'Àsia. Hivernen a l'Europa meridional i l'Àfrica del Nord.

La població catalana és sedentària encara que molt mòbil: es pot desplaçar molt i varia així en gran manera els seus efectius segons l'època de l'any. És present quasi tot l'any als Països Catalans. Tot i així, es reprodueix al Delta de l'Ebre, l'Albufera de València, als marjals de El Fondo i a pocs llocs més (és accidentals a les Balears). Al Parc de la Ciutadella de Barcelona hi havia fins fa pocs anys algunes parelles amb els omnipresents ànecs collverds.

 
Xibec fotografiat a Gloucestershire (Anglaterra)

Costums modifica

És una espècie gregària que no rebutja barrejar-se amb altres ànecs.

Referències modifica

  1. «xibec». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «xibec» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. 3,0 3,1 3,2 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  4. Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3. 
  5. «ànec». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «becvermell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «sivert» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  8. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 29-30. ISBN 84-315-0434-X
  9. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 93-94. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs modifica