La zoogeografia és la disciplina que estudia la distribució dels animals al territori, incloent-hi la dimensió temporal. D'aquesta manera, explora com varia la freqüència de determinades espècies a un hàbitat i la seva influència a l'entorn. També explica el perquè de les variacions, sovint degudes a mutacions, canvis climàtics, accidents geogràfics o processos històrics. Es basa en l'ecologia, la genètica i les troballes de la geografia física per establir patrons de conducta dels desplaçaments animals, reconstruir com eren al passat i vetllar per la seva conservació futura.

Tot i que la geografia i les ciències naturals portaven segles estudiant les diferències entre els animals de cada zona, la disciplina com a ciència neix amb les aportacions d'Alfred Russel Wallace, que va dividir les masses terrestres de la Terra en diverses regions zoogeogràfiques (posteriorment s'hi van afegir les regions polars):

Regions geogràfiques de Wallace
  • nord-europea
  • mediterrània
  • siberiana
  • manxú
  • africana oriental
  • africana occidental
  • malgaixa
  • africana meridional
  • hindú
  • ceilanesa
  • indoxinesa
  • indomalàsia
  • austromalàsia
  • australiana
  • polinèsia
  • neozelandesa
  • xilena
  • brasilera
  • mexicana
  • antillana
  • californiana
  • rocallosa
  • al·leganiana
  • canadenca

Gairebé totes les espècies del món tenen una distribució endèmica, és a dir, es troben en un sol lloc.[1]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.