Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752). Amb prou feines se sap res de la seva vida abans de ser coronat papa. En els primers anys del pontificat, Zacaries va aconseguir que els llombards (poble germànic que va ocupar el nord de l'actual Itàlia), tornessin algunes ciutats a l'Església.
.jpg) (741, Santa Maria Antiqua)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 679 Santa Severina (Imperi Romà d'Orient) |
| Mort | 15 març 752 (72/73 anys) Roma (Imperi Romà d'Orient) |
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 91è Papa | |
| 14 desembre 741 – 15 març 752 ← Gregori III – Papa Esteve → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Consagració | Sisinnio |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 15 de març |
Fora de la península Itàlica, Zacaries va contribuir a fer que Pipí el Breu, destronés a Khilderic III, últim rei merovingi. Pipí el breu, majordom de palau, era l'home fort que governava en la pràctica al poble franc, i Khilderic III un rei dèbil amb el qual s'acabaria el llinatge de Clodoveu. En aquesta situació, per legitimar la seva planejada usurpació del tron, Pipí el Breu va fer al papa una comprometedora consulta carregada en aparença d'ingènua recerca de la conducta ortodoxa: «Qui ha de ser el rei dels francs? Aquell que exerceix la reialesa en la pràctica o aquell que l'ostenta nominalment?». El papa va acabar la qüestió amb aquest veredicte «Qui ho és de fet, sigui-ho de dret».[1]
Així va néixer una forta relació de vincles polítics i religiosos entre el papat i la dinastia carolíngia, fundada per Pipí. Zacaries va enviar l'arquebisbe Bonifaci perquè coronés Pipí el Breu com a rei dels francs en nom seu.
Obres civils modifica
Zacaries va fer erigir l'església original de Santa Maria sopra Minerva sobre un antic temple dedicat a Minerva, a prop del Panteó. També va restaurar el palau del Laterà, molt decaigut, i va traslladar la relíquia del cap de Sant Jordi a l'església de San Giorgio al Velabro.
A Roma hi havia alguns mercaders venecians que compraven esclaus per a vendre'ls als regnes musulmans de l'Àfrica. Sembla que Zacaries va prohibir aquest tràfic, després de comprar els esclaus i donar-los a llibertat.[2][3][4]
Referències modifica
- ↑ Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Butler, Alban. «Zachary, Pope and Confessor». A: The Lives of the Fathers, Martyrs, and Other Principal Saints. III. Dublín: James Duffy, 1866.
- ↑ Stefan K. Stantchev Spiritual Rationality: Papal Embargo as Cultural Practice. Oxford University Press, 3 Jul 2014, p. 28. ISBN 9780191009235.
- ↑ Annali d'Italia: Dall'anno 601 dell'era volare fino all'anno 840, by Lodovico Antonio Muratori, Giuseppe Catalani, Monaco (1742); page 298.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Zacaries |