Zona econòmica exclusiva

Segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, una zona econòmica exclusiva, també coneguda com a mar patrimonial és l'àrea del mar sobre la qual un Estat té drets especial sobre l'exploració i l'ús dels recursos marítims. S'estén des del límit exterior del mar territorial una distància de dues-centes milles nàutiques (370,4 km), que es mesuren a partir de les línies de base i de manera perpendicular a aquestes. L'excepció són els casos en què les zones econòmiques exclusives se sobreposen; és a dir, que les línies de base de costa entre dos estats són a menys de 400 milles nàutiques de distància. Quan això és el cas, els Estats mateixos han de delimitar-ne les fronteres, de llurs zones econòmiques exclusives.[1] En termes generals, qualsevol punt sobre una àrea de sobreposició passa a l'Estat més proper.[2] Els Estats també tenen el dret al llit marí fins a 350 milles nàutiques des de la costa, si aquesta s'estén més enllà de la zona econòmica exclusiva, tot i que no en forma part.

Les zones econòmiques exclusives dels Estats del món, en blanc

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zona econòmica exclusiva
  1. William R. Slomanson, 2006. Fundamental Perspectives on International Law, 5th edn. Belmont, CA: Thomson-Wadsworth, 294.
  2. Convenció de les Nacions Unides sobre el dret al mar.