Yunus Khoja
Yunus Khoja (Yunus Khan) fou governant de Taixkent i la seva regió. Probablement no era kazakh però va governar finalment sobre part dels kazakhs de la Gran Horda. La tradició el fa descendent del califa Abu Bakr as-Siddiq
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | 1801 Taixkent |
| Sepultura | Taixkent |
| Kan | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
Dels duzngars Taixkent va passar a la Xina que la va dominar fins vers el 1760. Després la ciutat no torna a ser esmentada a la història fins que ja hi governava Yunus i per això la seva personalitat és incerta. Com que es deia Khoja es suposa que forma parte dels khojas que van dominar cadascuna de les ciutats de la regió a aquesta època.
Taixkent estava dividida en quatre barris cadascun dels quals formava un estat independent, a vegades en guerra entre ells. Els habitants, sarts i altres ètnies, patien els freqüents atacs i saquejos dels kazakhs nòmades establerts a la rodalia o potser en algun dels barris. Yunus Khoja, segurament un khoja o Khwaja, un dels caps religiosos, governava al barri de Shaykantawr, potser des de l'evacuació xinesa de vers 1760. Vers el 1780 es va apoderar d'un dels altres barris i el 1784 ja dominava els quatre barris i va atacar als kazakhs de la regió que foren derrotats diverses vegades i sobre els quals va exercitar una cruel revenja, tallant el cap als presoners, amb els quals van fer piràmides (costum centreasiàtic); els lladres i saquejadors kazakhs, que no tenien la disciplina dels soldats, dubtaren llavors entre la por al càstig i la possibilitat de ser sotmesos a esclavatge per Yunus Khoja (ara Yunus Khan). Aquest es va apoderar de nombroses poblacions que havien estat durant anys en mans dels kazakhs i els va exigir submissió absoluta havent de restituir tot el que havien robat a Taixkent. Va promulgar lleis i va imposar una taxa sobre els ramats (per cada cent caps); molts kazakhs van poder entrar a l'exèrcit de Yunus.
El 1797 es va enfrontar a Narbuta Khan de Kokand al que va derrotar 1el 1799 i matar segurament el 1799. Yunus va fer llavors un atac a Kokand, aliat a Khodjend, però va fracassar davant Ura Tepe; no va aconseguir apoderar-se de cap de les dues i es va retirar a Taixkent. En una data entre 1803 i 1805 Yunus fou derrotat per Alim Khan de Kokand, i Taixkent ocupada temporalment. No se sap en quina data va morir però devia ser vers el 1805. El va succeir el seu fill Sultan Khoja.
Referències modifica
Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II division II. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.