Mandarí

Mandarí
官話 guānhuà
	;
Altres noms	中文 zhōngwén, 國語 guóyǔ, 普通話 pǔtōnghuà, 標準華語 Biāozhǔn Huáyǔ
Tipus	llengua
Ús
Parlants	845 milions (2010)
Parlants nadius	918.000.000 (2019 )
Rànquing	1a
Parlat a	Hong Kong i Macau
Oficial a	República Popular de la Xina, República de la Xina (Taiwan) i Singapur
Autòcton de	Xina
Estat	República Popular de la Xina; Taiwan; Singapur; Indonèsia; Malàisia; comunitats xineses d'arreu del món
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües sinoaustronèsiques; llengües sinotibetanes; llengües sinítiques
Característiques
Sistema d'escriptura	escriptura xinesa
Codis
ISO 639-3	cmn
SIL	cmn
Glottolog	mand1415
Linguasphere	79-AAA-b
Ethnologue	cmn
ASCL	7104
IETF	cmn

El mandarí és una llengua sinítica. La varietat estandarditzada del mandarí és alhora la llengua oficial de la República Popular de la Xina i de la República de la Xina, així com de Singapur (on és cooficial amb l'anglès, el tàmil i el malai), i també és parlat a Indonèsia (Java i Bali), Malàisia (península de Malaca), Brunei, el Vietnam, Laos, Cambotja, Tailàndia, les Filipines, Mongòlia, Rússia (part asiàtica), Líbia, Maurici, Moçambic, Zàmbia, Estats Units, Canadà, Austràlia i el Regne Unit.^[1] És una de les sis llengües oficials de les Nacions Unides. Amb 845 milions de parlants^[1] (com a llengua materna, i 915 comptant els que l'utilitzen com a llengua vehicular)^[2] és, de fet, la llengua més parlada del món.

NomModifica

Les varietats del mandarí estàndards de la República Popular de la Xina i Taiwan es diuen "pǔtōnghuà" (普通话, parla comuna) i "guóyǔ" (国语, llengua nacional) respectivament. El terme xinès més general que abasta totes les varietats del mandarí, és "běifānghuà" (北方话, parla del nord) o "guānhuà" (官话, parla dels mandarins), els quals termes refereixen a tots els dialectes de la llengua, que és originària del nord i del sud-oest de la Xina.

Un rètol a Lishui insta la gent a parlar mandarí (traducció: "Parla mandarí correctament. És bo per a tu, per a mi i per a tothom.").

Els mandarins eren els antics alts funcionaris de la Xina; la llengua que empraven els mandarins per als assumptes oficials es va imposar en molts casos per tota la Xina en substitució de les llengües xineses locals, i és per això que aquesta llengua va rebre el nom xinès "guānhuà" (és a dir, la "llengua dels mandarins" i, per tant, l'"idioma mandarí").

FonologiaModifica

La síl·laba en mandarí distingeix entre un atac inicial consonàntic no obligatori, una aproximació mitjana possible entre l'atac i la vocal o diftong que fa de nucli sil·làbic, un nucli sil·labic obligatori i una final possible que és una nasal (excloent /m/) o una aproximant.

L'inventari del mandarí estàndard modern ve donat per:

	Bilabial		Labiodental	Alveolar		Retroflexa		Alveopalatal		Velar
Nasal	m			n						ŋ
Oclusiva	p	pʰ		t	tʰ					k	kʰ
Africada				ts	tsʰ	ʈʂ	ʈʂʰ	tɕ	tɕʰ
Fricativa			f	s		ʂ	(ʐ)¹	ɕ		x
Aproximant				l		ɻ¹		j	ɥ	w

/ɻ/ es transcriu sovint com a [ʐ] (una fricativa retroflexa sonora), tot i que aquesta transcripció diferent del fonema es deu a certa variació entre els parlants, en realitat ambdós al·lòfons s'han de considerar com el mateix fonema.

DialectesModifica

Distribució geogràfica històrica dels dialectes del mandarí.

El mandarí és la llengua xinesa més estesa, al centre, al sud-oest, al nord-oest, al nord-est xinès, raó per la qual actualment serveix de base per a definir la llengua estàndard. A causa de la important extensió que assoleix aquest bloc dialectal, existeixen diverses variacions regionals.

Dins del mandarí hi ha una gran variació fonològica, tant en la fonologia segmental com en la realització dels tons. El següent quadre reprodueix alguns dels pronoms personals:^[3]

	Estàndard Pequín	Mandarí SE Yángzhōu	Mandarí NE Xī'ān	Mandarí SW Chéngdū	Mandarí central Língbǎo
1a sing "jo"	uo³	o³	ŋə³	ŋo³	ŋɤ³
2a sing "tu"	ni³	liɪ³	ni³	ni³	ni³
3a sing "ell/ella"	t^ha¹	t^ha¹	t^ha¹	t^ha¹	t^ha¹
1a sg. gen. "meu"	uo³ tə	o³ tiɪ	ŋə³ ti	ŋo³ ni²	ŋɤ³ ti
1a plural "nosaltres"	uo³ mən	o³ məŋ	ŋə³ mẽ	ŋo³ ni²	ŋɤ³ mɛ̃

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 SIL International. «Chinese, Mandarin» (en anglès). Ethnologue: Languages of the World. Dallas, Texas: Lewis, M. Paul, Gary F. Simons, and Charles D. Fennig, 2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
↑ Del Moral, Rafael, Diccionario Espasa. Lenguas del mundo, Editorial Espasa Calpe, SA, Madrid, 2002
↑ Jerry Norman, 1988, p. 196

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandarí

[ethnologue-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 SIL International. «Chinese, Mandarin» (en anglès). Ethnologue: Languages of the World. Dallas, Texas: Lewis, M. Paul, Gary F. Simons, and Charles D. Fennig, 2014. [Consulta: 12 octubre 2014].

[2] Del Moral, Rafael, Diccionario Espasa. Lenguas del mundo, Editorial Espasa Calpe, SA, Madrid, 2002

[normanjerry-3] Jerry Norman, 1988, p. 196

[1]

[2]

[3]