Viquipèdia

Albert Dupontel

director de cinema francès

Philippe Guillaume, més conegut com a Albert Dupontel, és un actor, director de cinema i guionista francès nascut l'11 de gener de 1964.[1]

Infotaula de personaAlbert Dupontel

(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Guillaume Philippe Modifica el valor a Wikidata
11 gener 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsAlbert Dupontel Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,74 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, guionista, director de cinema, comediant, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1988 Modifica el valor a Wikidata –
Premis
Lloc webalbertdupontel.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0243355 Allocine: 12194 Rottentomatoes: celebrity/albert_dupontel Allmovie: p136749 TMDB.org: 14606
Facebook: albertdupontel Last fm: Albert+Dupontel Musicbrainz: 650121e1-c3df-45a6-846e-ac84284cfa54 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Inicis modifica

Fins a l'edat de 20 anys, Philippe viu amb el seu pare metge i la seva mare dentista a Conflans-Sainte-Honorine.[2] A l'edat de quatre anys i mig, és enviat de tornada des del jardí d'infants mentre el director es queixa de no poder sostenir-lo.

Més tard va ser estudiant de l'escola Paul Bert a Conflans, on va practicar judo i gimnàstica. Després del batxillerat, va seguir, entre 1982 i 1986, quatre anys d'estudis mèdics a la Facultat de Medicina de Bichat.

Posteriorment, es va formar a l'Escola Nacional de Teatre de Chaillot, on va estudiar durant dos anys sota la direcció d'Antoine Vitez.[3] Tria com a nom artístic Albert Dupontel; de fet desitja preservar la seva família i especialment als seus pares. Durant aquest període d'aprenentatge des de 1986 fins a 1988, va interpretar petits papers. També va anar breument alumne d'Ariane Mnouchkine durant una dotzena de dies. Ella li va oferir entrar en la seva companyia de teatre, però va declinar la proposta perquè era poc inclinat a posseir un grup de teatre comunitari.[4][5]

Trajectòria modifica

En 1990, va crear amb les "Sales Histoires" (Històries brutes), una sèrie de contes per a Canal + .

A l'agost de 1990, va començar amb representacions teatrals com a comediant en una exposició individual al teatre Graslin de Nantes. Patrick Sebastien, un animador popular de televisió, li proposa d'actuar en el seu programa. Aquesta primera escena televisual li va permetre guanyar visibilitat i fer un gira amb el seu espectacle. En 1992, Dupontel va actuar a L'Olympia i va obtenir un gran èxit amb els seus esquetxos.

A més del teatre és un apassionat del cinema. El 1992 va produir el seu primer curtmetratge, Désiré. Després, tracta de fer un llargmetratge però troba dificultats per a obtenir diners. Molts distribuïdors i productors pensen que la seva pel·lícula és massa violenta i pertorbadora, que al públic no li agradarà. Al final, Alain de Greef, director de les programes de Canal + l'ajuda li proposa un dia de promoció en Canal +. Així surt Bernie el 1996 i ven més de 800.000 entrades al cinema.[6]

En 1998, realitza el seu segona llargmetratge, Le Créateur (el Creador), que tracta de l'angoixa de la creació artística. Ven menys de 200.000 entrades i esdevé fracàs comercial. Al mateix temps, és premiat per la seva interpretació dramàtica a La Maladie de Sachs (La malaltia de Sachs), per la que és nominat als Premis César.[7] Multiplica les aparicions al cinema, tant en comèdies com en drames. Alguns papers són molt polèmiques, com això de la pel·lícula Irréversible de Gaspar Noè.

En 2006, surt el seu tercer llargmetratge : Enfermés Dehors, que supera les 500 000 entrades al cinema. El rodatge és difícil perquè Albert Dupontel realitza totes les acrobàcies i la pel·lícula té un petit pressupost.

En 2008, realitza Le Vilain. Per primera vegada, comparteix el cartell amb una actriu molt famosa, Catherine Frot. Aquesta pel·lícula és més dolça que les seves altres obres i supera el milió d'entrades al cinema.

En 2013 surt la seva cinquena pel·lícula : 9 mois fermé, amb Sandrine Kiberlain. Per primera vegada, assoleix les 2.000.000 d'entrades.

El 2017 protagonitza Ens veurem allà dalt, una cinta amb guió del mateix Albert Dupontel que és una adaptació de la novel·la de Pierre Lemaitre.

Filmografia modifica

Actor modifica

Cinema modifica

Curtmetratges modifica

  • 1992: Désiré d'Albert Dupontel : el metge
  • 1996: Je suis ton châtiment de Guillaume Bréaud

Televisió modifica

Director i guionista modifica

 
Albert Dupontel al 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.

Distincions modifica

Premi Any Categoria Pel·lícula Resultat
Premis Cèsar 1997 Millor primera pel·lícula Bernie Nominat
Millor actor secundari Un héros très discret Nominat
2000 Millor actor La Maladie de Sachs Nominat
2009 Deux Jours à tuer Nominat
2014 Millor pel·lícula 9 mois ferme Nominat
Millor direcció Nominat
Millor guió original Guanyador
Millor actor Nominat
2018 Millor pel·lícula Ens veurem allà dalt Nominat
Millor direcció Guanyador
Millor adaptació Guanyador
(compartit amb Pierre Lemaitre)
Millor actor Nominat
2021 Millor actor Adieu les cons Nominat
Millor direcció Guanyador
Millor pel·lícula Guanyador
Millor guió original Guanyador
César des lycéens Guanyador
Premis Lumières 2009 Millor actor Deux Jours à tuer Nominat
2014 Millor pel·lícula 9 mois ferme Nominat
Millor direcció Nominat
Millor guió Nominat
2018 Millor pel·lícula Ens veurem allà dalt Nominat
Millor guió Nominat
2021 Millor pel·lícula Adieu les cons Nominat
Millor direcció Nominat
Millor actor Nominat
Globes de cristal 2007 Millor actor Enfermés dehors Nominat
2009 Deux Jours à tuer Nominat
2014 Millor pel·lícula 9 mois ferme Guanyador
Millor actor Nominat
2018 Millor pel·lícula Ens veurem allà dalt Guanyador
Millor actor Nominat
Premi Louis-Delluc 2013 9 mois ferme Nominat
Premi Jacques-Prévert al guió 2014 Millor guió original 9 mois ferme Guanyador
Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Yubari 1998 Millor pel·lícula Bernie Guanyador
Festival Internacional de Cinema del Caire 2007 Millor actor L'Ennemi intime Guanyador
Premi Henri-Jeanson 2013 Guanyador
Étoiles d'or del dinema francès 2014 Millor guió 9 mois ferme Guanyador

Referències modifica

  1. ↑ «Albert Dupontel». Canal+.
  2. ↑ Johan Moison. «Albert Dupontel et la crêpière de Tregomeur». France Bleu Armorique, 17-10-2013.
  3. ↑ «Albert Dupontel et JM Ribes, pour "Chacun pour toi"», 12-01-1994.
  4. ↑ « Albert Dupontel dans Hep Taxi ! » Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine., RTBF.be, 20 octobre 2013.
  5. ↑ «Albert Dupontel répond à vos questions». albertdupontel.com, 26-09-2020.
  6. ↑ Samuel Douhaire. «Bernie». Libération.fr, 25-03-2005. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2014. [Consulta: 15 febrer 2022].
  7. ↑ «Dupontel médecin de campagne». 'Le Parisien.fr, 03-08-2002.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Dupontel&oldid=33099897»