Ziri ibn Manad
Ziri ibn Manad (àrab: زيري بن مناد, Zīrī ibn Manād) (mort en 972) fou el cap de les forces amazigues sanhadja al Magrib, partidari del califa fatimita.
Biografia | |
---|---|
Naixement | mil·lenni I ![]() |
Mort | 971 (Gregorià) ![]() |
Religió | Islam ![]() |
Activitat | |
Ocupació | militar ![]() |
Família | |
Fills | Bulugguín ibn Ziri, Zawi ibn Ziri ![]() |
L'any 940, amb autorització del califa fatimita, va fundar un principat a Ashir (uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger) per fer front a possibles atacs dels amazics zanata de la confederació dels maghrawa, enemics dels fatimites i aliats dels omeies de Còrdova. Fou Ziri qui va deslliurar Mahdia, la capital fatimita, que estava a punt de caure en mans del rebel kharigita Abu-Yazid (setembre del 945). Quan uns anys després el califa al-Muïzz se'n va anar a Egipte, i com a premi a la lleialtat de Ziri, va donar al seu fill Bulugguín ibn Ziri el govern d'Ifríqiya i de tots els territoris del Magrib que pogués arrabassar als zanata. Ziri va morir el 972.[1][2][3][4][5]
Referències
modifica- ↑ Britannica Educational Publishing. The History of Northern Africa. Britannica Educational Publishing, 1 October 2010, p. 47. ISBN 978-1-61530-397-7.
- ↑ Robert Fossier. The Cambridge Illustrated History of the Middle Ages. Cambridge University Press, 29 May 1997, p. 197. ISBN 978-0-521-26645-1.
- ↑ Heinz Halm. Der Nahe und Mittlere Osten. BRILL, 1996, p. 399. ISBN 90-04-10056-3.
- ↑ Messier, Ronald A.; Miller, James A. (2015). The Last Civilized Place: Sijilmasa and Its Saharan Destiny. University of Texas Press. ISBN 9780292766655
- ↑ Pellat, Charles (1991). "Midrār". In Bosworth, C. E.; van Donzel, E. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, New Edition, Volume VI: Mahk–Mid. Leiden: E. J. Brill. ISBN 978-90-04-08112-3