Yvonne Desportes
Yvonne Desportes (Coburg, 18 de juliol de 1907 - París, 29 de desembre de 1993) va ser una compositora francesa.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1907 Coburg (Alemanya) |
| Mort | 29 desembre 1993 (86 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris École Normale de Musique de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, professora de música |
| Ocupador | Conservatoire de Paris Lycée Jean de La Fontaine |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Paul Dukas, Maurice Emmanuel i Jean Gallon |
| Família | |
| Cònjuge | Ulysse Gemignani |
| Fills | Vincent Gemignani |
| Pare | Émile Desportes |
Premis | |
    | |
Biografia modifica
Filla del director d'orquestra i compositor Émile Desportes. Va estudiar al Conservatori de París, on va tenir professors com Jean i Noël Gallon, Yvonne Lefébure i Alfred Cortot per a piano, i Marcel Dupré i Paul Dukas per composició.[1] L'any 1932 va guanyar el Prix de Rome amb la cantata Le Pardon. Aquesta cantata va ser guardonada especialment per la seva estructura cíclica unificada.[2]
El 1943 va esdevenir professora del Conservatori de París, lloc on ensenyaria durant 35 anys. Primer va donar classes de solfeig (del 1943 al 1959), i uns anys més tard, al 1943, també donaria lliçons de contrapunt i fuga fins a l'any 1978. Va esdevenir una reconeguda professora, i va publicar diversos treballs relacionats amb la pedagogia, tant de vessant teòric (harmonia i solfeig) com pràctic.[2]
Tot i el seu vessant docent, també va mantenir una prolífica carrera com a compositora, i va escriure unes 500 obres.[2] Va compondre en diversos gèneres, però la seva major producció va ser instrumental (per exemple, va compondre 3 simfonies), però especialment té molta música de cambra per a vent i percussió.[1]
Quant a l'estil, les seves composicions es caracteritzen per ser vives, brillants, descriptives i amb un toc d'humor.[1] Va rebre la influència de la intensitat de Stravinski i del Grup dels Cinc, i va intentar allunyar-se de l'estil més transparent del neoclassicisme francès. La seva imaginació musical, que abastava una gran varietat de combinacions i recursos de so, com el so electrònic, va ser elogiada per Jacques Chailley.[2]
La majoria dels seus treballs es van interpretar àmpliament, i de fet, van ser transmesos per la ràdio francesa, però tot i això encara segueix sent subestimada com a compositora d'òpera.[2] L'any 1939 va compondre la seva primera òpera titulada Maître Cornélius. Va ser acceptada per l'Òpera de París, però després de l'Alliberament de París es va rebutjar i no es va representar. Millor sort va córrer la seva segona òpera, Le forgeur de merveilles, que va ser acceptada per l'Òpera de Lió i es va transmetre per la ràdio francesa el 30 de juny de 1967, dirigida per Jean Giraudeau.[3]
Yvonne Desportes podria ser després de Lili Boulanger una de les dones compositores més importants la seva generació.[2]
Selecció d'obres modifica
Música escènica modifica
- Trifaldin (ballet), 1934
- Le rossignol et l'orvet (scène lyrique, G. Cherau), 1936
- Les sept péchés capitaux (ballet), 1938
- Maître Cornélius, 1939–40
- La farce du carabinier, 1943
- La chanson de Mimi Pinson (opérette), 1952
- Symphonie (ballet mécanique), 1961
- Le forgeur de merveilles, 1965
Orquestra modifica
- Variations symphoniques (piano i orquestra), 1942
- Caprice champêtre (violí i orquestra) 1995
- A bâtons rompus (concert per a percussió i orquestra), 1957
- 3 simfonies, 1958, 1964, 1969
- Le tambourineur (concert per a percussió i orquestra), 1960
- L'exploit de la coulisse (concert per a trombó i orquestra), 1969
- Variations sur le nom de Beethoven, 1974
Vocal modifica
- Le pardon (cantata), 1932
- Requiem, 1950
- Ambiances, 1962
- Discordances, 1966
- Les importuns familiers, 1967
- Le bal des onomatopées, 976
Cambra modifica
- Aubade (flaura, violí, viola i clavicèmbal), 1946
- Divertissement (4 saxos i piano), 1948
- Vision cosmique (3 percussions), 1963
- Idoles au rebut (piano), 1975
- Plein air (4 saxos), 1975
- Sérénade exotique (octet de vent), 1975
- Per sa pia (percussió, saxo i piano), 1978
Bibliografia modifica
- BRISCOR, James R. "Desportes, Yvonne" [en línia]. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, [Octubre 2016] Disponible en: <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/07641>.
- LOUVIER, Alain. "Desportes, Yvonne."[en línia] The New Grove Dictionary of Opera. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, [Octubre 2016] Disponible a : <{{format ref}} http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/O007001.>
- LOUVIER, Alain i ANDRIEUX Françoise (1994). "Desportes, Yvonne".The New Grove dictonary of women composers.MacMillan: Londres.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 LOUVIER, Alain i ANDRIEUX Françoise (1994). "Desportes, Yvonne".The New Grove dictonary of women composers.MacMillan: Londres
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 BRISCOR, James R. "Desportes, Yvonne" [en línia]. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, [Octubre 2016] Disponible a:<{{format ref}} http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/07641>
- ↑ LOUVIER, Alain. "Desportes, Yvonne."[en línia] The New Grove Dictionary of Opera. Grove Music Online. Oxford Music Online. Oxford University Press, [Octubre 2016] Disponible a : <{{format ref}} http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/O007001.>