Dirigible

(S'ha redirigit des de: Zepelí)
Per a altres significats, vegeu «Zeppelin (desambiguació)».

Un dirigible és un aeròstat que gaudeix de propulsió pròpia i de la capacitat de maniobrar.[2]

Un zepelí[1] NT modern

TecnologiaModifica

Una aeronau o dirigible és més lleuger que l'aire i es propulsa a través d'aquest mitjançant l'ús de timons i propulsors (com ara motors amb hèlix). A diferència d'altres aeronaus com poden ser els avions d'ala fixa o els helicòpters, la força de sosteniment que els enlaira no prové de les ales, sinó de la força ascendent produïda per la gran quantitat de gas més lleuger que l'aire.

Segons el principi d'Arquimedes, tot cos submergit en un fluid rep una força de baix cap a dalt equivalent al pes del fluid desplaçat. Resulta obvi que el dirigible, un cos immers en la barreja de gasos que conté l'aire, rebrà una força ascensional resultant (P) equivalent al pes d'aire ocupat pel seu volum (V), menys el pes de la seva estructura i la seva càrrega (Q);

Si   representa el pes específic del gas utilitzat per omplir els dipòsits del dirigible, i   el de l'aire, llavors:

 
 
Vaixell aeri de Francesco Lana de Terzi
 
Travessa del Canal de la Mànega per Blanchard l'any 1785
 
Un model de l'aeronau de Giffard al London Science Museum

HistòriaModifica

L'any 1670 el jesuïta Francesco Lana de Terzi, considerat per diversos autors el "pare de l'aeronàutica",[3] va publicar la descripció d'un "vaixell aeri" sostingut per quatre esferes de coure de les quals s'hauria extret l'aire. Aquest disseny no és factible, ja que el buit dins les esferes provocaria que es col·lapsessin; excepte si tinguessin un gruix suficient per resistir la pressió de l'aire, però aleshores serien massa pesants per flotar. Tot i això el principi de disseny per aconseguir una aeronau capaç d'enlairar-se va ser influent en dissenys futurs.[4]

Un disseny més pràctic i semblant als dirigibles moderns va ser descrit pel tinent de l'exèrcit francès Jean Baptiste Marie Meusnier en un article titulat "Mémoire sur l'équilibre des machines aérostatiques" (Memòria sobre l'equilibri de les màquines aerostàtiques) presentat el 3 de desembre de 1783. L'any següent va publicar dibuixos pintats en aquarel·les d'un dirigible amb una coberta que contenia diversos balons a l'interior, amb capacitat de regular l'altitud de l'aparell. A la part inferior en penjava l'habitacle, de forma allargada i forma de buc de vaixell per si es veia forçat a aterrar a l'aigua. La propulsió proposada era amb tres hèlixs d'accionament manual i un timó posterior en forma de vela. L'any 1784 Jean-Pierre Blanchard va equipar un globus aerostàtic amb una hèlix manual, el primer exemple aplicat d'una aeronau propulsada. Ell mateix va travessar l'any 1785 el Canal de la Mànega en un baló equipat d'ales que podien batre en ser accionades mecànicament i una cua per a variar la direcció, una configuració semblant a la d'un ocell.[5]

L'any 1852 Henri Giffard va esdevenir la primera persona a fer un vol en un aparell amb propulsió de motor. Va pilotar durant 27 km un dirigible que ell mateix havia dissenyat, amb propulsió d'hèlix accionada per una màquina de vapor.[6]

El 1884, els francesos Renard i Krebs van realitzar amb el La France el primer vol circular en un dirigible, un circuit de 8 km enllestit en 23 minuts de vol. El brasiler Júlio César Ribeiro de Sousa va acusar Renard d'haver-li plagiat els plànols del seu prototip Victoria, fabricat tres anys enrere a París.[7]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Dirigible». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «dirigible». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Francesco Lana-Terzi, S.J. (1631-1687); The Father of Aeronautics». [Consulta: 24 juliol 2010].
  4. «Would a balloon filled with vacuum instead of helium float?». [Consulta: 24 juliol 2010].
  5. Winter & Degner (1933), pp. 26–27.
  6. Winter & Degner (1933), p. 36.
  7. «O pioneiro da aeronáutica» (en portuguès). Pesquisa, núm. 69, octubre 2001.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica