Yunus Höyük

Yunus Höyük (pronunciat [junus højyc]) és un assentament al cim d'un turó al sud-est de Turquia a la frontera amb Síria, a la província de Gaziantep, al districte de Karkamış, als afores de les muralles de l'antiga ciutat de Karkemiš. A Yunus Höyük es van trobar ceràmiques de la cultura Halaf.

Yunus Höyük

Localització
Entitat territorial administrativa	Província de Gaziantep (Turquia)
36° 50′ 05″ N, 38° 00′ 48″ E
Tipus	Jaciment arqueològic

Història de l'excavació

Durant l'excavació a Karkemiš el 1913, Gregori Antoniou i Leonard Woolley van trobar ceràmica pintada feta a mà durant una inspecció al poble veí de Yunus. Aquestes troballes van cridar l'atenció dels excavadors, ja que fins ara es coneixia molt poc sobre la ceràmica pintada prehistòrica.

A continuació, es va obrir una àrea de 20 × 12 m amb la densitat de fragments més alta per tal de recuperar més ceràmica. Quan es va trobar prou ceràmica per a l'avaluació, Woolley va acabar l'excavació a Yunus. Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial no es van poder fer més excavacions, ni es va poder processar el material emmagatzemat in situ.

Datació

Ja durant les excavacions de 1913, Woolley sospitava d'una datació prehistòrica basada en la ceràmica. Els seus principals arguments van ser la tècnica de fabricació i el repertori de formes: la ceràmica estava modelada a mà, per tant, devia ser feta abans de la invenció del torn de terrissaire, i la forma més comuna era el bol, que Woolley va caracteritzar com el més forma primitiva de ceràmica. La ubicació estratigràfica de ceràmica comparable a Karkemiš va ser una altra pista de la cronologia relativa de Woolley, ja que la ceràmica de Karkemiš es va trobar a les capes més baixes i, per tant, més antigues.

A la dècada del 1970, Steven A. Leblanc i Patty Jo Watson, en un estudi comparatiu de la ceràmica Halaf, van situar Yunus Höyük a la cultura Halaf, que data entre el 5900 i el 5500/5000 aC.

Descobriments

Forns

Durant la breu excavació es van trobar estructures rodones i rectangulars de tova i terra batuda, que Woolley va interpretar com a forns, ja que tots contenien grans quantitats de cendres i fragments de ceràmica. Les estructures es van designar amb lletres consecutives de la A a la M, ometent les lletres C i I (B, G, E, F, H, J, L i M eren estructures rodones; A, D i K eren rectangulars). Les estructures es van solapar parcialment. Woolley va interpretar aquestes estructures com a forns d'un sol ús que eren enderrocats després de cada cocció per recuperar la ceràmica. Tanmateix, Watson i Leblanc desafien parcialment la interpretació de Woolley. Segons els plànols disponibles, algunes de les estructures rodones també podrien haver estat petits tholoi, és a dir, possiblement habitatges.

Indústria lítica

Els artefactes fets amb pedra es divideixen en artefactes de pedra tallada i polida. Les pedres tallades eren principalment de sílex, en petita part també d'obsidiana. La gamma d'eines està determinada per fulles de sílex i obsidiana. Tanmateix, també hi havia rascadors, ascles i nuclis fets només de sílex. Les pedres polides eren principalment falques de sabates, pedres perforades interpretades com a fusaioles de fus i formes geomètriques sense cap significat reconeixible.

Ceràmica

La ceràmica és la típica ceràmica Halaf. Es va fer a mà sense torn de terrissaire i es divideix en ceràmica gruixuda i fina en funció del seu tremp. La ceràmica gruixuda consisteix principalment en bols, mentre que la ceràmica fina també inclou tasses i gerres. La ceràmica fina és majoritàriament pintada, de vegades també decorada amb incisions; els motius són simètrics, simbòlics i naturalistes.

Bibliografia

• Campbell, Stuart «Rethinking Halaf Chronologies» (en anglès). Paléorient, 3(1), 2007, pàg. 103-136.
• Leblanc, Steven A.; Watson, Patty J. «A Comparativ Statistical Analysis of Painted Pottery from Seven Halafian Sites» (en anglès). Paléorient, 1(1), 1973, pàg. 117-133.
• Woolley, C. Leonard «The Prehistoric Pottery of Carchemish» (en anglès). Iraq, 1(2), 1934, pàg. 146-162.