Alfa de Brúixola (α Pyxidis) és l'estel més brillant de la constel·lació de Brúixola, amb magnitud aparent +3,68. Ocasionalment rep el nom d'Al Sumut, de l'àrab السموت al-sumūt, «camí» o «adreça» de la brúixola.

Infotaula objecte astronòmicAlfa de Brúixola
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B1.5III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBrúixola Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra243,374 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi6,3 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,47 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,68 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa10,7 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva22.900 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,2629 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)12,73 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−14,51 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar11 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial15,3 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.300 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 43m 35.5376s[9] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-34° 48' 49.0102''[9] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,01[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat10.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Alfa Pyxidis és una geganta blava de tipus espectral B1.5III, un estel calent amb una temperatura superficial de 22.900 K. La seva lluminositat, incloent una part important de la seva energia que és radiada en l'ultraviolat, és 18.000 vegades major que la lluminositat solar.[10] Des de la Terra no apareix més brillant a causa de la gran distància a la qual es troba, uns 850 anys llum, unit a la seva posició prop del centre de la galàxia que fa que la pols interestel·lar mitigui la seva lluentor en un 30 %. Amb un diàmetre vuit vegades major que el del Sol, els seus paràmetres indiquen que més que una geganta, és un estel de la seqüència principal d'unes 11 masses solars amb una edat aproximada de 18 milions d'anys.[11]

Alfa Pyxidis sembla estar envoltada d'una coberta en expansió i pot ser una estrella variable[10] del tipus Beta Cephei.[11]

Referències modifica

  1. «MK Spectral Types for Bright Southern OB Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, juliol 1969, pàg. 313–326. DOI: 10.1086/150069.
  2. Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1088%2F2041-8205%2F726%2F1%2FL5.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 «Present-day cosmic abundances. A comprehensive study of nearby early B-type stars and implications for stellar and Galactic evolution and interstellar dust models» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, març 2012, pàg. 143–143. DOI: 10.1051/0004-6361/201118158.
  6. 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. «Chemical abundances in early B-type stars. V. Metal abundances and LTE/NLTE comparison» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1994, pàg. 867–873.
  9. 9,0 9,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  10. 10,0 10,1 alf Pyx -- Variable Star (SIMBAD)
  11. 11,0 11,1 Alpha Pyxidis (Stars, Jim Kaler)