El xukurú (Xucuru, Shukurú, Ichikile) és una llengua del Brasil extingida i poc certificada parlada pels xukurús. També es coneix com Kirirí, Kirirí-Xokó, Ichikile. Només es coneix per unes poques llistes de paraules i un esbós de Geraldo Lapenda (1962).[1]

Infotaula de llenguaXukurú
Tipusllengua, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deEstat de Bahia i Pernambuco Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües xukuruanes Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3xoo Modifica el valor a Wikidata
Glottologxuku1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuexoo Modifica el valor a Wikidata
IETFxoo Modifica el valor a Wikidata

Originalment es parlava a la serra de São José i al riu Meio, riu Capibaribe i riu Taperoa als estats de Pernambuco i Paraíba. Loukotka (1968) informa de les ubicacions més recents com Serra do Ororubá i Cimbres.[2]

Classificació modifica

Loukotka (1968) considera el xukurú com a part d'una petita família amb el paratió.[2]

Altres idiomes amb aquest nom modifica

Xukuru-Kariri és una varietat del xokó, que pot ser una llengua kariri. El nom Kiriri és compartit amb el dzubukuá, un altre idioma kariri, i pel katembrí. El nom "Kiriri-Xoko" es comparteix amb una altra varietat de Xokó.

Distribució modifica

Geraldo Lapenda (1962) va informar que els xukuru es van trobar principalment als assentaments de Canabrava i Brejinho a l'"aldeia" de Cimbres, Pesqueira. També es poden trobar assentaments a Cajueiro, Ipanema Velho, Caldeirão, Jitó, Lagoa, Machado, Sitio do Meio, Riacho dos Afetos, Trincheiras, Bem-te-vi, Santana, i São José. Encara que tradicionalment els xukurú ocupaven Serra do Ororobá, també es podien trobar a d'altres municipis de Pernambuco com Caruaru, Brejo da Madre de Deus, Belo Jardim, Sanharó, Poção, Pesqueira, i Arcoverde.[1]

Fonologia modifica

Consonants modifica

Consonants xukurú:[1]

p t k
b d g
f s ç h
v z
m n
l
r j

Vocals modifica

Vocals xukurú:[1]

i u
é [e] ó [o]
ê [ɛ] ô [ɔ]
a

El xukurú també té vocals nasalitzades. Lapenda (1962) transcriu les vocals nasalitzades com a Vn (vocal ortogràfica seguida de n).

Morfologia modifica

Els sufixos habituals a Xukuru inclouen -go, que forma verbs, adjectius i substantius, i -men, de significat incert.[1]

Vocabulari modifica

Vocabulari xucurú de Pompeu (1958),[3] citat de Curt Nimuendajú:[4][3]

Portuguès
(original)
Anglès
(traduït)
Xucurú
homem man xenúpre
mulher woman moéla
fogo fire intôa
água water teu
pedra stone kébra
cabeça head kreká
orelha ear bandulak
bôca mouth mãz
nariz nose korõzá
língua tongue izarágo
dente tooth ciladê
mão hand kereké
foot poyá
casa house sek
olho (olha) eye (see) pigó

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lapenda, Geraldo Calábria. 1962. O dialecto Xucuru. Doxa (Revista Oficial do Departamento de Cultura do Diretório Acadêmico da Faculdade de Filosofia de Pernambuco da Universidade do Recife), ano X, n. 10, p. 11-23.
  2. 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. 3,0 3,1 Pompeu Sobrinho, Thomaz. 1958. Línguas Tapuias desconhecidas do Nordeste: Alguns vocabulários inéditos. Boletim de Antropologia (Fortaleza-Ceará) 2. 3-19.
  4. Nimuendajú, Kurt. “Revista do Instituto Arqueológico, Histórico e Geográfico Pernambucano”. ns. 155, 158.