Yves Nat

músic francès

Yves Nat (Besiers, 29 de desembre de 1890 - París 3 de setembre de 1956) fou un pianista i compositor francès.

Infotaula de personaYves Nat
Yves Nat.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Yves Philippe Avit Nat Modifica el valor a Wikidata
29 desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Besiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista, compositor
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPaul Rougnon Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOdette Gartenlaub, Adrienne Clostre, Jacques Loussier, Theo Bruins, Jeanne Landry i Germaine Mounier Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: d3af496b-9fa8-416f-b07e-ab8005b41190 Discogs: 1816350 Allmusic: mn0001576249 Find a Grave: 7161 Modifica el valor a Wikidata

Des de la seva infància revelà extraordinàries facultats musicals, tant en el piano com per la seva intuïció de compositor, fins a l'extrem de què als set anys ja donà el seu primer concert i als deu dirigí, en el teatre de la seva ciutat nadiua, una fantasia per a orquestra de la qual era l'autor.

Camille Saint-Saëns i Gabriel Fauré, de pas per Besiers restaren bocabadats davant de tant singulars aptituds, persuadiren a la seva família de fer-lo continuar els seus estudis en el Conservatori de Tolosa, que prosseguí després en el de París, on fou deixeble d'Emma Lou Diemer i Paul Rougnon, el 1907 conquerí un primer premi de piano. Presentat a Anglaterra el 1909 per Claude Debussy, l'èxit que va assolir allí marcà el principi de la seva brillant carrera.

Visità successivament Grècia, Àustria, Rússia, els Balcans i les dues Amèriques, sent acollit entusiàsticament per tots cantons i distingint-se sobretot en la interpretació de la música de Ludwig van Beethoven i Robert Schumann. Arran de la mort de Raúl Pugno, el 1913, fou sol·licitada la seva col·laboració per Eugène Ysaÿe per la continuació dels seus concerts de música de cambra, també va participar en moltes ocasions amb Jacob Thibaud i amb George Enescu en l'execució de sonates.

Des de 1934, en què fou nomenat professor del Conservatori de París, com a successor de Philip, es dedicà quasi exclusivament a l'ensenyança, devent-li la seva formació una legió de notables pianistes i compositors com l'argentí Roberto García Morillo, o[1] els francesos Pierre Sancan[2] i Pierre Derveaux.[3]

Com a compositor, les seves produccions més notables foren Préludes, una simfonia titulada L'Enfer, per cor i orquestra (1942), un concerto per a piano i orquestra 1942 i nombroses melodies.

Considerat com un dels pianistes més eminents des de principis de la segona dècada del segle XX fins a la seva mort, llurs sorprenents dots d'executant han restat enregistrades en gran nombre de discs que han assolit difusió universal, dedicats especialment a la interpretació de composicions de Schumann i altres grans mestres.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 488. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1270/71. (ISBN|84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 329. (ISBN 84-7291-226-4)