Viquipèdia

Zhang Yimou

director de cinema xinès
(S'ha redirigit des de: Yimou Zhang)

Zhang Yimou (xinès tradicional: 張藝謀, xinès simplificat: 张艺谋, pinyin: Zhāng Yìmóu; Xi'an, 14 de novembre de 1951 o 2 d'abril de 1950 segons les fonts)[1][2] és un director de cinema, productor, escriptor i actor xinès,[3][4] amb una gran projecció internacional.[5][6]

Infotaula de personaZhang Yimou

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Xi'an (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia de Cinema de Pequín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, actor, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata
MovimentCinquena generació del cinema xinès Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaChen Ting (en) Tradueix
Gong Li Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0955443 Allocine: 5543 Allmovie: p117624 TCM: 212456 TMDB.org: 607
Musicbrainz: 1e5bf51a-d676-479e-9061-26bfcda37fd6 Discogs: 5494059 Modifica el valor a Wikidata

Forma part de la Cinquena Generació de cineastes xinesos, Doctor Honoris Causa de la Universitat de Boston i la Universitat Yale, i Professor Distingit de l'Acadèmia de Cinema de Pequín.[7] Va fer el seu debut com a director l'any 1988 amb Red Sorghum.[8]

Biografia modifica

Zhang Yimou prové d'una família pròxima al Kuomintang. El seu pare va combatre amb el grau de major en l'exèrcit nacionalista i el seu oncle va fugir a Taiwan amb Chiang Kai-shek després de la derrota contra els comunistes en la guerra civil xinesa, el 1949. A partir de la Revolució cultural el 1966, Zhang Yimou, obligat a aturar els seus estudis, marxa a treballar tres anys en una granja i a continuació set anys en un taller tèxtil. Durant aquest període, té una activitat de pintor i de fotògraf aficionat.

Quan es reobre la Universitat de cinema de Pequín l'any 1978, s'hi inscriu en la secció «preses de vista». Surt diplomat de la facultat l'any 1982, com Chen Kaige i Tian Zhuangzhuang, però ells en la secció «direcció». Tots tres són considerats com els caps de fila de la «cinquena generació», grup de cineastes xinesos que ha estudiat el cinema després de la Revolució cultural i que, influïts per la Nouvelle Vague francesa, reivindiquen més llibertat en la seva creació, per a continuació evocar l'herència maoista de manera crítica.[9]

Com a director de fotografia, treballa amb Chen Kaige a les seves dues primeres pel·lícules: Yellow Earth i The Big Parade.

El 1987, dirigeix el seu primer llargmetratge Red Sorghum (adaptació del Clan del sorgho de Mo Yan) que s'emporta l'Os d'or al Festival de Berlín el 1988.[5]

L'actriu Gong Li, que va ser la seva esposa fins al 1995, treballa en els seus set primers llargmetratges i roda de nou sota la seva direcció en la shakesperiana La maledicció de la flor daurada el 2006.

Zhang Yimou dirigeix nombroses pel·lícules, la majoria marcades per la gran bellesa de les imatges i per la crítica subjacent dels models històrics xinesos (el feudalisme imperial, la Revolució cultural, la República de Deng Xiaobing…). Ju Dou, Wives and Concubines (adaptació d'una novel·la de Su Tong), The Story of Qiu Ju (adaptació d'una novel·la de Chen Yuanbin) i To Live (adaptació d'una novel·la de Yu Hua) el fan conèixer a Occident i li permeten de guanyar nombrosos premis, tot i tenien problemes amb la censura.

Les seves pel·lícules es caracteritzen igualment per una estètica exòtica feta per meravellar els espectadors per la magnificència dels decorats i dels vestuaris.

Navegant sobre el renaixement del wu xia pian rellançat per Tigre i drac, dirigeix Hero on ha reunit el millor del cinema de Hong Kong: Jet Li, Maggie Cheung, Tony Leung Chiu-wai, Zhang Ziyi i Donnie Ien. La pel·lícula que és un èxit internacional, ha estat lloada pel treball del director de fotografia Christopher Doyle per la utilització dels colors, però alguns crítics occidentals li reprotxen el seu substrat ideològic que justifica el totalitarisme per assegurar l'estabilitat de l'imperi. Es tracta d'un gir en la carrera del cineasta que abandona el cinema d'autor per inscriure's en el gran espectacle d'efectes especials, seguit de La casa de les dagues voladores i La maledicció de la flor daurada. També s'ha criticat a Zhang Yimou d'abandonar el cinema contestatari per esdevenir el director oficial de la República xinesa.

Va ser escollit per concebre l'espectacle de la cerimònia d'obertura de les Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín. Succeeix a Steven Spielberg en aquest lloc, després que aquest últim es va retirar per protestar contra el no respecte dels drets humans en aquest país i contra la implicació del règim de Pequín en la guerra civil al Darfour.

El 2009, va dirigir A Woman, a Gun and a Noodle Shop que és un remake de Sang fàcil dels germans Coen.

Filmografia modifica

Premis modifica

Referències modifica

  1. ↑ Farquhar, Mary (May 2002). «Zhang Yimou». Senses of Cinema. Arxivat de l'original el 13 October 2010. 
  2. ↑ «Zhang Yimou | Biography, Credits, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2020].
  3. ↑ Tasker, Yvonne (2002). "Zhang Yimou" in Fifty Contemporary Filmmakers. Routledge Publishing, p. 412. ISBN 0-415-18974-8. Google Book Search. Retrieved 21 August 2008.
  4. ↑ (en xinès) Culture and History Vision. Integrated Media Center of the Hunan Provincial Committee of the Chinese People's Political Consultative Conference [Yuhua District, Changsha, Hunan], 626, 2022, pàg. 64–67. ISSN: 1672-8653.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Biografia de Zhang Yimou». [Consulta: 14 juny 2022].
  6. ↑ «Zhang Yimou - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà), 29-04-2022. [Consulta: 14 juny 2022].
  7. ↑ «张艺谋出任北京电影学院特聘教授».
  8. ↑ Jonathan Crow. «Zhang Yimou - Biography». Allmovie. [Consulta: 12 gener 2009].
  9. ↑ The Oxford handbook of Chinese cinemas. First issued as an Oxford University Press paperback, 2019, 2019. ISBN 978-0-19-005071-9. 
  10. ↑ Planas Penadés, Ricard,. Historia del cine chino. Primera edició: febrer 2019. ISBN 978-84-17418-45-8. 
  11. ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  12. ↑ Projectada durant el BCN Film Fest de 2022

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zhang Yimou
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zhang_Yimou&oldid=33343063»