Alessandro Gritti
Alessandro Gritti (Vertova, 1 d'abril de 1947), conegut també com a Franco Gritti, és un històric pilot d'enduro italià, guanyador de quatre Campionats d'Europa (un en 125 cc i tres en 250 cc).[1] Obtingué nombrosos èxits als ISDE, com ara el Trofeu a l'edició de 1981 integrant l'equip italià, dues victòries absolutes, tres per categories i 13 medalles d'or.
.jpg) Amb una antiga Moto Morini en una cursa de clàssiques el 2017  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1947 (77 anys) Vertova (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Franco |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | motocròs enduro |
Premis
| |
 | |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Itàlia |
| Temporades | 1966 - 1986 |
| Equips | Morini, Puch, Gilera, KTM, Kramer, SWM, Husqvarna |
| Palmarès en enduro | |
| C. Eur. 125cc | 1 (1976) |
| C. Eur. 250cc | 3 (1975, 1977, 1981) |
| Total: 4 Campionats d'Europa | |
| C. d'Itàlia | 14 (1966 - 1997) |
| La Valli | 4 (1971, 1972, 1976, 1977) |
| Resultats als ISDE | |
| Trofeu | 1 (1981) |
| Absolut | 2 (1976 i 1981) |
| 125cc | 1 (1979) |
| 250cc | 2 (1976 i 1981) |
| Medalles d'Or |  13 |
| Palmarès en motocròs | |
| C. d'Itàlia 250cc | 2 (1975 i 1979) |
| C. Mille Dollari | 1 (1976) |
Havent debutat a encara no 20 anys, Gritti es mantingué en primera línia durant dues dècades, aconseguint nombrosos títols europeus i italians tant en enduro com en motocròs, competint amb rivals de gran nivell com ara Gualtiero Brissoni, Harald Sturm, Jiri Stodulka o Rolf Witthöft.[1] Un cop retirat de l'alta competició, continuà prenent part en tota mena de proves importants i competicions per a veterans, guanyant-ne encara Campionats d'Itàlia fins a començaments del segle xxi.[1] El 2013 va ser nomenat FIM Legend.[2]
Trajectòria esportiva modifica
El 1966 començà a competir en enduro,[3] anomenat aleshores a Itàlia Regolarità, guanyant ja en el seu debut el campionat júnior de 100cc. El 1967 feu el servei militar i fou inclòs a l'equip esportiu de la secció de finances, el Fiamme Gialle ("Flama Groga"), teòricament per un any però se n'hi estigué cinc, assolint tres campionats d'Itàlia amb la Morini 175cc.[1]
El 1972 abandonà l'equip militar i fitxà per Puch, guanyant el títol italià de 125cc, que revalidà els dos anys següents com a oficial de Gilera. El 1975 va passar a KTM i en un mateix any conquerí el títol italià de 175cc, l'europeu de 250cc i de torna l'italià de motocròs de 250cc. Després d'anys d'èxits amb la marca austríaca, a finals de 1979 KTM no li renovà el contracte adduint que ja era gran, però tot i així Gritti seguí guanyant títols (amb Kramer, SWM i altre cop amb KTM) fins que assolí el seu darrer campionat d'Itàlia amb la Husqvarna 600cc 4T el 1990, a 43 anys.[1]
Pilot amateur modifica
Els nombrosos triomfs esportius que ha obtingut Alessandro Gritti els ha guanyats com a pilot amateur, ja que la seua manutenció li ve realment d'una petita pedrera de grava que té en propietat.[1] De fet, la feina a la pedrera, que escomet personalment, l'ha ajudat a mantenir la forma física. Persona de gran perseverança, el seu lema davant les adversitats esportives ha estat sempre «Mi rifaccio l'anno prossimo» («Em refaré l'any vinent»)[1] i veient el seu palmarès és evident que se n'ha sortit.
Palmarès[1] modifica
| Any | Motocicleta | C. d'Europa d'enduro | ISDE | Campionat d'Itàlia d'enduro | C. d'Itàlia MX 250cc | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 125cc | 250cc | Trofeu | Categoria | 125cc | 175cc | 250cc | Altres | 600 4T | |||
| 1966 | Morini | - | - | - | - | - | 1r Júnior 100cc | - | |||
| 1967 | Morini | - | - | - | - | 1r | - | - | |||
| 1968 | Morini | - | - | - | - | - | - | - | |||
| 1969 | Morini | - | - | - | - | 1r | - | - | |||
| 1970 | Morini | - | - | - | 1r | - | - | - | |||
| 1971 | Morini | - | - | - | - | - | - | - | |||
| 1972 | Puch | - | - | 1r | - | - | - | - | |||
| 1973 | Puch | - | - | 1r | - | - | - | - | |||
| 1974 | Gilera | - | - | 1r | - | - | - | - | |||
| 1975 | KTM | - | 1r | - | 1r | - | - | - | 1r | ||
| 1976 | KTM | 1r | - | 1r 250cc *[a 1] | - | - | - | - | - | 2n | |
| 1977 | KTM | - | 1r | - | - | - | - | - | |||
| 1978 | KTM | - | 3r | - | - | - | - | - | |||
| 1979 | KTM | - | - | 1r 125cc | - | - | - | - | - | 1r | |
| 1980 | Kramer | - | - | - | - | 1r | - | - | |||
| 1981 | Kramer | - | 1r | 1r | 1r 250cc * | - | - | 1r | - | - | |
| 1982 | SWM | ||||||||||
| 1983 | KTM | - | - | - | 2n | - | |||||
| 1984 | KTM | - | - | - | 2n | - | |||||
| 1985 | KTM | - | - | - | 1r * | - | |||||
| 1986 | KTM | 2n * | |||||||||
| 1987 | KTM | - | - | - | 2n | - | |||||
| 1988 | KTM | - | - | - | 3r | - | |||||
| 1989 | KTM | - | - | - | 4t | - | |||||
| 1990 | Husqvarna | - | - | - | - | 1r | |||||
| 1996 | ? | - | - | - | 1r Major | - | |||||
| 1997 | ? | - | - | - | 1r Major | - | |||||
| Total títols | 1 | 3 | 1 | 3 | 3 | 2 | 4 | 4 | 1 | 2 | |
| 4 europeus | 14 estatals | ||||||||||
- ↑ S'assenyalen amb * les classificacions obtingudes en els respectius campionats "absoluts", actualment anomenats scratch
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Alessandro "Franco" Gritti» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 9 de novembre 2011. [Consulta: 6 juliol 2010].
- ↑ «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
- ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Alessandro Gritti» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 68.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alessandro Gritti |
