Yankee Doodle Dandy

pel·lícula de 1942 dirigida per Michael Curtiz

Yankee Doodle Dandy és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Curtiz el 1942. És la biografia de George M. Cohan. El títol original prové del cant patriòtic Yankee Doodle.

Infotaula de pel·lículaYankee Doodle Dandy
Yankee Doodle Dandy poster.jpeg
Fitxa
DireccióMichael Curtiz
Protagonistes
Director artísticCarl Jules Weyl
ProduccióHal B. Wallis
Jack Warner
William Cagney
Dissenyador de produccióCarl Jules Weyl modifica
GuióRobert Buckner
Edmund Joseph
no surten als crèdits:
Julius J. Epstein
Philip G. Epstein
MúsicaGeorge M. Cohan
Ray Heindorf
Heinz Roemheld
FotografiaJames Wong Howe
MuntatgeGeorge Amy
VestuariMilo Anderson
ProductoraWarner Bros. modifica
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1942
Durada126 min
Idioma originalanglès
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
GènereMusical
TemaSegona Guerra Mundial modifica
Lloc de la narracióWashington DC modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0035575 Filmaffinity: 538797 Allocine: 36527 Rottentomatoes: m/yankee_doodle_dandy Allmovie: v55692 TCM: 2191 TV.com: movies/yankee-doodle-dandy Modifica els identificadors a Wikidata

Antecedents i produccióModifica

La cançó The Yankee Doodle Boy (també "Yanqui Doodle Dandi") va ser una peça registrada per Cohan, una cançó patriòtica a mig camí entre la cançó lírica i la melodia de la guerra de la revolució, Yanqui Doodle. Altres tonades de Cohan a la pel·lícula són "Give My Regards to Broadway", "Harrigan ", "Forty-five Minutes from Broadway", "You're a Grand Old Flag" i "Over There".

Cagney va ser l'artista triat per interpretar el personatge, com a estatunidenc d'origen irlandès que era i per la seva facilitat en la cançó i la dansa que vol aquest paper. El seu estil únic, que mig canta, mig recita les cançons, reflecteix l'estil que Cohan mateix utilitzava. El seu estil natural de dansa i el seu físic s'adeien amb el de Cohan. Els diaris de l'època informaven que Cagney pretenia imitar conscientment l'estil cançó-i-dansa de Cohan, però interpreta la part normal de la pel·lícula en el seu propi estil. Encara que el director Curtiz era famós per ser dur, també donava una mica de llibertat als seus actors. Cagney i uns altres actors improvisaven una mica. Encara que la pel·lícula omet el fet que Cohan es va divorciar i tornar a casar, per exemple, i s'agafa algunes llibertats amb la cronologia de la vida de Cohan, el conjunt és prou acurat, així com el vestuari, i els passos de dansa que són de l'època original. A aquest esforç va contribuir significativament un antic soci de Cohan, Jack Boyle, que coneixia bé les produccions originals. Boyle també va surtir a la pel·lícula en alguns dels grups que ballaven.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yankee Doodle Dandy