Zambezi
El Zambezi (en anglès Zambezi, en portuguès Zambeze) és un riu de l'Àfrica Austral.
| |||||
Tipus | Riu principal ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
País de la conca | Angola ![]() | ||||
Localització | Zàmbia | ||||
Final | |||||
Localització | al canal de Moçambic (oceà Índic) | ||||
Desembocadura | oceà Índic ![]() | ||||
| |||||
Afluent | Riu Kafue, Riu Luangwa, riu Shire, Riu Cuando, Manyame River (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Conca hidrogràfica | conca del Zambezi ![]() | ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 2.574 (![]() | ||||
Travessa | Angola, Zàmbia Namíbia, Zimbàbue, Malawi, Tanzània i Moçambic | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 1.570.000 km² ![]() | ||||
Mesures i indicadors | |||||
Cabal | 7.000 m³/s ![]() | ||||
Neix a Zàmbia, a tocar de les fronteres d'Angola i de la República Democràtica del Congo; passa per la província angolesa de Moxico i torna a Zàmbia on, seguint la direcció nord-sud, travessa la part occidental del país (la plana de Barotseland); després agafa la direcció oest-est i fa de frontera entre Zàmbia i Namíbia i després entre Zàmbia i Zimbàbue, i finalment creua Moçambic d'oest a est per desguassar al canal de Moçambic (oceà Índic), on forma un enorme delta.
És el quart riu més llarg de l'Àfrica, després del Nil, el Congo i el Níger. Té una longitud de 2.750 km. La seva conca fa 1.330.000 km². Les pluges que l'alimenten es concentren entre novembre i març. El seu cabal mitjà és relativament modest, entre 2.000 i 3.000 m³/s, però va arribar als 32.800 m³/s el febrer del 1956.
Els afluents principals són el Kabompo, el Lungwebung, el Cuando, el Kafue, el Luangwa i el Shire, emissari del llac Malawi.
Meravelles naturals Modifica
La part més espectacular del seu recorregut són les cascades Victòria, les més grans del món, amb 1.708 metres d'amplada i un desnivell de més de 120 m. La UNESCO declarà les cascades Patrimoni de la Humanitat el 1989.
Al Zambezi, a banda de les cascades Victòria, se’n troben d'altres com les de Chavuma, a la frontera entre Zàmbia i Angola, i les de Ngonye, a prop de Sioma, a la regió occidental de Zàmbia.
Producció hidroelèctrica Modifica
És força important i es concentra als pantans de Kariba (utilitzat per Zàmbia i Zimbàbue) i Cahora Bassa, a Moçambic, que alimenta d'energia la República de Sud-àfrica, especialment Johannesburg. Hi ha una central elèctrica més petita a les cascades Victòria.
Crisi climàtica Modifica
A causa de la sequera que patia la zona, la pitjor des de feia un segle, el desembre de 2019 el cabalós riu Zambezi i les espectaculars cascades Victòria van quedar sota mínims, i l'habitual caiguda d'aigua des de més de 100 metres de desnivell va reduir-se a un rajolí en alguns punts, oferint una imatge de desolació en el moment en què la regió entrava en l'estació de pluges.[1] Tot i que aquestes encara havien d'arribar, els nivells d'aigua a les cascades s'havien reduït al seu nivell més baix en els darrers 25 anys, i el cabal mitjà havia decrescut un 50%, repercutint negativament en les granges locals i el subministrament d'energia, entre d'altres.[2] L'Autoritat del Riu Zambezi va assegurar que aquest no tenia el cabal tan baix des del 1995, molt per sota de la mitjana històrica, i fins i tot Edgar Chagwa Lungu, el president de Zàmbia, va parlar de "recordatori cru del que provoca el canvi climàtic", malgrat la prudència dels científics a l'hora de trobar-hi una única causa, ja que les sequeres són recurrents en aquella zona.[1] Tot i així, hi ha avisos que podria arribar a assecar-se si no es prenen mesures urgents per tal d'evitar-ho.[2]
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Les cascades Victòria es buiden i es queden en un rajolí d'aigua». Ara, 10-12-2019 [Consulta: 10 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Wharton, Jane «World famous Victoria Falls all but dries up in devastating drought» (en anglès). Metro, 05-12-2019 [Consulta: 11 desembre 2019].
Bibliografia Modifica
- Livingstone, David: The Zambezi Expedition of David Livingstone, 1858-1863: Vol.1: The Journals; Vol.2: The Journals Continued, with Letters and Despatches Therefrom.; ed. John Peter Richard Wallis. 1956. 2 vols.