Yvonne Loriod

músic francesa

Yvonne Loriod (Houilles, Seine-et-Oise, França, 20 de gener de 1924 - Saint-Denis, 17 de maig de 2010) fou una pianista francesa. La seva germana Jeanne Loriod (1928-2001), també fou una celebrada intèrpret, en aquest cas d’un instrument electrònic anomenat “onde Martenot”, amb el qual va estrenar nombroses obres de compositors francesos de la segona meitat del segle XX. També va exercir com a professora del Conservatori de París.

Infotaula de personaYvonne Loriod
Loriod Caen.jpg
Biografia
Naixement20 de gener de 1924 Houilles (Seine-et-Oise)
Houilles (França)
Mort17 de maig de 2010
Saint-Denis (França)
Dades personals
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
OcupacióPianista
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París (1967–1989)
Hochschule für Musik Karlsruhe (en) Tradueix (1958–)
Conservatoire de Paris
EstilClàssic
ProfessorsLazare-Lévy, Marcel Ciampi, Darius Milhaud i Olivier Messiaen
AlumnesNicholas Angelich, Pierre-Laurent Aimard, Gilbert Amy, Michel Béroff, George Benjamin, Miguel Ángel Estrella, Mikhail Rudy, Michaël Levinas, Gilles Tremblay, Roger Muraro, Catherine Collard, François Weigel, Jay Gottlieb, Matthieu Gonet, Pascal Gallet i Bruno Peltre
Influències
Messiaen-Boulez
InstrumentPiano
DiscogràficaADES - FORLANE - EMI
Artistes relacionatsOlivier Messiaen espòs i compositor
Família
CònjugeOlivier Messiaen (1961–)
GermansJeane Loriod

Musicbrainz: 755f2d93-e9bb-4dbd-841c-9e8e639d4edf Discogs: 502823 Allmusic: mn0002182019
Modifica les dades a Wikidata

Des de la infància inicià els estudis musicals i amb molt pocs anys realitzà diverses aparicions en públic. Fou deixeble, en el Conservatori de París, de Jean-Pierre Calvet, Frank Ciampi, Georges Caussade i d’Olivier Messiaen, amb el qual es casaria alguns anys més tard. A través del seu marit coneixeria als grans compositors francesos de la seva època, entre ells Pierre Boulez i Darius Milhaud.

Va estrenar la major part de les obres del seu marit, que li dedicà partitures com “Visions de l’Amen” (1943) o “Vint mirades del Nen Jesús” (1945). També va estrenar obres d’altres contemporanis seus, com Boulez, Serge Nigg, André Jolivet o Charles Chaynes. De fet, en el seu repertori habitual predominaven sobretot les obres de compositors del segle XX, encara que també interpretava habitualment obres de compositors com Wolfgang Amadeus Mozart o Ludwig van Beethoven.

Entre 1967 i 1989 fou professora en el Conservatori de París. També va desenvolupar la seva activitat docent en altres ciutats, com Karlsruhe i Darmstadt. A més va realitzar gires de concerts en països com Alemanya, Àustria, Estats Units, etc.

Discografia seleccionadaModifica

  • Isaac Albéniz: Iberia n.º 1,3,5,8,12, ADES
  • Manuel de Falla: Noches en los jardines de España, amb l’Orquestra de l’Òpera de París dirigida per Manuel Rosenthal ADES
  • Olivier Messiaen: Quatuor pour la fin du monde, Tèeme et Variations per a violí i violoncel, amb Poppen (violí), Fischer-Dieskau (violoncel) EMI
  • Olivier Messiaen: Turangalila Symphonie, Trois petites Liturgies de la presence Divine, amb Loriod, Froment i l’Ensemble Instrumentale de Grenoble dirigida per Sam Cardon FORLANE

BibliografiaModifica