Zèfir

personificació del vent de l'oest
No s'ha de confondre amb safir.

Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri. És el fill d'Astreu (o d'Èol) i d'Eos.

Infotaula personatgeZèfir

Modifica el valor a Wikidata
Tipusvents Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPodarge Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCloris i Iris Modifica el valor a Wikidata
MareEos Modifica el valor a Wikidata
PareAstreu Modifica el valor a Wikidata
FillsAurai, Eros, Bali, Xantos, Karpos, Aríon i Potos Modifica el valor a Wikidata
GermansBòreas, Euros i Notos Modifica el valor a Wikidata
Zèfir i Flora, per William Adolphe Bouguereau (1875)

Era considerat el més suau i benigne, especialment des que s'enamorà de Cloris, deessa de la primavera, que apaivagà el seu caràcter. De la seua unió va néixer Carpo.

També s'enamorà de Jacint, però el noi preferia l'amor d'Apol·lo i, segons expliquen, el va matar per gelosia desviant un disc que Apol·lo havia llançat.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 221.