Viquipèdia

Zbigniew Preisner

compositor polonès

Zbigniew Preisner (nascut com Zbigniew Antoni Kowalski, Bielsko-Biała, Polònia, 20 de maig de 1955) és un compositor polonès, compositor de nombroses bandes sonores per al cinema. És conegut pel seu treball en els films del director Krzysztof Kieślowski.[1] Ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit a la Cultura – Gloria Artis així com la Creu de Cavaller de l'Orde de Polonia Restituta. És membre de l'Acadèmia de cinema francès.[2]

Infotaula de personaZbigniew Preisner
Zbigniew Preisner (cropped).JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Zbigniew Kowalski Modifica el valor a Wikidata
20 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Bielsko-Biała (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsVan den Budenmayer Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Jagellònica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor de bandes sonores, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Classics Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webpreisner.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006237 Allocine: 41284 Allmovie: p107016
Facebook: Zbigniew-Preisner-219716348081 Instagram: zbigniew_preisner_official Spotify: 3gGbSXSwHWmrUBIG9IUAau Musicbrainz: d229ee11-fc4e-4a1c-8e0a-1e8f84950532 Songkick: 189676 Discogs: 77988 Allmusic: mn0000964911 Deezer: 8059 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Preisner va néixer el 20 de maig de 1955 a Bielsko-Biała, una ciutat del sud de Polònia. Va aprendre per si mateix a tocar guitarra i piano. Sense educació formal en música, escoltava i transcrivia fragments d'àudio. Va estudiar filosofia e història en Cracòvia. El seu estil composicional representa una forma distintiva del neo-romanticisme tonal. Paganini i Jean Sibelius són reconegudes influències.[3]

ObraModifica

Preisner és més ben conegut per la música que va compondre per a les pel·lícules dirigides pel també polonès Krzysztof Kieślowski. La seva Cançó per la unificació d'Europa, basada en el primer capítol de la Primera epístola als corintis de sant Pau, se li atribueix al personatge Patrice De Courcy en la primera part de la trilogia Tres colors: Blau, i exerceix un paper important al llarg de la pel·lícula. La seva música per a la tercera part de la trilogia (Tres colors: Vermell) inclou dues versions (en francès i en polonès) per a un poema de Wisława Szymborska, poetessa guanyadora del premi Nobel de Literatura.[4] Després de treballar amb Kieślowski a Tres colors: Blau, Preisner va ser contractat pel productor Francis Ford Coppola per a escriure la banda sonora de The Secret Garden, dirigida per Agnieszka Holland. També ha col·laborat amb altres directors de cinema, i va guanyar un César en 1996 pel seu treball a Elisa, de Jean Becker. Dos anys abans havia guanyat aquest mateix premi per la seva labor a Tres colors: Vermell. En 1997, va ser guardonat amb l'Os de Plata al 47è Festival Internacional de Cinema de Berlín, per Øen i Fuglegaden.[5]

El 1998 va estrenar Requiem dla mojego przyjaciela, concebuda originalment com una obra narrativa escrita per Krzysztof Piesiewicz i dirigida per Kieslowski, però que es va convertir en un memorial a Kieslowski després de la mort del director. Preisner va compondre el tema musical per a People's Century, un documental de 26 capítols realitzat conjuntament en 1994 per la BBC i la PBS. A més, va treballar amb el director Thomas Vinterberg per a la pel·lícula It's All About Love, estrenada en el 2003. Va proporcionar l'orquestració per a l'àlbum de David Gilmour, On An Island. Silence, Night and Dreams és una obra a gran escala per a orquestra, cor i solistes, basada en textos del Llibre de Job. El primer enregistrament es va llançar en el 2007 amb la vocalista de Madredeus, Teresa Salgueiro, i amb el nen soprano Thomas Cully, de Libera.[1]

La Lacrimosa del seu Requiem dla mojego przyjaciela sona de forma prominent a la pel·lícula L'arbre de la vida, de Terrence Malick, ganadora de la Palma d'Or al 64è Festival Internacional de Cinema de Canes (2011). El Dies Irae del Requiem apareix a la pel·lícula La grande bellezza, de Paolo Sorrentino[6] i en la segona temporada de la sèrie The Crown.[7]

Van den BudenmayerModifica

Van den Budenmayer és un compositor neerlandès fictici del segle XVIII creat per Preisner i pel director de cinema Krzysztof Kieślowski. Preisner va dir que Van den Budenmayer és un pseudònim que ell i Kieślowski van inventar «perquè tots dos estimem als neerlandesos». La música del suposat compositor neerlandès exerceix un paper molt important en quatre films de Kieślowski: Dekalog (1988), La Double vie de Véronique (1991), Tres colors: Blau (1993) i Tres colors: Vermell (1994).

ComposicionsModifica

Treballs orquestralsModifica

Música per solistaModifica

Bandes sonoresModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 (en anglès) Ficha de Silence, Night and Dreams en emiclassics.com Consultat el 30 de juny de 2011.
  2. ↑ «Zbigniew Preisner - Biography».
  3. ↑ musicolog.com. «Zbigniew Preisner».
  4. ↑ «Zbigniew Preisner». .
  5. ↑ «Berlinale: 1997 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2013-11-11.
  6. ↑ «The Great Beauty». Allmusic.
  7. ↑ «The Crown». Tunefind.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zbigniew_Preisner&oldid=31202178»