Aranya de cel estrellat (Galmanini)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'aranya de cel estrellat (en italià: Lampadario cielo stellato) és un llum de sostre de fusta dissenyat l’any 1956 per l’arquitecte italià Gualtiero Galmanini com una obra d’art numerada, semblant a una escultura.
| Tipus | aranya, obra d'art, obra escultòrica, instal·lació artística i Instal·lació  | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Gualtiero Galmanini; Piero Portaluppi | |||
| Creació | 1957 | |||
| Gènere | Disseny italià, disseny, art, instal·lació artística i art conceptual | |||
| Moviment | avantguardisme, racionalisme arquitectònic, Dècada del 50 i art conceptual | |||
| Material | taula pintura a l'oli | |||
| Basat en | planetari i Zeiss Ikon (en)  | |||
| Col·lecció | ||||
| Localització | Palace Galmanini Portaluppi (en) | |||
| ||||
El llum es va instal·lar en un apartament a Milà després d’una exposició d’art, sent el prototip i els projectes de l’obra únics concebuts per unir les peces de mons estel·lars. Aquesta obra representa l’aparició del disseny industrial a la dècada de 1950, i el seu valor avui en dia és incalculable.
El treball de disseny de Galmanini és un homenatge al seu amic i company en les innovadores investigacions arquitectòniques d’avantguarda, Piero Portaluppi, amb qui va tenir freqüents converses sobre astronomia, l’univers i les estrelles. Portaluppi era un col·leccionista d’astrolabis i rellotges de sol, sovint incrustant estrelles com a elements decoratius, com la famosa finestra del Palazzo Necchi. A més, Portaluppi va ser l’arquitecte del revolucionari Planetari de Milà, amb el seu cel estrellat.
A partir dels anys 50, també gràcies a la promoció de Galmanini en els cercles arquitectònics, les cobertes dels cels estrellats es van convertir en un símbol de l’arquitectura i de la innovació avantguardista.
Descripció modifica
El llum es caracteritza per una sèrie d’estrelles al sostre amb un significat particular, inspirat en el món dels planetaris de l’època. Els cels estrellats van ser una de les obres representatives típiques del disseny italià dels anys 50, considerat com el període més prestigiós i interessant de la història del disseny italià.