Xyston grec antic Ξυστόν ("llança", "javelina") era un tipus de llança de l'Antiga Grècia formada per un llarg bastó de fusta i dos extrems amb punta metàl·lica. Tenia doble punta de ferro, per poder usar l'altre cap si un es trencava. El pal mesurava de 3,5-4,25 mi probablement era agafada pel cavaller amb les dues mans. El xyston era empunyat per sota o per sobre del cap, presumiblement era una preferència personal.

Infotaula d'armaXyston
Tipusllança Modifica el valor a Wikidata

Tenia un eix de fusta tradicional i punta metàl·lica, amb un extrem estret. Estava fet amb fusta de corneller mascle, afinada als extrems per encabir-hi les puntes de ferro. La part central del pal era més estret i dinava la sensació d'una certa forma còncava al conjunt.

El corneller era un arbust comú als boscos de les muntanyes de Macedònia i més enllà, en una zona que va des dels Balcans fins a Síria, amb bosquets específics al mont Olimp, a Ftiotis, a Etòlia a l'Arcàdia i a Lacònia. S'usava aquesta fusta pels xyston per la seva elasticitat i duresa, que la feia molt resistent, tan per les llances com per les javelines i els arcs. Encara que la fusta s'utilitzés per aquesta llança tan llarga suportava el seu propi pes i no necessitava cap regruix per equilibrar-la.[1]

El xyston és esmentat generalment com una de les armes que portaven els hetairoi (Εταίροι), els «Companys» les forces de cavalleria de l'antiga Macedònia. Després de la mort d'Alexandre el Gran els hetairoi es van anomenar xystophoroi (Ξυστοφόροι) xystóforo en singular, literalment «portador de xyston»). En l'obra en grec La guerra dels jueus, l'historiador Flavi Josep fa servir el terme xyston per descriure la javelina llancívola romana, el pilum .[2]

ReferènciesModifica

  1. Markle, Minor M «The Macedonian Sarissa, Spear, and Related Armor». American Journal of Archaeology,, 81, 3, 1977, pàg. 323-339.
  2. Gaebel, Robert E. Cavalry Operations In The Ancient Greek World. Norman: University of Oklahoma Press, 2002, p. 182. ISBN 9780806133652. 

Vegeu tambéModifica