Andrea Corsini (cardenal)

Andrea Corsini (Florència, 11 de juny de 1735Roma, 18 de gener de 1795) va ser un cardenal italià. És homònim de sant Andreu Corsini, que provenia de la mateixa família.

Infotaula de personaAndrea Corsini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1735 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1795 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Joan del Laterà 
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
1771 – 1772
← Marcantonio ColonnaSimone Buonaccorsi →
Cardenal
24 setembre 1759 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1776–), sacerdot catòlic (1769–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà2 de febrer de 1769
Consagració21 de juliol de 1776
Proclamació cardenalícia24 de setembre de 1759
per Climent XIII
Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria
Participà en
5 octubre 1774Conclave de 1774–1775
15 febrer 1769conclave de 1769 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCorsini
ParesFilippo Corsini i Ottavia Strozzi Majorca Rienzi


Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Biografia modifica

Fill de Filippo Corsini i Ottavia Strozzi Mallorca Rienzi, era el besnet del papa Climent XII i nebot del cardenal Neri Maria Corsini.

El Papa Climent XIII el va crear cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria al consistori del 24 de setembre de 1759, quan tenia 24 anys, i tot i que encara no havia rebut els ordes. Quatre mesos més tard va rebre els ordres menors.

En 1769 va ser ordenat sacerdot i més tard aquest mateix any es va optar pel títol de San Matteo in Merulana, del qual va ser l'últim propietari.

El 4 de març de 1771 es va convertir en Camarlenc del Col·legi Cardenalici. Va ser prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica. En 1773 va ser membre de la comissió que va suprimir la Companyia de Jesús. Va ser tresorer del Col·legi Romà i el Seminari Romà.

En 1776 va optar per la seu suburbicària de Sabina i va ser consagrat bisbe. Des 1793 era vicari general de Sa Santedat per a la ciutat de Roma i el districte.

Va consagrar diversos bisbes, entre ells, el 1784, Mercuriale Prati com a bisbe de Forlì.

Va morir el 18 de gener de 1795 i el funeral va tenir lloc a la basílica de Santa Maria in Trastevere. Va ser enterrat a la Capella Corsini de la basílica de Sant Joan del Laterà.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica


Precedit per:
Marcantonio Colonna
 
Camarlenc del Col·legi Cardenalici

4 de març de 1771 - 18 de gener de 1795
Succeït per:
Simone Buonaccorsi
Precedit per:
Flavio Chigi
 
Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria

19 de novembre de 1759 - 11 de setembre de 1769
Succeït per:
Francesco d'Elci
Precedit per:
Alberico Archinto
 
Cardenal prevere de San Matteo in Merulana

11 de setembre de 1769 -15 de juliol de 1776
Succeït per:
Ningú
Títol suprimit el 23 de desembre de 1801
Precedit per:
Marcantonio Colonna
 
Cardenal vicari de Roma

1793 - 18 de gener de 1795
Succeït per:
Giulio Anguillara Capece Cavazza della Somaglia
Precedit per:
Carlo Rezzonico el jove
 
Cardenal bisbe de Sabina

15 de juliol de 1776 - 18 de gener de 1795
Succeït per:
Giovanni Archinto