L'etapa de 191 quilòmetres sortia de Lo Telh, al departament d'Ardeixa, i es dirigia al sud-oest cap a Alèst (km 88), passant per Andusa (km 104,5), i a continuació per Sent Ipolit (km 125,5) on estava situat l'esprint intermedi. Més endavant passava per Gange (km 138) i en un final inèdit, la línia d'arribada estava situada a 1.560 d'alçada, al cim del Mont Augal, ja dins del departament de Gard. Els 140 primers quilòmetres eren plans o gairebé plans. Poc després de Sumena, s'iniciava l'ascens al Cap de Coste (2,1 km al 7,3 %), de tercera categoria. Després d'un descens curt i uns quilòmetres plans, s'encadenaven les tres ascensions restants: al coll des Mourèzes (6,1 km al 4,8 %), de tercera categoria, el coll de la Lusette (11,7 km al 7,3 %), de primera categoria i amb bonificacions de temps, i finalment s'arribava a la línia de meta al cim del Mont Augal (8,3 km al 4 %). Tot i que l'edició del Tour de França 1987 ja s'havia passat per l'observatori del Mont Augal, en aquesta etapa es va situar per primer cop l'arribada al cim, el punt més alt del departament del Gard.[1]
Ja des de l'inici, al quilòmetre 8, es va formar una escapada integrada per vuit ciclistes: Neislon Powless, Greg Van Avermaet, Jesus Herrada, el campió de França de contrarellotge Rémi Cavagna, Nicolas Roche, Daniel Oss, el campió del Kazakhstan Alexey Lutsenko i Edvald Boasson Hagen. A l'esprint intermedi de Sent Ipolit (km 125,5), s'imposa Edvald Boasson Hagen per davant de Daniel Oss i Greg Van Avermaet. Per darrere dels escapats, el següent en creuar la línia de l'esprint intermedi va ser l'alemany Roger Kluge, lleugerament per davant del gran grup. Al gran grup s'imposa Sam Bennett per davant del seu company d'equip Michael Mørkøv i del francés Bryan Coquard. Al quilòmetre 146, Nicolas Roche va passar primer pel cim del Cap de Coste, de tercera categoria, per davant de Greg Van Avermaet. Per darrere, al capdavant del gran grup, l'equip del mallot groc Adam Yates, l'equip Mitchelton-Scott, assumia la responsabilitat de la persecució del escapats.
A Lo Vigan, al peu de la cadena muntanyosa que portaria als ciclistes a la meta situada al cim del Mont Augal, l'escapada tenia una avantatge de 3 minuts i 40 segons sobre el gran grup, encapçalat pels ciclistes de l'equip Ineos Grenadiers. Nicholas Roche, seguit de Jesús Herrada, va coronar en primera posició el coll des Mourèzes de tercera categoria. Al poc d'iniciar-se l'ascens al coll de la Lusette (11,7km al 7,3%), de primera categoria, es va produir el primer atac dins dels escapats, protagonitzat Neislon Powless. A l'atac van respondre ràpidament Alexey Lutsenko, Greg Van Avermaet i Nicholas Roche. Per darrere, poc a poc, Jesus Herrada, a base de ritme, aconseguia atrapar-los. Nou atac de Powless a 5 quilòmetres del cim, només secundat per Lutsenko, que finalment es va quedar sol. Per darrere, Herrada es va situar en segona posició en persecució de Lutsenko. Al gran grup, a 20 quilòmetres de l'arribada es produïa l'atac de Fabio Aru, que era atrapat poc abans del cim del coll de la Lusettte, juntament amb alguns dels integrants de l'escapada. A la part posterior del gran grup s'anaven quedant enrere alguns del ciclistes més destacats com Sergio Higuita, Miguel Angel Lopez o Enric Mas. Al capdavant Lutsenko passava primer pel cim amb 30 segons sobre Herrada i més de 3 minuts sobre gran grup. Les bonificacions al cim se les repartien, per aquest ordre, Lutsenko, Herrada i Van Avermaet. La part final de l'etapa es tractava d'un fals pla en direcció a l'Observatori (8,3 km a 4%), on el campió kazak anava incrementant la distancia sobre Herrada. Finalment Alexey Lutsenko s'emportà l'etapa amb 55 segons d'avantatge sobre l'espanyol Jesus Herrada, 2 minuts i 15 segons sobre Greg Van Avermaet i 2 minuts i 17 segons sobre Neilson Powless. En el gran grup, Julian Alaphilippe va atacar a 500 metres de meta, tractant de recuperar sense èxit el mallot groc que havia perdut el dia anterior. Finalment va travessar la línia de meta amb 1 segon sobre el mallot groc i la resta dels favorits a la victòria final.[2]
Pel que feia a les classificacions, no hi va haver cap canvi al capdavant. Adam Yates conservava el seu mallot groc amb 3 segons sobre Primoz Roglic i 7 segons sobre Tadej Pogacar. Respecte a la resta de classificacions, l'irlandès Sam Bennett conservava el mallot verd, Benoît Cosnefroy conservava el mallot blanc a punts vermells i l'eslovè Tadej Pogacar, tercer de la classificació rànquing general, conservava mallot blanc al millor jove amb 6 segons sobre el colombià Egan Bernal, vencedor de l'últim Tour. Per altra banda, l'equip EF Pro Cycling seguia al capdavant de la classificació per equips.
Etapa accidentada
França
_pictogram.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Noruega
Itàlia
Bèlgica
Kazakhstan
Irlanda
França
Estats Units
Espanya
Alemanya
Dinamarca
Eslovàquia
Països Baixos
Polònia
Colòmbia
Equador
Anglaterra
Eslovènia
