Carrer de vianants

Un carrer de vianants és aquell espai urbà on el trànsit vehicular està prohibit, prevalent la circulació de vianants.^[1]

Es troba principalment en els grans centres urbans. Els carrers de vianants solen ser, sovint, les vies comercials i de serveis de les ciutats. Encara que el seu ús està reservat als vianants, sovint també s'hi permet circular a les bicicletes.^[1]

Història modifica

Es van adoptar en primer lloc per a facilitar el moviment dels vianants en els centres històrics de les ciutats, grans i petites. D'allà es van escampar a les zones comercials i llavors es van veure dos avantatges més en el fet que hi ha menys pol·lució de l'aire i el soroll ambiental és menor a causa de l'absència de trànsit.^[2]

És per això que en moltes ciutats del món han anat aplicant la política d'estendre aquestes zones on està prohibit el trànsit al conjunt de les zones de més gran densitat comercial, amb els objectius suara esmentats:^[3]^[4]

Reduir la pol·lució de l'aire.^[5]
Reduir la pol·lució acústica.
Facilitar el moviment de vianants .^[6]^[7]

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 www.Racc.es Criterios De Movilidad / Las zonas peatonales. Consultado el 11 de octubre de 2013.
↑ Chiquetto, Sergio «The Environmental Impacts from the Implementation of a Pedestrianization Scheme». Transportation Research Part D: Transport and Environment, 2, 2, 1997, pàg. 133–146. DOI: 10.1016/S1361-9209(96)00016-8.
↑ Scheurer, J. (2001) Urban Ecology, Innovations in Housing Policy and the Future of Cities: Towards Sustainability in Neighbourhood Communities Thesis (PhD), Murdoch University Institute of Sustainable Transport.
↑ Ornetzeder, M., Hertwich, E.G., Hubacek, K., Korytarova, K. y Haas, W. (2008) «The environmental effect of car-free housing: A case in Vienna.» Ecological Economics 65 (3), 516-530.
↑ «Emissions fall in Madrid city center thanks to new traffic restrictions». .
↑ «Proceso de peatonalización y nueva sociabilidad: los casos de Sevilla y Málaga - Centro de Estudios Andaluces». https://www.centrodeestudiosandaluces.es/datos/factoriaideas/ifo2_09.pdf.
↑ «[http://dx.doi.org/10.5209/AGUC.60476 Comercio minorista y peatonalización: evolución y adaptación en la ciudad costera de Malgrat de Mar (Barcelona)]». Comercio minorista y peatonalización: evolución y adaptación en la ciudad costera de Malgrat de Mar (Barcelona). DOI: 10.5209/AGUC.60476.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer de vianants

[Las_zonas_peatonales’-1] 1,0 ^1,1 www.Racc.es Criterios De Movilidad / Las zonas peatonales. Consultado el 11 de octubre de 2013.

[Chiquetto-2] Chiquetto, Sergio «The Environmental Impacts from the Implementation of a Pedestrianization Scheme». Transportation Research Part D: Transport and Environment, 2, 2, 1997, pàg. 133–146. DOI: 10.1016/S1361-9209(96)00016-8.

[scheurer-3] Scheurer, J. (2001) Urban Ecology, Innovations in Housing Policy and the Future of Cities: Towards Sustainability in Neighbourhood Communities Thesis (PhD), Murdoch University Institute of Sustainable Transport.

[4] Ornetzeder, M., Hertwich, E.G., Hubacek, K., Korytarova, K. y Haas, W. (2008) «The environmental effect of car-free housing: A case in Vienna.» Ecological Economics 65 (3), 516-530.

[5] «Emissions fall in Madrid city center thanks to new traffic restrictions». .

[6] «Proceso de peatonalización y nueva sociabilidad: los casos de Sevilla y Málaga - Centro de Estudios Andaluces». https://www.centrodeestudiosandaluces.es/datos/factoriaideas/ifo2_09.pdf.

[7] «[http://dx.doi.org/10.5209/AGUC.60476 Comercio minorista y peatonalización: evolución y adaptación en la ciudad costera de Malgrat de Mar (Barcelona)]». Comercio minorista y peatonalización: evolución y adaptación en la ciudad costera de Malgrat de Mar (Barcelona). DOI: 10.5209/AGUC.60476.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]