Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica. La varietat estandarditzada del mandarí és alhora la llengua oficial de la República Popular de la Xina i de la República de la Xina, així com de Singapur (on és cooficial amb l'anglès, el tàmil i el malai), i també és parlat a Indonèsia (Java i Bali), Malàisia (península de Malaca), Brunei, el Vietnam, Laos, Cambotja, Tailàndia, les Filipines, Mongòlia, Rússia (part asiàtica), Líbia, Maurici, Moçambic, Zàmbia, Estats Units, Canadà, Austràlia i el Regne Unit.[1] És una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides. Amb 845 milions de parlants[1] (com a llengua materna, i 915 comptant els que l'utilitzen com a llengua vehicular)[2] és, de fet, la llengua més parlada del món.
![]() ![]() | |
Altres noms | |
Tipus | llengua ![]() |
Ús | |
Parlants | 845 milions[1] (2010) |
Parlants nadius | 918.000.000 ![]() ![]() |
Rànquing | 1a |
Parlat a | Hong Kong i Macau ![]() |
Oficial a | República Popular de la Xina, República de la Xina (Taiwan) i Singapur |
Autòcton de | Xina |
Estat | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() comunitats xineses d'arreu del món |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura xinesa ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | cmn ![]() |
SIL | cmn |
Glottolog | mand1415 ![]() |
Linguasphere | 79-AAA-b ![]() |
Ethnologue | cmn ![]() |
ASCL | 7104 ![]() |
IETF | cmn ![]() |
NomModifica
Les varietats del mandarí estàndards de la República Popular de la Xina i Taiwan es diuen "pǔtōnghuà" (普通话, parla comuna) i "guóyǔ" (国语, llengua nacional) respectivament. El terme xinès més general que abasta totes les varietats del mandarí, és "běifānghuà" (北方话, parla del nord) o "guānhuà" (官话, parla dels mandarins), els quals termes refereixen a tots els dialectes de la llengua, que és originària del nord i del sud-oest de la Xina.
Els mandarins eren els antics alts funcionaris de la Xina; la llengua que empraven els mandarins per als assumptes oficials es va imposar en molts casos per tota la Xina en substitució de les llengües xineses locals, i és per això que aquesta llengua va rebre el nom xinès "guānhuà" (és a dir, la "llengua dels mandarins" i, per tant, l'"idioma mandarí").
FonologiaModifica
La síl·laba en mandarí distingeix entre un atac inicial consonàntic no obligatori, una aproximació mitjana possible entre l'atac i la vocal o diftong que fa de nucli sil·làbic, un nucli sil·labic obligatori i una final possible que és una nasal (excloent /m/) o una aproximant.
L'inventari del mandarí estàndard modern ve donat per:
Bilabial | Labiodental | Alveolar | Retroflexa | Alveopalatal | Velar | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nasal | m | n | ŋ | |||||||||
Oclusiva | p | pʰ | t | tʰ | k | kʰ | ||||||
Africada | ts | tsʰ | ʈʂ | ʈʂʰ | tɕ | tɕʰ | ||||||
Fricativa | f | s | ʂ | (ʐ)¹ | ɕ | x | ||||||
Aproximant | l | ɻ¹ | j | ɥ | w |
- /ɻ/ es transcriu sovint com a [ʐ] (una fricativa retroflexa sonora), tot i que aquesta transcripció diferent del fonema es deu a certa variació entre els parlants, en realitat ambdós al·lòfons s'han de considerar com el mateix fonema.
DialectesModifica
El mandarí és la llengua xinesa més estesa, al centre, al sud-oest, al nord-oest, al nord-est xinès, raó per la qual actualment serveix de base per a definir la llengua estàndard. A causa de la important extensió que assoleix aquest bloc dialectal, existeixen diverses variacions regionals.
Dins del mandarí hi ha una gran variació fonològica, tant en la fonologia segmental com en la realització dels tons. El següent quadre reprodueix alguns dels pronoms personals:[3]
Estàndard Pequín |
Mandarí SE Yángzhōu |
Mandarí NE Xī'ān |
Mandarí SW Chéngdū |
Mandarí central Língbǎo | |
---|---|---|---|---|---|
1a sing "jo" |
uo3 | o3 | ŋə3 | ŋo3 | ŋɤ3 |
2a sing "tu" |
ni3 | liɪ3 | ni3 | ni3 | ni3 |
3a sing "ell/ella" |
tha¹ | tha¹ | tha¹ | tha¹ | tha¹ |
1a sg. gen. "meu" |
uo3 tə | o3 tiɪ | ŋə3 ti | ŋo3 ni² | ŋɤ3 ti |
1a plural "nosaltres" |
uo3 mən | o3 məŋ | ŋə3 mẽ | ŋo3 ni² | ŋɤ3 mɛ̃ |
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 SIL International. «Chinese, Mandarin» (en anglès). Ethnologue: Languages of the World. Dallas, Texas: Lewis, M. Paul, Gary F. Simons, and Charles D. Fennig, 2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
- ↑ Del Moral, Rafael, Diccionario Espasa. Lenguas del mundo, Editorial Espasa Calpe, SA, Madrid, 2002
- ↑ Jerry Norman, 1988, p. 196
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandarí |