Òmicron Serpentis (ο Ser / 56 Serpentis) és un estel en la constel·lació del Serpent, situada en Serpens Cauda —la cua de la serp—.[8] Es troba a 173 anys llum del Sistema Solar.

Infotaula objecte astronòmicÒmicron Serpentis
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A2Va[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSerpent Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra48,8603 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,2 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,76 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,228 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa2,13 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.790 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi20,4665 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−55,32 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−72,448 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar112,6 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−32,31 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial6.600 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 41m 24.8727s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-13° 7' 28.901''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,35[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat42,6 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada518 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Òmicron Serpentis és un estel de la seqüència principal de tipus espectral A2Va amb una temperatura efectiva de 8452 K. La seva lluminositat és 41 vegades superior a la lluminositat solar, sent per tant més lluminosa que altres estels semblants com ι Centauri o Alfa de la Corona Austral (α Coronae Australis), mes no tant com Chertan (θ Leonis), estel que sembla estar entrant en la fase de subgegant.

Amb un diàmetre un 80 % més gran que el diàmetre solar, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 112,6 km/s, 56 vegades més de pressa que el Sol.[9][10] Té una massa 2,10 vegades major que la massa solar.

Òmicron Serpentis presenta una metal·licitatconsiderablement menor que la solar ([Fe/H] = -0,35).

De 18 elements avaluats, alguns, com sodi, escandi i itri, són més abundants que en el Sol ([Na/H] = +0,45). No obstant això, la major part segueixen la mateixa pauta que el ferro, destacant l'exigu contingut d'estronci, amb prou feines un 15 % del trobat en el Sol.[11]

Referències modifica

  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2011. DOI: 10.1051/0004-6361/201016386.
  6. Afirmat a: Gaia DR3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
  7. 7,0 7,1 «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
  8. Omicron Ser -- Variable Star of delta Sct type (SIMBAD)
  9. Omicron Serpentis (CADARS)
  10. Díaz, C. G.; González, J. F.; Levato, H.; Grosso, M. «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A143.
  11. Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1121-1135.