Yves Navarre
escriptor francès
Yves Navarre (Condom, Gascunya, 24 de setembre de 1940 - París, 24 de gener de 1994) fou un escriptor occità en francès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1940 Condòm (França) |
| Mort | 24 gener 1994 (53 anys) París |
| Causa de mort | suïcidi, sobredosi |
| Formació | Universitat de Lilla EDHEC Business School |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | René Navarre |
| Premis | |
| |
 | |
El tema de l'homosexualitat fou una constant en la seva obra[1] des de la seva primera novel·la, Lady Black (1971).
Va rebre el Premi Goncourt en 1980.[2]
Es va llevar la vida amb una sobredosi de barbitúrics.[3]
Obres
modifica- Lady Black,Flammarion, 1971.
- Evolène, Flammarion, 1972.
- Les Loukoums, Flammarion, 1973.
- Le Cœur qui cogne, Flammarion, 1974.
- Killer : roman, Flammarion, 1975.
- Plum Parade : vingt-quatre heures de la vie d'un mini-cirque, Flammarion, 1975.
- Niagarak, Grasset, 1976.
- Le Petit Galopin de nos corps, (publicat en 1977 per Robert Laffont), recentment reeditat amb un prefaci de Serge Hefez, coll. "Classiques H&O poche", Béziers : H&O, 2005. 10,8 x 17,8cm. 256 pages. ISBN 2-84547-109-2
- Kurwenal ou la Part des êtres, Robert Laffont, 1977.
- Je vis où je m'attache, Robert Laffont, 1978.
- Le Temps voulu, Flammarion, 1979.
- Portrait de Julien devant sa fenêtre, Robert Laffont, 1979; H&O, 2006.
- Le Jardin d'acclimatation, Flammarion, 1980.
- Romances sans paroles, Flammarion, 1982.
- Premières Pages, Flammarion, 1983.
- L'Espérance de beaux voyages, 1 : Eté-automne, Flammarion, 1984.
- Phénix, le paysage regarde, il·lustrat per Jean Dieuzaide i Lucien Clergue, P. Montel, 1984.
- Louise, Flammarion, 1985.
- Fête des mères, Albin Michel, 1987.
- Romans, un roman, Albin Michel, 1988
- Hôtel Styx, Albin Michel, 1989.
- Douce France, Québec, Leméac, 1990.
- La Terrasse des audiences au moment de l'adieu, Montréal, Leméac, 1990.
- Ce sont amis que vent emporte, Flammarion, 1991. Llibre on parla del SIDA.[4]
- La Vie dans l'âme, carnets , Montréal, Le Jour / VLB, 1992.
- Poudre d'or, Flammarion, 1993.
- Dernier dimanche avant la fin du siècle, Flammarion, 1994.
- La Ville Atlantique, Leméac/Actes Sud, 1996.
- Dialogue de sourdes, Nice, La Traverse, 1999.
- La Dame du fond de la cour, Leméac/Actes Sud, 2000.
- Avant que tout me devienne insupportable, H&O, 2006.
Teatre
modifica- Théâtre, 3 tomes, Flammarion, 1974, 1976, 1982.
Autobiografia
modifica- Biographie, Flammarion, 1981.
- Une vie de chat, Albin Michel, 1986.
- Un condamné à vivre s'est échappé, textes, entretiens et poèmes, amb Pierre Salducci, Hull [Québec], Vents d'Ouest, 1997.